 |
|
|
31 de Desembre de 2014
Darrera sortida de l'any: neu al Puig de Massanella (Escorca)
La nevada inesperada d'uns dies enrera fa que ens entrin les ganes d'acabar l'any a la nostra estimada Serra de Tramuntana. Na Yolanda s'encarregarà de tots els preparatius del sopar de Cap d'Any, així que m'insisteix en que m'en vagi a trepitjar la neu que tant m'agrada... quin sol de dona que tinc!! Soc afortunat de tenir una família com la que tinc, ho sé encara que a vegades no ho demostri. Bé, així dons, després de recollir al meu germà i al Raul, tirem els tres cap a Escorca. No tenim molt clar el què volem fer, però a messura que ens atraquem a la Serra acabem de decidir-nos. Dues coses són les que ens fan decantar per la ruta d'avui: la primera és que des de Palma pareixia que havia més neu, però com més a prop de les muntanyes estem, menys neu pareix que hi ha. I la segona cosa és que ahir les notícies van dir que havia caigut més neu per la zona del Massanella que pel Puig Major. Valorades aquestes dues coses, ens decidim, el nostre objectiu d'avui és el Puig Massanella. Tenim diverses rutes per triar la pujada, però com que no volem fer molt tard, ens decidim anar per la seva ruta normal.
Com que a finals d'Abril de l'any que ve tenim pensat anar a fer l'Aneto pel corredor Estasen, decidim plantejar-nos aquesta sortida com un entrenament. Bé, més que un entrenament, com un petit test per veure que tal estem de físic. Per fer-ho més real, dedicim portar tot el material que durem en la nostra sortida pirenaica. A la motxilla fiquem el budrier, tota la ferralla (perns de gel, fisurers, mosquetons...), l'àncora de neu, les cordes... per probar el pes que la nostra esquena haurà de suportar. Ja sabem que aquesta sortida és molt més lleugera que la que ens espera, però per alguna cosa es comença. Així dons, ho agafem tot menys els piolets, ja que no hi ha tanta neu, ni la ruta és tan complicada, i segur que si ens veu algú amb ells, es xaparà de les rialles. Millor els deixem, però la resta ve amb nosaltres.
Una vegada arribats al Coll de sa Batalla (620 m), aparquem el cotxe davant del restaurant de Can Gallet, amb la idea de fer unes canyes una vegada acabem l'activitat. Des d'aquí refem la carretera en direcció cap a Caimari, deixant enrera la benzinera, fins al portell que hi ha passat el pont, a la dreta de la carretera. Aquest és el punt on comença el nostre itinerari d'avui. Caminem tot recte, en lleugera pujada, per deixar la Font des Guix a la nostra dreta i girar cap a la dreta a la propera cruïlla que ens trobem. Arribats al següent portell, amb una barrera, el travessem pel seu botador de la dreta. Just darrera hi ha la caseta del cobador de Massanella. Degut a que aquesta ruta passa per una propietat privada, s'ha de pagar el dret de pas per la finca de Comafreda. Aquest és un tema que dona per parlar una bona estona, i segur que des dels diferents punts de vista tots pensen tenir la raó. Però avui és el darrer dia de l'any, així que no entraré en polèmica, i seguiré comentant la sortida. Després de pagar quatre euros per cap (i això que tenim el descompte de residents), ens dona un ticket per poder continuar el nostre itinerari.
El camí que portem està net de neu, no com als anys 2009 i 2012, i el fred que pronosticaven els "experts" meteoròlegs no ha fet acte de presència. Sense problemes arribem al Coll de sa Línia (824 m), lloc on fem una petita aturada per beure i fer-nos unes fotos al costat dels dos pilons de pedra tan característics. Aquí coincidim amb un altre grup de gent que també puja cap al cim. La veritat és que avui hi ha moltes persones que han pensat el mateix que nosaltres.
Continuem cap a la cruïlla de desviament cap a la font o el puig (980 m), on arribem després d'una horeta i mitja. Decidim continuar i berenar un poc més endavant, al Pla de sa Neu (1.189 m). Després d'aquest desviament comença a apareixer timidament la neu. Cada vegada que pujem el blanc es fa més intens.
Quan superem el coll que dona pas al Pla de sa Neu podem veure el nostre objectiu final, el Puig Massanella (1.364 m). Bé, el veim a estones, ja que hi ha núvols entrant i sortint del cim constantment. Encara que tot està blanc, ens pensàvem que hi hauria més neu a partir d'aquest punt. Però no ens queixem, aquesta nevada no ens l'esperàvem i ara trobem algun punt on ens enfonsem, fins i tot, fins als turmells. Al pla cerquem un lloc un poc retirat del vent i ens aturem a berenar.
Just quan ens aturem el vent també ho fa, que oportú. Això mesclat amb el solet que tenim, fa que berenem molt a gust. No ens podem queixar de com està anant el dia. Des d'aquí només ens queda pujar fins al collet (1.350 m) que separa el Puig Massanella (1.364 m) del Puig de ses Bassetes (1.212 m). Aquesta darrera pujada té un poc d'ambient, ja que a la neu i a la inclinació de la pujada, amb les seves vistes, hi ha que afegir-lis uns núvols baixos passant ràpidament per devora nostre. Després d'una petita travessa cap a la dreta, només hem de superar els darrers metres fins al punt més alt d'aquesta muntanya. Fins aquí hem tardat unes tres hores des del cotxe.
Al cim coincidim amb més muntanyers, uns que ja comencen a davallar i altres que van arribant. Ens fem unes fotos tots plegats, i alguna d'individual. Les vistes estan més clares del que ens pensàvem, cosa rara, ja que quasi a totes les visites que hem fet al Massanella durant l'hivern, mai hem pogut gaudir de les seves panoràmiques. El Puig Major (1.445 m) es deixa veure, a estones, per darrera dels núvols, així que aprofitem i ens fotografiem amb ell de fons. La gent continua arribant i marxant del cim, i nosaltres no ens enredem molt. Una vegada acabats no ens queda més que refer el camí de pujada fins arribar al cotxe. I cap a cases que avui hi ha molt que celebrar!!
A tots els que vos agradi aquesta pàgina web i la mireu un poc, només vull desitjar-vos de part de tot el Grup Excursionista Tramuntana... Bones Festes i Feliç Any Nou!!! Esperem que el 2015 vos arribi carregat de bons moments per gaudir a la nostra Serra, i a altres moltes muntanyes d'arreu del món.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Desembre de 2014
Torrent de Coanegra (Santa Maria)
En principi avui no haviem de fer res, però les ganes fan que ens decidim a darrera hora a fer un barranc. Ahir vespre emvaig haver d'arreglar el dia, ja que avui tenia feina. Però gràcies a na Yolanda, que em fa avui el torn a l'hospital, puc escapar-me amb el meu germà a fer un torrent. Llàstima que en Rubén no s'ho hagui pogut arreglar, i llàstima, també, que n'Estorki estigui malaltet... Els trobem a faltar durant el descens, la propera vegada serà.
Bé, finalment només anem en José Carlos i jo, i el descens triat és el de Coanegra. Pas a recollir al meu germà per ca seva i tirem cap a la carretera de Bunyola a Orient, ja que no sabem com estarà el tema de l'aparcament per Santa Maria. Segons hem llegit de algun internauta, han posat senyals de prohibit aparcar a la zona on deixem normalment el cotxe, quan anem per avall, per Santa Maria. No ens volem arriscar, així que decidim anar per adalt. Així dons, tirem primer cap a Bunyola, per anar cap a Orient. Després de les Cases de Son Perot, deixem aparcat el cotxe a l'esquerra de la carretera. La zona està ben plena de vehicles i això ens fa pensar que trobarem molta gent fent el torrent. Avui és dimecres, però el bon temps i les ganes que els barranquistes tenim d'aigua (fa poc que ha començat la temporada d'enguant aquí, a Mallorca), fa que molt barranquistes facin l'esforç per anar, encara que sigui entre setmana.
Ens canviem al mateix cotxe, normalment ho fem al Salt des Freu, però avui volem adelantar a la gent que ha arribat al mateix temps que nosaltres, per no esperar molt a l'inici del barranc. Quan ens estem canviant ens adonem que un grup només va d'excursió, i que l'altre no farà el descens sencer del torrent, sinó que només es quedaran per la zona des Freu. No feia falta fer tanta via, però com que ja estem quasi canviats, decidim acabar i tirar cap allà.
Agafem l'antic camí que unia Orient amb Santa Maria, indicat amb un cartell, i comencem l'aproximació al Torrent de Coanegra, o com alguns li diuen, el Torrent des Freu.(en honor al seu primer, imés gran salt Ens endinsem a l'alzinar i, quasi tot d'una, arribem a una barrera que travessem pel seu botador. Després sortim de l'alzinar i les vistes s'obrin, amb camps de conreu a dreta i esquerra, encara que les vistes més amples són les que tenim a la nostra esquerra. Les muntanyes al fons, amb el verd de l'herba, el gris dels marges i el marró de la terra del camí, fan que tot paregui una estampa. Arribem a una font amb una pica a la dreta que passem. Una altra petita font a la dreta i arribem a una casa a la nostra esquerra. Just després d'aquesta una nova barrera ens tanca el pas, però també superem pel botador que té, per tal efecte.
Aquí ja ens trobem amb el llaç del nostre torrent. I porta aigua, cosa que fa que ens posem ben contents, ja que vol dir que tendrem un bon cabal. Travessem el tàlveg i continuem caminant paral-lels al torrent fins arribar a una cruïlla. Aquí un indicador ens desvia cap a l'esquerra si volem anar cap a Santa Maria. Nosaltres seguim rectes per anar a cercar en poc temps el primer salt del torrent, el Salt des Freu. Aquest és el salt més alt del barranc, però no és obligatori fer-ho, ja que es pot evitar per l'esquerra. A nosaltres no s'ens passa pel cap, ni per un moment, evitar-ho, ja que és un salt molt guapo. Es monta a la soca d'una gran alzina que hi ha adalt de tot. El davall primer jo, mentres el meu germà em graba des d'adalt. Després li toca el torn a ell per davallar, així que ell puja cap a la capçalera i jo el grabo des d'abaix. Mentres es prepara per davallar, el grup d'excursionistes amb qui hem coincidit a "l'aparcament" arriba al gorg. Estan un poc sorpresos i es dediquen a fer fotos i a enregistrar-lo amb les càmares de vídeo. El cabal permet gaudir del seu descens d'allò més!! Ens esperavem trobar-ho molt més fluix, estem encantats!!
Just després del Salt des Freu es troba el segon ràpel. També es munta a un natural, aquesta vegada a un pont de roca a la dreta. Davallem i aprofitem per fer unes fotos. Ara comença una estona de caminar. Al principi trobem alguna petita desgrimpada i algun petit bot, però quasi tot és per caminar. L'aigua està transparent, el terra no rellisca gens i la temperatura ambiental és bona, què més podem demanar?! Durant aquest tram ens creuem amb un grupet que ha remuntat el barranc.
Salts, desgrimpades, tobogans i algun ràpel es van succeint a mesura que avancem. Encara que no es necessari muntar a cap ràpel, nosaltres ho fem per fer el descens més entretingut. Tenim temps, no hi ha ningú que ens encalci, així que anem tranquils, fent fotos i vídeos. L'aigua cada vegada està més fresqueta.
Després del darrer bot, un poc més endavant, fent les darreres desgrimpades ens trobem a dos barranquistes que pujen. Un dels dos s'acaba de treure l'espatlla esquerra de lloc (només ha estat una subluxació -no li ha sortit del tot- i se l'ha pogut recol-locar ell mateix -és infermer i li ha passat altres vegades-). Quan arribem on estan ells m'adon que el conec, quina casualitat... Com que no pot continuar remuntant decideix continuar amb nosaltres el descens, mentres el seu company puja un poc més. Seguim caminant un tram més fins al darrer bot. Un petit tobogà i ens trobem al final del descens del tram esportiu del torrent de Coanegra. Aquí sortim per l'esquerra del llaç, fent una petita grimpada i creuant una barrera metàl-lica (que tornem deixar tancada). Seguim un caminoi que ens porta a l'antic camí que porta des d'Orient a Santa Maria, on ens canviem, menjem un poc i ens preparem per començar el retorn.
Només ens queda agafar el camí cap a l'esquerra, en pujada, fins arribar al mateix punt de sortida. El camí és molt fàcil de seguir en tot moment. Només ens trobem amb un parell de cruïlles, on agafem el camí de l'esquerra. De totes formes estan indicades amb cartells de fusta i no són difícils de seguir. La nostra direcció és cap a Orient, així que tenint clar això no hi ha problema. Després d'una bona pujada, el camí davalla, torna a pujar, torna a davallar i ens deixa a la zona des Freu. Des d'aquí només ens queda tornar pel mateix camí del dematí.
El dia ha estat perfecte, la temperatura ambiental molt bona, no ha plogut ni ha fet gens de vent, i l'aigua l'hem trobada transparent i fresqueta. No hem tingut cap problema durant el descens... Què més podem demanar?!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Prest hi haurà un vídeo del descens disponible a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
03 de Desembre de 2014
Torrent des Rafal + torrent des Lli de sa Marina (Valldemossa)
Per fi ha arribat l'aigua a Mallorca, i com sempre ho ha fet en forma de ruixats, descarregant una bona quantitat d'aigua en poc temps. Això vol dir una cosa: per fi podem anar a fer un torrent com Déu mana. Però no ens hem d'equivocar, aquesta pluja tan intensa pot pujar els cabals dels torrents en qüestió de no res, fent que es tornin perillosos en molt poc temps. Abans de ficar-nos en un embolic, hem de valorar ben bé la nostra activitat, informant-nos el màxim possible de com estan les coses. Les notícies d'ahir sobre els diferents torrents ens fan decidir inicialment pel Salt de Vistamar, ja que és un torrent que davalla ràpidament de cabal i, segons la foto de la seva cascada que veim del matí, pareix és factible el seu descens. Altres torrents els descartem perquè sabem com van o ens ho imaginem. Al de Coanegra el cabal de dia dos era impracticable, segons les imatges i vídeos que podem consultar. De fet es va fer un rescat d'un grup de barranquistes que es varen veure sorpresos per una tromba d'aigua inesperada (ànims i força per tots ells, finalment tot va anar bé i ningú va resultat ferit), mentres en remuntaven. El d'Almadrà també el descartem, ja que n'Estorki va anar a fer ahir una volta en BTT per la zona del torrent, i ens comentà que pareixia que baixava massa fort. I altres com el de l'Ofre o sa Fosca, ni ens ho plantajem, tant per la seva conca ampla de recepció (poden recollir aigua molt ràpidament), com per la durada o caràcter tan aquàtic. Així dons, sopesant les opcions que tenim, ens decidim a fer el Salt de Vistamar.
Des de Palma ens dirigim cap al poble de Valldemossa en dos cotxes, ja que farem una combinació d'ells per no haver de caminar tota la tornada des del port fins adalt. Una vegada a Valldemossa, travessem el poble i continuem per la carretera en direcció cap a Esporles. Ens desviem a la cruïlla que ens porta cap al Port de Valldemossa. A l'alçària de les cases de Son Mas, al pont que passa per damunt del torrent del Lli, avaluem el seu cabal. Ens quedem sorpresos, ja que és pràcticament un fil d'aigua. Continuem cap al port i a la davallada veim, que la cascada del Salt de Vistamar que es veu des de la carretera quasi no porta aigua. Al arribar a baix, on deixem el cotxe, decidim canviar el nostre objectiu i fer el torrent del Lli de sa Marina. El Salt de Vistamar va molt fluix, així que el del Lli durà un poc més d'aigua i farà que ens ho passem un poc més divertit. Ja se sap: l'aigua és vida!!
Ens canviem i tornem cap a les cases de Son Mas. Aquí deixem el segon cotxe, ens fem una foto i comencem la nostra aproximació. Decidim entrar al Lli pel torrent des Rafal. Des de la barrera que hi ha passat el pont, a l'esquerra de les cases (si tornem del port), agafem un camí de terra en direcció a les cases del Rafal. En pocs metres després de la barrera metàl-lica passem per la dreta de les restes de pedres d'un assentament antic. Continuem fins a una cruïlla on tirem cap a la dreta, deixant un marge a la nostra esquerra. El caminoi ens porta en pocs minuts fins a les cases del Rafal. Hem tardat, més o manco, uns deu minuts.
A les cases del Rafal, que no estan habitades, ens aturem per fer una mossegada, acabar d'equipar-nos i entrar al torrent. El cabal que ens trobem és normal, tirant més a baix que a alt. El del Rafal és un torrent curt que acaba unit-se al del Lli. De fet és un afluent, però es cert que sempre és qui aporta més cabal al nostre descens. Té diverses desgrimpades, i algún petit ràpel, que fa que sigui una opció més divertida que entrar pel mateix tàlveg del Lli, a les cases de Son Mas.
El seu darrer ràpel és el més important, d'uns vint-i-un metres, i dona a l'únic gorg on es pot plantejar un bot si fem el torrent del Lli. Es rapela des del tronc d'un arbre, i a la part de adalt no es pot veure el final del mateix. El seu final llis, net i vertical, fa que poguem deixar-nos caure al gorg profund que ens espera abaix. Una vegada al Lli, hem de continuar i acabar pràcticament tot el recorregut d'aquest torrent. En aquest punt d'unió dels dos torrents veim com el Lli pràcticament baixa sec, només porta un mínim filet d'aigua, i tot el cabal, a partir d'aquí, l'aporta el torrent del Rafal.
El proper salt d'importància que ens trobem és el Salt de sa Figuerassa, un salt d'uns trenta metres. Per arribar a la seva reunió, ja que avui hi ha cabal i la roca és llisa i relliscosa, faig un ràpel autoassegurat des de la reunió d'adalt. En arribar a la capçalera munt un passamans recuperable per que davallin n'Estorki i el meu germà sense problemes. Aquest salt es pot rapelar per dues línies, la de la dreta, més curta (uns trenta metres), o la de lesquerra (un poc més de trenta metres). Nosaltres decidim davallar per la línia de l'esquerra, ja que sempre fem aquest ràpel per la dreta, i així avui canviem un poc. El cabal que porta el torrent no fa que passem pena en cap moment, encara que la darrera part del salt rellisca tant, que la rapelem de cul a la paret. Què bé que ens ho estem passant!!
Continuem desgrimpant i amb algún ràpel no molt alt fins arribar a un de catorze metres, que ens deixarà a la capçalera del salt més alt del nostre torrent, d'uns cinquanta-sis metres d'alçària. La sortida d'aquest ràpel de catorze és dolenta i ens deixa a una mènsula on caban tres persones ben amples, per poder muntar el Gran Salt. Aquest és pot fer d'una vegada, o fraccionant-ho en quaranta més setze metres. Si el torrent porta un cabal fort és recomenable fer-lo d'una, ja que la reunió del fraccionament està al mig del xorro d'aigua. Abans d'entrar, valorem el cabal ja que hem de rapelar pel mig del xorro d'aigua, però com ja he dit abans, avui amb la força que porta està per gaudir d'un descens sense cap tipus de problema. I així ho fem els tres: pareixem tres nins petits amb una joguina nova, quina cara d'alegria s'ens posa mentres davallem els cinquanta-sis metres amb un xorro d'aigua caient sobre nostra!!! Ni les fotos ni els vídeos que fem igualen la meravella de fer aquest descens... quin gust!!!
Després del Gran Salt encara la cosa no s'acava, la diversió continua. Un parell més de ràpels fins arribar al Salt de s'Olla. Un salt d'uns vint-i-dos metres que acaba a una gran olla pregona. El rapelem i quan arribem a la part volada del salt, just abans, ens deixem caure de cop separant-nos de la paret... sí senyor, que divertit!!! Just aferrat al gorg de s'olla trobem el darrer salt important: la Gran Cascada o, com li deim nosaltres (no sé si algú més també ho fa) la Coa de Cavall. Un salt d'uns trenta-un metres que acaba a un gorg de tres pams de fondària com a molt.
Una vegada arribats a aquest punt decidim fer una aturada per menjar un poc. Mentres menjem parlem de futurs projectes a curt plaç per aquest hivern. La temperaura és bona i el cel no està massa brut de núvols. Aquí ens retirem els arnesos i continuem per acabar el torrent el darrer tram del torrent. No ens enrecordavem que encara quedava un darrer salt i uns metres més endavant ens trobem amb ell, un petit tobogà. Com que ja ens hem llevat els estris i es pot evitar per la dreta sense problemes, no ens ho pensem. No volem tenir una relliscada al final del descens.
Continuem pel llaç del torrent fins arribar a una gran roca que va caure al mig del tàlveg allà per la dècada dels noranta. Damunt ella hi ha una fita que ens indica que és el primer lloc on podem abandonar el torrent. També ho podem fer més endavant, però nosaltres decidim sortir per aquí. Girem a la dreta i després d'una molt curta, però intensa pujada, per una pendent amb molt de rost, arribem a la carretera cap al Port de Valldemossa. La seguim en davallada fins arribar de nou al punt on hem deixat aparca del cotxe. Aproximadament en deu o quinze minuts fins al cotxe.
Ens canviem, i mentrestant ho fem, de sobte, el cel es tanca i comença a ploure. No ens queda més remei que fer via per no banyar-nos, ja que cada vegada la pluja és més forta. Un poc més i ens agafa de ple, ens ha vingut de cinc minuts. Tornem a cercar el cotxe d'adalt i tirem cap a Palma, però encara fem una darrera aturada a s'Esglaieta, per fer una canya i acabar de comenar el dia d'avui. A fora cada vegada plou més fort, però quin gust passem nosaltres: estem calents, amb una canyeta a la mà i comentant les millos jugades. Després d'acabar-nos la canya, tirem cap a cases, que tant n'Estorki com jo fem feina a la nit.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha un vídeo del descens disponible a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
28 de Novembre de 2014
Torrent des Barrancons (Bunyola)
Avui ens hem decidit a visitar un torrent que encara no haviem fet mai, el torrent des Barrancons, al terme municipal de Bunyola. Els torrents més aquàtics encara no porten suficient cabal, ja que encara no ha plogut suficient. Així dons de la llista de torrents pendents, que encara és ben llarga, mirem un que sigui sec, sense cap gorg que pugui estar ple, i el triat és aquest. Té bona pinta: uns deu ràpels on muntar corda, i altres tants per on desgrimpar.
L'aproximació d'aquest torrent es pot fer des de diferents itineraris, segons el lloc on decdim iniciar la ruta. Nosaltres triem anar a cercar la capçalera del torrent partint des de Cúber. Així dons, agafem cotxe des de Palma per anar cap a Inca, Selva i Caimari. Passem el poble i comencem la pujada cap a Lluc, encara que no hi arribem, ja que a la cruïlla del Coll de sa Batalla seguim rectes, per anar cap a la zona dels embassaments. Deixem el cotxe aparcat a davant de la barrera metàl-lica que talla el pas cap a l'embassament de Cúber. Ens equipem i comencem l'aproximació. El primer punt on arribar serà el Coll de l'Ofre. Anem cap al ell per la pista de terra que travessa la presa, bordeja l'embassament per la seva esquerra i passa per devora el refugi. Continuem fins a una barrera tancada que superem desviant-nos cap a la dreta i travessant una altra barrera metàl-lica que es pot obrir (la tornem deixar tancada -molt important ja que hi ha bestiar pasturant que no volem que passi l'altre costat-). Seguim per la mateixa pista fins a les Cases de Binimorat, on deixem la pista per agafar un caminoi que puja pel mig del bosc (està senyalitzat amb un cartell del GR-221). Just abans de que comenci la pujada creuem un petit torrentet que porta un poc d'aigua.
Al final del bosc estem a tir de pedre del Coll de l'Ofre (875 m), amb la seva característica creu damunt un gran munt de pedres. Aquí tenim unes grans vistes cap a l'embassament de Cúber (si mirem cap endarrera) i cap a la Vall de Sóller (si caminem un poc més endavant, a la dreta). Seguim en davallada cap a les Cases de l'Ofre per la pista que portem, però tot d'una agafem una nova pista que neix cap a l'esquerra, a la primera cruïlla que ens trobem. Des d'aquí anem a cercar el Coll d'en Poma. Aquesta és la mateixa pista que hem de seguir si volem fer la pujada per la via normal al Puig de l'Ofre (1.093 m). Caminem fent pujades i davallades per un camí molt facil de seguir, fins arribar al Coll d'en Poma (887 m). Aquí podem tirar cap a l'esquerra per fer la pujada al Puig de l'Ofre, tirar cap a la dreta per anar cap Alaró, o seguir rectes, sense deixar la pista que ens ha portat fins aquí, per anar a cercar l'inici del torrent.
Continuem davallant per la pista i a uns quatre cents metres, aproximadament, del coll trobem una corba marcada cap a la dreta. A la mateixa corba comença un caminoi en tendència recte, o un poc cap a l'esquerra, que ens porta cap a la Font des Broll. Aquesta té dues piques on es recull l'aigua, i és el lloc on comença aquest torrent. Així dons, el seu inici es situa realment al terme muncipal d'Escorca, encara que la part esportiva del mateix es troba ja al terme municipal de Bunyola.
Per arribar l'inici de la part esportiva, amb el seu primer ràpel, hem d'anar a cercar la paret de partió dels dos termes municipals. Per fer això tenim tres opcions diferents:
La primera, si hem anat a visitar la font, es davallar pel llaç que se intueix fins arribar novament a la pista per on caminavem. En aquest punt trobem un marge i el tàlveg del torrent és més evident. Continuem paral-lels al llaç (a vegades per la dreta, per l'esquerra o per dintre del tàlveg), i en cinc minuts més o manco, arribem a una paret de pedra amb un forat per afavorir que passi l'aigua i una barrera metàl-lica a la seva esquerra. Just darrera de la paret, a la dreta trobem el primer ancoratge, un pàrabolt amb una anella. L'opció que triem nosaltres és aquesta, així visitem la font. Encara que les dos següents opcions són les més recomenables que aquesta.
La segona opció es seguir per la pista, fer la corba marcada cap a la dreta i a la següent corba tancada cap a l'esquerra, a la mateixa corba neix un caminoi marcat amb fites i punts blaus. Si l'agafem i seguim els punts blaus ens portaran a la paret amb la barrera.
La tercera és continuar per la pista, fer la corba cap a la dreta, fer la corba cap a l'esquerra i arribar al punt on hi ha un marge a l'esquerra i a la dreta el tàlveg es torna més evident (el mateix punt on arribavem a la primera opció). Des d'aquí, continuarem com a la primera opció anant paral-lels al tàlveg, entrant en el si és necessari per creuar una zona de pinar amb arbres caiguts fins a la paret.
Una vegada arribem a la paret, que com he comentat abans és la partió entre els termes municipals d'Escorca i Bunyola, la passem i anem a cercar el primer salt equipat amb un pàrabolt. Aquest és el lloc on ens equipem amb tots els estris barranquers i fem una mossegada abans de començar el nostre descens d'avui. Des d'on hem deixat aparcat el cotxe fins al primer ràpel del torrent hem tardat una hora i deu minuts, aproximadament.
Després d'uns salts petits arribem al primer bot important, d'uns trenta metres d'alçària. Per arribar a la seva reunió, primer hem de fer un ràpel d'uns vuit metres que ens deixa a una mènsula un poc incòmoda, on hi caben dues o tres persones justes. Aquí la reunió que trobem és un poc més precària (dos pàrabolts, un amb la xapa un poc rovellada i l'altre amb el pern un poc tret, units amb un cordí en doble). Encara així és una reunió segura, que es pot fer servir sense problemes. La resta de reunions del torrent són noves i estan en perfecte estat (és un torrent molt ben equipat). Al primer terç del descens ens acompanya un fort vent, un tant incòmode, més notable a la part alta, i que poc a poc anirà minvant, a mesura que anem davallant.
Aquí el torrent s'obri i comencen les vistes cap a la Vall de Coma-sema. Una possessió mallorquina antiga i preciosa, al mig d'una vall rodejada de muntanyes. Segons tinc entés, organitzen recepcions i altres actes a la mateixa possessió. Si entra dins el presupost, per jo, és una opció molt recomenable, encara que sigui només pel seu entorn tant meravellós. Bé, després del primer salt de trenta metres continuem fins trobar un bot d'uns quinze metres. Després una zona de desgrimpades i un nou salt de trenta metres. Continuem desgrimpant per arribar a un ràpel de deu metres, dues desgrimpades més i un nou ràpel d'uns vint metres. El tàlveg aquí és obert, i cada vegada estem més a prop de l'alzinar, i del final del torrent.
Ja estem acabant el darrer terç del torrent, només ens queda superar un ràpel d'uns vint-i-cinc metres i un altre d'uns deu que ens deixarà, ara sí, dins de l'alzinar. A partir d'aquí el torrent canvia totalment la seva fisonomía, s'encaixona més i el tàlveg es recobreix d'una capa espessa de molsa. Després d'aquest salt i de desgrimpar un altre d'uns cinc metres hi ha un camí de bístia que travessa el llaç, encara que nosaltres no el veim. Seguim pel tàlveg fins arribar a un punt on trobem un arc de pedra, que és part de la síquia que porta aigua a la possessió de Coma-sema. El travessem i continuem molt alerta ja que el final és aprop. Després de fer dues o tres petites desgrimpades hem d'estar molt atents: primer trobem les restes d'un petit esbucament a la nostra dreta, i després un marge a l'esquerra, que si ens fixem bé té un punt d'unió al marge del camí que puja des de Coma-sema a Cúber. Aquí hem de sortir del llaç per l'esquerra, pujar uns pocs metres i agafar l'antic camí dels Barrancons. Quan estem al camí girem cap a lèsquerra i comencem el nostre retorn. Hem tardat aproimadament dues hores i quart, sense descomptar tot el temps perdut amb fer les fotos i els vídeos (que nosaltres sempre ens enredem).
Aquest camí de pujada està bastant brut, sobretot amb carritxeres, encara que no és gens dificil de seguir. A més tendrem punts balus pintats quasi cada dos metres, des d'on comencem a caminar. Pel seu aspecte deuen ser marques de pintura fetes fa anys, quan algunes persones que visitaven la muntanya (no puc considerar-los mntanyers si han actuat així, amb tan poc respecte cap a la natura), necessitaven marcar el camí per que la resta del grup amb qui anaven no es perdessín. Esper que avui en dia no hagi cap descervellat que agafi exemple, i això siguin només coses de temps passats. Les vistes cap a la possessió de Coma-sema i cap al Puig de s'Alcadena (815 m) i el Castell d'Alaró (821 m) són magnífiques. A mesura que pujem torna a fer acte de presència el vent, cada vegada més intens, que no ens deixarà fins arribar al cotxe. Només ens donarà un descans a les zones més boscoses de la tornada.
Des del punt on sortim del torrent fins a la barrera metàl-lica i, per tant, la paret de partió tenim uns quaranta-cinc minuts d'una bona pujada (el camí dona directament al punt d'inici). Des d'aquí només ens queda travessar la barrera i tornar cap a la pista que ens portarà fins al Coll d'en Poma. Una vegada en aquest coll seguim per la mateixa pista fins al Coll de l'Ofre, lloc on hem triat er dinar. Les vistes cap a l'embassament fan que valgui la pena patir un poc el vent que fa. Així dons, davallem uns metres per protegir-nos del vent i, amb les jaquetes posades, donem bona conta dels bocates que portem. Una vegada acabats només queda continuar davallant per arribar on tenim aparcat el cotxe. Per la tornada tardem aproximadament el mateix temps que l'anada més el temps del camí dels Barrancons. Més o manco una horeta i tres quarts, un poc més.
El torrent des Barrancons és un torrent estètic, molt més guapo i interessant del que jo em pensava. Els seus salts grans són bastant verticals i nets, on podem gaudir molt del seu descens. La darrera part del torrent és més encaixonada, sense cap bot destacable, però amb uns canvis de colors, de fisonomía i d'elements humans..., que fan que paregui que has entrat en un torrent totalment diferent. I les vistes cap a la Vall de Coma-sema, el Puig de s'Alcadena i el Castell d'Alaró, tant durant el descens com al retorn, són francament espectaculars. Fa ganes de quedar-se una bona estona mirant a l'horitzó, bocabadats. Per jo és un torrent que val la pena de visitar-lo més d'una vegada.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha disponible un vídeo del descens a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
22 de Novembre de 2014
Sa Volta des General (Banyalbufar)
Comença un nou cap de setmana pel davant, aquesta vegada amb na Yolanda de lliure. Tota la familía podrem passar un dia de natura plegats. Només queda triar una excursió que vagi bé amb els més menuts. Finalment l'opció per la que ens decidim és La Volta des General, una ruta fàcil, no molt enfora de Palma. Això ens permetrà poder fer coses per la tarda.
Ens dirigim cap a Esporles, i d'aquí cap a Banyalbufar. Abans d'arribar al poble, a una corba tancada cap a l'esquerra hi ha el començament de la nostra ruta d'avui. Hi ha un poc de terreny per deixar aparcats un dotzena de cotxes. Un gran cartell amb un mapa, i altres cartells indicatius ens informen del nom i la durada de l'excursió.
El començament de l'itinerari és pràcticament plà, o amb un poc de davallada. És una pista ben evident, ampla i fàcil d'identificar. El camí ens durà fins al Port des Canonge, per devora de la mar. Poc temps després de començar a caminar podem veure una perspectiva del poble de Banyalbufar. El dia està un poc tapat, però esperem que no ens plogui. Quan veniem han caigut un parell de gotes, però res important.
Més endavant ens trobem amb un portell amb una barrera metàl-lica. La barrera no està tancada amb pany, es pot obrir, però a n'Adrià i na Paula els tira més superar-la pel seu botador. Seguim i trobem restes d'activitat humana passada (barraca de carboner, rotllo de sitja, caseta pels animals, forn de calç...). Trobem unes arboceres amb fruits, quasi tots verds, però puc agafar-ne quatre de madurs. Tot d'una me'ls lleven de les mans. N'Adrià agafa dos i na Paula dos més. Encara que ja els han tastats, comencen a probar-los amb poc convenciment. A na Paula li encanten, mentres que a n'Adrià també l'agraden, però no tant com a la seva germana.
Més endavant trobem vistes cap a la mar, cada cop més obertes, i arribem a uns dels miradors cap a la costa que hi ha durant la ruta. Aquí val la pena fer una aturada per fer un bon grapat de fotos. La mescla de la paret de pedra a la dreta amb la mar i el paisatge de fons de la cota a l'esquerra, és totalment preciós. Després continuem caminant fins arribar a un punt on el camí es creua amb una carretera asfaltada. Aquí girem cap a l'esquerra per anar a cercar la següent cruïlla. Podem veure una vall oberta presidida per una gran possessió. Aquesta té el disseny típic de les possessions mallorquines de costa, mig possessió, mig fortalesa per poder refugiar-se dels atacs que els pirates moriscos feien a les nostres costes.
A la cruïlla girem cap a l'esquerra, seguint les indicacions del cartell. La terra comença a adquirir una tonalitat més vermellossa. El camí aquí és una pista de terra més ampla encara que el que hem seguit fins ara. Més abaix trobem una petita caseta de pedra, sense sostre. Aquí girem cap a l'esquerra, només queden uns metres fins la mar. Arribem a la platja de Son Bunyola. Aquesta és una platja de còdols i macs de tots el colors i formes possibles. Decidim fer aquí l'aturada per berenar. Per arribar al Port des Canonge només queda creuar la platja i seguir les indicacions, està ben a prop. Nosaltres, però, decidim no arribar-hi, sinó que després de gaudir d'una estona del paisatge ens tornem pel mateix cap d'anada.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
15 de Novembre de 2014
Ses Planes, volta per la finca del Galatzó (Es Capdellà)
Un dissabte qualsevol de Novembre... na Yolanda fa feina al dematí, i al cel pareix que els núvols no ens deixaran pluges. Encara que els nins estan un poc mandrosos, després de berenar ens vestim i anem a donar un tomb per la Finca Pública de Galatzó. Ja hem estat altres vegades, però encara hi ha rutes que no hem fet. Tenim tot un dematí per davant per gaudir d'aire pur, de les muntanyes i d'un poc d'història de la pagessia mallorquina d'abans!!
Primer de tot, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Calvià, i d'aquí cap Es Capdellà. L'entrada de la finca està situada al quilòmetre 2'2 de la carretera que uneix Es Capdellà amb els pobles de Galilea i Puigpunyent. Està senyalitzada, i una vegada agafem la pista de terra, en poc temps arribem a un portell amb una barrera de fusta. La barrera no està tancada amb pany, però si empessa, així que s'ha d'obrir per arribar amb el cotxe fins l'aparcament. Però no l'hem de deixar oberta, ja que hi ha bestiar, sobretot ovelles, pasturant i es podria escapar. Així que en passar el cotxe l'hem de tornar deixar tancada un altra vegada.
Seguim per la pista fins arribar a la zona d'aparcament de la finca. Ens equipem i comencem l'excursió d'avui. Agafem el camí que porta a les Cases del Galatzó. Aquest és una pista ampla de terra, plana, que comença després d'unes barreres de fusta tancadas, que hi ha a la dreta de les cases que trobem a l'aparcament. Podem passar pel seu costat dret sense problemes, per un passador fet per això. La pista travessa terres de correus, plenes d'ovelles, que en aquesta època tenen xotets.
Passem un pont de ciment que travessa un torrentet i, just a la dreta, trobem la desviació cap a l'excursió d'avui. Nosaltres no l'agafem ja que volem arribar, primer de tot, a les Cases del Galatzó. Seguim caminant i, també deixem enrera les desviacions cap a Es Capdellà i el camí de Sa Vinya. Més endavant trobem una petita caseta a l'esquerra del camí, és el Graner del Delme. Lloc on antigament s'emmagatzemava el gra que la finca havia de pagar al senyor feudal (delme). Poc després d'aquí arribem a les Cases del Galatzó. Aquestes han estat parcialment restaurades, de fet encara estan fent obres en altres parts de la finca.
Davant les cases hi ha una zona de ajardinada, encara que la porta que dona accés es troba tancada. Anem a dintre de les cases. Una vegada entrem a la casa principal, trobem un patí amb un pou central, i diverses portes que donen pas a les diferents parts de les cases. La finca del Galatzó ja apareix al Llibre del Repartiment de la Conquesta de Mallorca l'any 1229, pel Rei en Jaume I. Per poder sufragar les despeses de la campanya de reconquesta de la Illa de Mallorca, el Rei en Jaume I va necessitar l'ajuda econòmica dels nobles de la cort, amb la promesa de repartir les terres conquerides als musulmans. A la finca també podem trobar molts elements de la cultura islàmica, com la síquia ("qanat") que portava aigua a les cases des d'una font llunyana.
Dintre de les cases, visitem una sala de recepció de la finca, una sala plena de cartells informatius, destinada a fer una petita introducció a les característiques d'aquesta finca de muntanya i els seus voltants, i una tafona restaurada. Aquí feim una aturada més llarga, per poder explicar amb més detalls als menuts com es feia l'oli antigament. A la sala de devora de la tafona, conectada per una petita canaleta que va pel terra, trobem sa botiga de s'oli, on es separava l'oli de l'aigua calenta amb que s'havia "dutxat" abans de fer la prensió, i on s'emmagatzemava fins que era venut o consumit a la pròpia finca. Després de visitar cada una de les sales, i d'explicar als menuts per què servien les màquines, els estris o els racons de cada sala, refem el nostre camí d'anada en direcció, ara, cap a l'aparcament, fins arribar al punt on haviem passat la cruïlla que ens portarà cap a Ses Planes.
Comencem caminant per una pista ampla i plena de pedres, que pareix que ens endinsa al mig mateix del tàlveg d'una torrentera. Encara que no és així i, prest es desvia per un caminoi que és fàcil de seguir, endinsant-se al bosc. En poc temps passem a prop d'un hort de fruiters, és l'Hort des Tarongers, que es regava amb l'aigua d'un gran safereig (sa Gran Bassa) que hi ha més adalt. Seguim caminant amb un rost cada cop més inclinat. A partir d'aquí comença una pendent que no ens abandonarà fins arribar al punt final de la ruta. El primer punt marcat de l'excursió per on és la Síquia des Ratxo. Per aquesta síquia arribava l'aigua des de la Font des Ratxo, a un poc menys de dos quilòmetres de distància de la finca, fins a sa Gran Bassa, on s'emmagatzemava. Des d'aquest safereig, per la diferència de desnivell que hi ha entre la Gran Bassa i les Cases, arribava l'aigua fins a elles. Abans d'arribar feia un gran bot d'aigua, formant una cascada, on la força de l'aigua feia que es moguessin unes pales que, a la vegada movien un molí d'aigua. Aquest molí es feia servir per moldre el blat que es conreava, i fer així farina per consum humà.
Seguim caminant per arribar al primer mirador de la ruta, el Mirador de les Cases. Aquí tenim una bona vista del conjunt de construccions que hi ha a la zona de les cases i els seus voltants. Aturem per fer una mossegada, i pendre forces abans de continuar pujant. El següent punt és un altre mirador, el Mirador de ses Planes. La panoràmica aquí és més gran, i podem gaudir de veure la Mar Mediterrània, la zona de les Cases del Galatzó, el Puig Batiat (644 m), la Cadira del Bisbe (723 m), Es Moletó (866 m), sa Mola de s'Esclop (928 m)...
El camí és clar i no porta a errades, és la mateixa pista ampla que portem fins ara, amb una pendent que fa que ens ho prenguem amb calma. Poc a poc arribem al quart punt, al Mirador de s'Era. Per arribar aquí ens hem de desviar una vintena de metres a l'esquerra del camí, per un camí clar. A més, des de la cruïlla podem identificar perfectament, on està l'era. No ens aturem a la pujada, sinó que decidim fer-ho quan davallem. Continuem pujant per la pista fins arribar a la part final de la ruta. Aquí, pràcticament un devora l'altre trobem els punt cinc i sis de l'excursió. Hem tardat una hora i vint minuts de camí des de les cases fins a Ses Planes (sense descomptar les aturades).
La Planícia de Ses Planes (500 m) antigament era una rota, on es conreaven cereals. Com ja sabeu les rotes eren llocs de difícil accés, normalment els més alts o llunyans d'una finca, on un roter i la seva família s'havien d'esforçar per treure el major profit de la terra. De fet, encara hi ha les restes d'una petita casa de pedra, sense sostre i algun altre element de la presència humana a la zona. Des d'aquí tenim una panoràmica sobre les muntanyes de la zona, a més de les que hem vist fins ara podem afegir, el Puig de ses Sínies, la Moleta de Galatzó (515 m) i un trocet del Puig Galatzó (1.027 m). El vent que tenim fa que no ens poguem entretenir molt per aquí, només el temps necessari per fer les fotos i tornar a davallar.
De davallada ens aturem al Mirador de l 'Era. Com ja sabeu les eres es situaven sempre a llocs on feia bastant de vent, per poder separar el producte de batre el blat. En aquest punt també tenim unes vistes molt guapes, però novament el vent fa que no ens poguem quedar molt de temps. Refem la vintena de metres fins al camí principal i continuem davallant. Arribem novament al Mirador de ses Planes, al Mirador de les Cases i a la Síquia del Ratxo.
La davallada és molt còmoda i ràpida, no costa gens d'esforç. Sense quasi adornar-nos arribem a la cruïlla de la pista que porta des de l'aparcament fins a les cases. Aquí girem cap a l'esquerra i continuem un poc més fins arribar al cotxe. Entre la visita a les cases i l'excursió hem estat unes quatre hores i mitja per la finca. Aquesta és una ruta ideal per passar un dematí en família, gaudint de la natura.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
11 de Novembre de 2014
Torrent de l'Hort de sa Cova o des Cable (Valldemossa)
Continuem amb els descensos en sec, degut a que les pluges promeses encara no han arribat per aquí. La inestabilitat pareix que no ens vol visitar. Per això, avui ens hem atracat primer de tot a la capçalera del Torrent del Lli, i en confirmar que estava seca, hem decidit desplaçar-nos un poc més, i anar a fer aquest torrent que ja feia quatre anys des de que el vam devallar per primera vegada.
Hem decidit fer una combinació de cotxes, per estalviar-nos la tornada a peu, així que hem deixat un abans de la pedrera que hi ha a la carretera que condueix al Port des Canonge. A uns 2'1 km des de que agafem aquesta carretera, torbem una pista de terra a la nostra dreta, coincidint amb un corba i un portell de pedra. L'agafem i uns 1'7 km més endavant hi ha lloc per poder aparcar, sense molestar, abans de la pedrera.
Una vegada deixat el primer cotxe, tornem per aparcar el segon a la urbanització George Sand de Valldemossa. Aquest és el punt de partida de l'aproximació d'aquest torrent. Agafem un caminoi marcat que neix de la primera illeta que trobem només entrar a la urbanització. El caminoi ens porta per davant una de les grans cases que hi ha aquí. Nosaltres, primer tirem un poc més per l'esquerra, per no passar just per davant la casa, i no molestar, encara que poc després caminem amb tendència a la dreta per agafar el caminoi evident, passada la casa. Seguim per aquí fins arribar a una petita torrentera, aquesta no és la nostra, que em de creuar i continuar un poc més fins trobar, ara sí un tàlveg més gran, i evident, que el d'abans. Aquest sí que és el Torrent de l'Hort de sa Cova, també conegut com Torrent des Cable (perquè anys enrera hi havia un cable que es feia servir per pujar llenya). Cerquem, i tot d'una trobem el primer salt, d'uns cinc metres i mig. Hem tardat uns deu minuts d'aproximació, des del cotxe. Menjem un poc abans de començar, i ens equipem amb tots els estris. El temps està així així: al dematí estava la serra sense núvols, ara en tenim bastants adalt dels nostres caps. A més fa un poc de fresqueta, però esperem que el temps ens respecti. Qui ha dit por!!
Continuem i, ràpidament ens trobem el segon salt, que es coneix com Salt des Coval. Aquest és una paret vertical d'uns dotze metres i mig d'alçària. Tot està molt humit, i rellisca d'allò més, així que decidim anar amb molta tranquilitat, assegurant on posem els peus, per no tenir un ensurt. Després d'un parell de desgrimpades arribem a un salt d'uns catorze metres, que ens deixa a la capçalera del salt més gran del torrent, amb una alçària d'uns cent catorze metres. Aquí aprofitem per fer-nos una foto plegats i gaudir d'unes vistes espectaculars.
Per ara tots els ancoratges que ens hem trobat són químics o pàrabolts nous. Aquí la cosa no canvia, i trobem una bona reunió, això sí un tant exposada. Per arribar a la reunió del primer ràpel, dels dos o tres fraccionaments que hem de fer, hi ha un passamans. Encara que pareix que la corda està en bon estat, el meu germà m'assegura fins a la reunió. La caiguda seria fina!!! Munt les cordes i cap abaix. En teoria aquest salt de cent catorze metres es pot fraccionar en tres ràpels (44 + 44 + 26 m) o en dos (60 + 54 m). Nosaltres davallem fins a la primera gran mènsula que hi ha. Aquí trobem una reunió amb dos pàrabolts units per una cinta. Aquesta és una reunió molt ampla i còmoda, però com que uns cinc metres més abaix veim una altra reunió, amb químics decidim davallar-hi. Bona elecció, ja que encara que aquesta reunió és un poc més incòmoda, els metres que hem guanyat faran que les cordes ens arribin per fer només dos fraccionats, i no tres. Aquests dos ràpels són còmodes, l'únic inconvenient és l'abundant vegetació que hi ha al final del segon fraccionat, encara que si t'hi fixes bé hi ha un petit caminoi fet pel centre, que facilita el descens.
Després del gran salt continuem desgrimpant fins arribar al darrer ràpel, d'uns trenta metres. Abans trobem arboceres plenes de fruits. Aprofitem i en menjem un parell, ja que estan madurs. Que bons!!! Feia molt de temps que no menjava uns arboços tan bons com aquests, quin gusté!!. Bé, en aquest salt trobem la reunió més "precària" de totes, dos pàrabolts amb un mallon, i units per un cordino. De totes formes, tant el pàrabolt, com el cordino i el mallon estan en bon estat. Més que un salt, aquest és un tobogà amb una inclinació moderada, que segur que es pot desgrimpar, però que si la roca està banyada millor no arriscar-se. La caiguda seria guapa!
Continuem desgrimpant pel mig del tàlveg, a vegades sortint d'ell per evitar algun pas compromés, fins a un punt on el llaç es creuat per una pista de terra un tant deteriorada, però evident. Aquest és el punt final del descens i l'inici del nostre camí de retorn. Ens llevem tots els estris i agafem la pista en direcció cap a l'esquerra, que ens porta fins a una barrera metàl-lica, amb un pas per persones a la seva esquerra. La creuem i continuem fins a una nova barrera, amb les mateixes característiques, que també creuem. En poc més de quinze minuts, des de l'inici del retorn, arribem a la cruïlla on, uns metres abans, hem deixat aparcat el cotxe.
Tornem a cercar el cotxe que hem deixat a la urbanització George Sand i tirem cap a Palma. Ens aturem a s'Esglaieta per fer una canya i celebrar que tot ha anat sobre rodes. No hem tingut cap ensurt i el temps ens ha respectat. No ha plogut, i el poc vent que hi havia al dematí també s'ha returat i no hem passat gens de fred. A la tarda la cosa canvia, arriba el fred i una bona aiguada. Però nosaltres ja som a cases, així que no ens banyem. Haurem de veure com afecten aquestes pulges als cabals dels torrents, i si consegueixen fer arrancar algun d'ells. Volem aigua!!!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha un vídeo disponible a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
28 d'Octubre de 2014
Curs de Primers Auxilis en Muntanya (Escorca)
Avui m'he desplaçat a l'àrea recreativa des Pixarells, a Escorca, per impartir un "Curs de Primers Auxilis en Muntanya". Aquest és un curs pràctic sobre els coneixements i destreses sobre primers ajuts, enfocat a un entorn específic com és el de la muntanya. Té una mínima part teòrica, que donem a la mateixa àrea recreativa, amb l'ajuda d'un ordinador portàtil, i la resta del curs consisteix en dur a terme totes les maniobres per aplicar els primers auxilis en moltes situacions: immobilitzacions de fortuna, amb embenatges, trasllats de ferits amb possible lessió de columna i sense ella, reanimació cardiopulmonar, actuacions en casos d'hipoglucèmies, de convulsions, cops de calor, hipotèrmia, picadures... Els sis alumnes i jo vam tenir vuit intenses hores, el curs va començar a les vuit del dematí i va acabar a les cinc de l'horabaixa (nou hores amb una per berenar i dinar), en les que vam practicar, i tornar a practicar, totes les maniobras i tècniques. Es tracta que tots participin, que tots practiquin, i guanyin destreses manuals sobre aquest grapat de maniobres.
L'experiència va ser enrequidora per tots, i crec que van aprendre moltes coses noves i van reforçar altres que ja sabien. A més tots ens ho vam passar molt bé durant el curs. Quasi tots ells són guies de muntanya que volien refrescar el que van aprendre durant la seva formació reglada, per poder donar una millor atenció als seus clients, en cas necessari. Això diu molt d'aquests magnífics professionals!!!
Aquí teniu un "parell mallorquí" de fotos del curs...
Per veure totes les fotos del curs pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
25 i 26 d'Octubre de 2014
Refugi de Son Amer i Volta a l'embassament de Cúber (Escorca)
Aquest cap de setmana hem estat per la Serra amb els nins. Na Yolanda fa temps em va fer la proposició d'anar a fer nit a un refugi i passar un cap de setmana diferent. Jo vaig acceptar encantat, aquest tipus de proposta no es pot desaprofitar. El lloc triat va ser el Refugi de Son Amer, a prop de Lluc, a Escorca. Vam fer la reserva per internet, per dormir, sopar, berenar i dinar a dia següent. Arribem el dissabte després de dinar, hora de senyors...
Primer de tot, toca formalitzar la inscripció i que ens assignin lloc per deixar els trastos, i saber on dormirem. Després de parlar amb el guarda, ell ens acompanya fins la que serà la nostra habitació. Ja haviem estat al refugi, però a les zones comuns, les habitacions no les coneixíem, així que quan vam arribar i vam veure que la nostra era una habitació de quatre places, ens vam quedar gratament sorpresos. Estaríem totsols, sense haver de patir les dues coses més molestes que tenen aquests tipus de refugis: els renous nocturns (roncades o superroncades en algunes ocasions) i les olors dels calcetins amb solera que porten alguns muntanyers. Perfecte, ideal, grandiós... quina alegria!!!
Una vegada instal-lats, decidim anar a fer un tomb per Lluc. Només estem a 10 minuts caminat del nucli de cases i del monastir. Una petita passejada que ajuda a estirar les cames i que passi més aviat el que resta de l'horabaixa. A Lluc ens dediquem al que serà una de les activitats més repetides d'aquests dies... intentar fer rodar les baldufes, i fer els màxims de trucs possibles amb elles. I no serà una cosa de nins, ja que no ho sembla però estic més rovellat del que jo em pensava. Això sí, el primer que gaudeix recordant com les feia ballar quan era petit, soc jo. Després d'una bona estona per la plaça, ens tornem cap al refugi.
Ara visitem el centre d'interpretació del senderisme que hi ha al mateix refugi. I sense adornar-nos s'ha fet l'hora del sopar. Coincidim a la taula amb dos muntanyers nascuts a fora de Mallorca, però que viuen des de fa anys a la nostra illa. En Berto que va nèixer a Galícia i en Pipo, nascut a Itàlia. Dos enamorats de Mallorca, segons en comenten, que aprofiten les seves vacances per fer la Travessa des d'Andratx fins a Pollença. Ens expliquen que van sortir ja fa sis dies des d'Andratx, i la seva idea és arribar demà al final de la seva ruta, a Pollença. És molt agradable parlar amb ells, es nota que són bona gent. Els nins tot d'una fan el possible per cridar l'atenció dels nouconeguts. Sopem puré de primer i pollastre i patates al forn de segon. Una vegada acabem de sopar, juguem una estona al dominó els quatre. Els nins ja poden jugar sols i això fa que sigui un poc més entretengut. Quan ens cansem de jugar, pleguem i cap a l'habitació. Hem llogat només un joc de llençols, ja que tenim tres sacs de dormir. Ens acomodem a les lliteres, els grans adalt i els menuts abaix (encara que ells volien que fos a l'enrevés, les lliteres no tenem barreres i la caiguda pot ser interessant). Dormim sense passar fred, sense sentir renou ni malolor, això és un gust.
Al dematí següent ens despertem, ens arreglem i baixem a berenar. Quina és la nostra sorpresa quan el guarda ens diu que haurem d'esperar perquè encara no està preparat... ens hem despert una hora abans del que pensem, ja que avui vespre canviava l'hora. Clar, per mandra (tenia el mòbil enfora) he posat l'alarma del rellotge (que no canvia l'hora automàticament), en comptes de la del mòbil. Bé, esperem un poc pels voltants del refugi, nova sessió de baldufes i a berenar.
Aquí tornem a coincidir amb en Berto i en Pipo. Els nins encantats de poder parlar amb ells. El berenar és un bufet: llet, sucs, pa, taleca, mermelada... cada un es fa el que més li agrada. Una vegada acabem el berenar, només ens queda recollir les coses de l'habiació i pagar. Ens quedarà tornar a migdia per dinar, però totes les altres coses quedaran arreglades. Ens despedim dels nostres "amics" muntanyers, que continuen camí cap a Pollença, ens feim una foto tots plegats i ens dirigim cap a l'embassament de Cúber per fer la nostra excursió.
Deixem el cotxe aparcat a la Font del Noguer, ja que davant la barrera de Cúber està tot ple. I això que són les nou i mitja del dematí. Comencem la ruta fent el botador que ens durà des de l'aparcament de la Font del Noguer fins a la barrera de Cúber, sense haver d'anar per la carretera. Deixem la cruïlla per anar cap a Tossals, per la Coma des Ases, i tot recte arribem a la barrera, on trobem un ase que ens espera. Iniciem la volta a l'embassament per la pista que el rodeja per la seva esquerra, en direcció cap a la presa. El dia és ben clar, sense núvols i podem gaudir d'unes vistes esplèndides cap al Puig Major i la Serra de Son Torrella per un costat, i el Morro d'Almallutx i el Puig de Sa Rateta per l'altre. El camí és fàcil, sense quasi pendent, llevat d'algun moment puntual després de la presa.
Passada aquesta, arribem a l'alçària del refugi de Cúber, que deixem a la nostra dreta, continuant per l'ampla pista per la que estem caminant fins ara. El nostre objetiu està al fons, és el coll que hi ha a la dreta del Puig de l'Ofre. Entre aquest i el de Sa Rateta, podem veure el Puig de Na Franquesa, completant el que se coneix com Les tres Maries (sa Rateta, na Franquesa i l'Ofre). Ens ho prenim amb calma, ningú ens encalça, encara que hora de dinar hem d'estar al refugi, així que tampoc ens podem adormir. Arribem a una barrera metàl-lica, que superem per una altra que hi ha a la dreta de la pista. Més endavant trobem les cases de Binimorat. Aquí el GR-221 es desvia cap a la dreta, per endinsar-se dins el bosc. És la darrera pujada que tenim fins arribar al Coll de l'Ofre. Aquí aprofitem per fer-nos fotos. Les vistes sobre el Puig Major i l'embassament de Cúber són ensissadores.
Aprofitem per fer una aturada i berenar. La idea que teniem des del començament era no aturar aquí, sino continuar fins al Portell de sa Costa, per després tornar a dinar al refugi de Son Amer (on teniem reserva). Però durant el berenar sorgeix un petit problema: lluitant amb una "vespa assassina", que debia anar armada amb una navaja, em faig un tall profund al tercer i quart dit de la mà. Bé millor dit, la vespa no anava armada, sinó que jo intentant matar-la d'un cop fort i sec, peg una manotada contra la bossa del dinar, on està ella, sense adonar-me que a la bossa també hi ha la navaja, que el dia abans havia esmolat, oberta i amb el seu fil cap adalt. Amb la manotada colpeig directament sobre el fil de la navaja i em faig un tall als dits, que tot d'una veig que serà necessari suturar. Vaja merd...!!!!
El sagnat atura ràpidament amb la compressió manual, així que cap problema. Em faig una cura local provisional de la ferida i, encara que no es greu, decidim davallar, ja que necessitaré uns quants punts de sutura, i encara ens resten un parell d'hores de camí. Per pujar em tardat una horeta i mitja, més o manco. Davallem pel mateix camí, l'única diferència és que en arribar a l'embassament, en comptes de desfer el camí d'anada, agafem la desviació cap a 'esquerra per fer la tornada per l'altre costat de l'embassament.
En aquesta part del camí trobem un grapat de vaques pasturant pels voltants. Durant l'excursió hem vist someres, ovelles, vaques, un grapat de voltors sobrevolant-nos... ha estat molt instructiu pels més petitis. Al final d'aquest camí arribem a la barrera metàl-lica que hi ha davant de la carretera. Pel costat dret desfem el camí fins a la Font del Noguer i al cotxe.
Només ens queda tornar cap al refugi de Son Amer per informar-los que no ens podrem quedar a dinar, ja que prest farà més de dues hores que m'he tallat, a més del temps que ha de passar fins arribar al centre sanitari. Finalment van ser tres punts al tercer dit i dos al quart... ja està bé, no?!
Per veure les fotos del refugi de Son Amer pitjau aquí, i per les de la volta a l'embassament pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
02 d'Octubre de 2014
Torrent de Coanegra (Santa Maria)
El cel no ens vol regalar unes pluges com mana, així que no queda més remei que fer els torrents eixuts, o amb algun gorg on no fa moltes ganes acabar. En aquesta ocasió hem anat al torrent de Coanegra n'Estorki, en Rubén i jo. Com ja ens ho esperàvem està ben sec, només hi havia aigua estancada a un parell de gorgs.
No hi ha molt que remarcar d'aquest torrent... d'iniciació, fàcil sobretot si no porta aigua, però això no vol dir que no sigui especial i molt guapo. En sec es gaudeix d'una altra forma, ni millor ni pitjor, diferent.
Aquí teniu unes fotos, encara que aquest pic ens hem entretengut més amb el vídeo que amb les fotos, així que només hi ha un parell mallorquí. Això sí, el reportatge videogràfic és més vistós. Esper que vos agradi.
Això sí, després de fer el torrent, en Rubén i jo ens vam aturar a Bunyola per fer una cerveceta a la salut de n'Estorki, que pobret feia feina de tarda a l'hospital. Salut!!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Per veure el vídeo, està disponible a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
15 de Setembre de 2014
Torrent del Salt del Molinet (Pollença)
Feia temps que voliem fer una visita al Torrent del Salt del Molinet, un dels descens clàssics que tenim a la Serra de Tramuntana. Per aquest primer contacte, ja que cap de nosaltres l'hem fet abans, he decidit que no porti aigua, i així podrem investigar amb tranquilitat les seves reunions, els seus ràpels, el seu pèndol... Com que no ha plogut des de fa molt de temps, és una ocasió perfecta per realitzar aquest descens.
La sortida la trobem al mateix punt que per fer el Torrent de Muntanya. Per això ens atraquem des de Palma fins al poble de Pollença, i des d'aquí anem a cercar la Ma-10. Agafem direcció cap a Escorca, desviant-nos a l'esquerra de la carretera sobre el quilòmetre 5'3. La cruïlla la podem perfectament perquè hi ha uns grans pins. Continuem prop d'uns 2'45 quilòmetres més endavant, creuant un pont i aparcant el cotxe a la dreta de la carretera.
Hem de cercar el portell que dona pas al Camí d'en Pujol. Aquest portell el podem reconeixer perquè la seva columna de l'esquerra està totalment recuberta d'una heura, i la de la dreta té forma triangular i està feta de pedra. El portell té una barrera metàl-lica, amb un petit botador a la seva part esquerra, a la mateixa barrera. El camí d'en Pujol comença planer amb una lleugera pendent. Al poc creuem un pontet i seguim sense problemes fins un portell sense barrera. Un poc més endavant arribem a una cruïlla amb un cartell que posa "Campanet-Puig Tomir". El seguim girant a la dreta, i quasi tot d'una tornem trobar un altre cartell que ens fa desviar cap a l'esquerra. Hem de prendre esment de no passar-lo i continuar drets. Una vegada girem cap a l'esquerra ens endinsem seguint les marques de pintura vermella i blanca que trobem tant a les roques com als arbres. Aquest camí ens durà fins a un nou portell sense barrera. L'ombra ens acompanya, i s'agraeix d'allò més, ja que el sol que fa avui és més propi del més d'agost que del de Setembre.
El Ninot es pot veure de forma clara. Hem de passar per la seva esquerra, així que el podem fer servir com a punt de referència. Aquest camí ens portarà cap a una rosseguera, que inicialment superem com si anàssim cap a la dreta, però poc desprès tirem per la seva esquerra. El pendent és fort i les ziga-zagues ens ajuden a guanyar metres. Les vistes són espectaculars!!
Continuem pujant fins arribar a una tanca metàl-lica, que superem per la seva esquerra, trobant un portell obert que ens facilita el pas. Arribem al tàlveg d'una torrentera, que no hem de creuar. El camí es desvia cap a l'esquerra per fer la darrera pujada fins a un terreny pla, on trobem les cases de Fartàritx del Racó. Anem a cercar les cases, que es troben a la dreta del replà. Podem veure enfront nostre la Cuculla de Fartàritx, la Moleta, el Moletó, el puig del Ca, i més alluny el puig Tomir. Passades les cases trobem el tàlveg del nostre objecitu. Inicialment pareix una petita torrentera, però seguint-la arribem al primer ràpel. Abans hem desgrimpat tota una série de resalts ben interessants.
Just abans d'aquest primer ràpel decidim donar una mossegada. Comencem el descens amb un salt que té aproximadament 28 metres, amb una reunió a la dreta, amb dos pàrabolts. Aquesta ens deixa a una mènsula còmoda on trobem la següent reunió. Arribem a ella amb la seguretat d'un passamans. Aquest salt té uns vuitanta metres, amb el fraccionat aeri que abans comentava. Després de muntar davall jo el primer aquest ràpel. Pocs metres més abaix trobem una reunió a la dreta hidrogràfica que obviem, fins arribar als 45 metres on hi trobem un passamans. Per arribar a aquest potser haguem de fer un petit pèndol lateral d'uns 3 metres. Jo rapel cap a ell i, finalment, no fa falta. Aquí trobem la reunió del següent ràpel sobre el mateix passamans que conta amb tres pàrabolts. A la mènsula hi caben tres persones apretades, i per ordre d'arribada ens trobem jo mateix, en Rubén i el meu germà, en José Carlos. Toca recuperar les cordes per muntar el següent ràpel. Si es munten bé, l'únic punt conflictiu serà quam els nussos passin per la figuera, ja que es poden enredar. Nosaltres tenim sort, pareix inicialment que s'ha quedat enganxades, però estirant un poc, tot d'una les podem recuperar.
Nou ràpel d'uns 38 metres que ens deixen a una nova gran mènsula. Aquí, amb comoditat, recuperem les cordes per tornar a muntar el que serà el quart ràpel, d'uns 42 metres. Després d'aquest trobem un tobogà d'uns 20 metres que és desgrimpable. Nosaltres muntem corda per fer més segura la sortida. Després del tobogà un nou ràpel d'uns 10 metres, amb un gran bloc. Després d'aquest arribem al darrer ràpel d'aquest descens, d'uns 19 metres.
Caminem un poc i ens fixem per trobar el punt de sortida del barranc. Trobem les fites que ens endinsen a l'alzinar i ens fan arribar a una barrera metàl-lica. La creuem i passem deixant les cases de Can Pascol a la dreta. Després de tornar a travessar una barrera ja hi som al camí vell de Pollença a Lluc (GR-221). Només ens queda seguir-lo cap a la dreta per arribar al punt on tenim aparcat el cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha un reportatge videogràfic disponible a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
06 de Setembre de 2014
Reserva Natural de Galatzó (Puigpunyent)
Ja fa dos anys des de que vam visitar la Reserva de Galatzó amb els papis de l'escola. Enguany el pla és el mateix, fer una caminadeta i acabar refrescant-nos a les piscines. Esperem que enguany tinguem millor sort, la darrera vegada no vam poder banyar-nos perquè van arribar uns núvols que dugueren pluja i descens brusc de la temperatura.
Quedem tots a davant del camp de futbol per anar plegats cap a la reserva. Tirem cap a Puigpunyent, i una vegada allà cap a Galilea, encara que just sortit el poble ja ens desviem cap a la reserva. Després d'un tram de carretera, que cada any està en pitjor estat el seu asfalt, arribem a l'aparcament. A l'entrada ens recullen les coses que portaran en jeep. Nosaltres només ens hem de procupar de caminar. Una vegada pagada l'entrada i comprat el menjar pels animals, comença l'itinerari. Primer de tot foto a l'estany dels cignes, una foto clàssica.
Després arriba la tanca dels osos, aquesta vegada més actius que el darrer pic que els vam veure. Sempre impressiona veure un animal com aquest. No vull pensar si el poguéssim veure en llibertat, al seu hàbitat natural. Poc a poc continuem la marxa. De sobte na Karina té un problema, una vespa li ha picat al peu. El mal és fort, encara que ella continua amb gran fortalesa.
Sense adornar-nos arribem a la tanca del emú. Aquí també podem veure un falcó i un mussol reial. Com hi ha una taula aprofitem per fer una aturada i que els més petits berenin. Una vegada acabats continuem i, tot d'una, arribem a la tanca dels muflons. Una passada poder donar de menjar de la mà a animals tan mítics de les muntanyes pirinàiques. Després d'un darrer tram arribem a l'àrea recreativa del parc.
Després de recollir les coses que han pujat els jeeps, ens dirigim cap a les piscines. Ens canviem al vestuari que hi ha i cap a l'aigua. Hi ha tres petites piscines "naturals" que no tenen quasi fondària. L'aigua està congelada, però com que el dia és bo i fa una calorada, s'agraeix molt aquest bany.
Quan acabem de refrescar-nos ens tornem a vestir i, mentres els grans preparem el dinar, els més petits s'entreten al parc de jocs que hi ha. Primer un petit piscolabis i després a posar-nos amb el dinar. Aquest consisteix en una torrada de carn. El dinar passa sense cap incident, a no ser la visita d'unes molestes vespes, però que aquesta vegada no piquen a ningú. Per acabar un cafetet amb gel!!
Abans de davallar ens donem una volta pel mini zoo. Avui, no sé per què no hi ha hagut exhibició dels falcons. Al mini zoo hi ha hagut moltes baixes. Han desmuntat la tanca dels porcs vietnamites, dels conills, del pony... la de les cabres només en té dos exemplars. La resta d'animals continuen en les seves gàbies. En acabar la volta ens davallem cap a la sortida. L'estrús tampoc hi és, que estrany!!
La davallada es fa molt còmode i en poc temps arribem a la sortida. Després a cercar les coses i cada un cap a ca seva. Una jornada entretinguda, just abans de que els més petits comencin les classes.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
08 d'Agost de 2014
Laguna del Duque (Serra de Gredos, Àvila)
Aquesta és la tercera, i darrera, activitat per la Serra de Gredos d'enguany. Una sortida familiar a la Laguna del Duque. Una excursió fàcil que permet gaudir de la natura als més petits, sense demanar un esforç físic massa intens. La que millor va anar va ser na Núria, a les espatlles de son pare...
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
31 de Juliol de 2014
Parc de cordes (Serra de Gredos, Àvila)
La segona activitat és una jornada al parc de cordes, on els més petits s'ho varen passar pipa. Al parc hi ha circuits disenyats tant pels més menuts, com pels més grans. Val la pena passar un dia i fer una visita. Aquesta vegada els intrèpids participants foren en Mario i en Nico. Na Núria també estava per allà sense aturar. Ella encara és massa petita per pujar.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Juliol de 2014
Ascens al Puig de la Mira (2.343 m), Serra de Gredos -Àvila-
En José Carlos, amb tota la família, ha passat un any més l'estiu a Hoyos del Espino, un poble situat a la Serra de Gredos, a Àvila. Aquí vos deix la primera de les activitats que ha fet enguany. Una sortida per arribar al cim del Puig de la Mira, a 2.343 m, sortint des de la Plataforma de Gredos (1.750 m).
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
05 i 06 de Juliol de 2014
Descens nocturn del Torrent del Gorg dels Diners (Escorca)
Una gran sorpesa m'espera per celebrar el dia de la meva acomiadada de fadrí. De totes les coses que m'han passat pel cap, aquesta no és una d'elles. Hem quedat n'Estorki, en Rubén, en Raúl, en José Carlos i jo a ca na Maria José, a Binissalem, a les vuit del vespre. Res més arrib amb el meu germà, ja em fan la primera: em fan canviar de roba (jo anava preparat per sortir a sopar de festa) i em fan posar una disfressa dels anys vint. Ells no canvien de roba, quin morro!! Tots plegats tirem cap a Inca, on sopem a una hamburgueseria. Abans m'han fet la segona, he hagut d'anar a comprar aigua a un supermercat d'allà. Després de sopar ens tornem a posar en marxa. Jo pensant que el meu destí és una nit de festa nocturna per Alcúdia, però no, ens desviem cap a Escorca. Però què m'han preparat aquests??
Ja veig que Alcúdia no serà el destí però, quan deixem la desviació cap a Lluc i seguim en direcció a Sóller, no puc esbrinar què m'han preparat. En arribar a la cruïlla cap a sa Calobra, girem cap allà i ens aturem a la plataforma del funicular. És en aquest moment on em ve al cap l'activitat que em tenen preparat: un descens nocturn al torrent del Gorg dels Diners!!!. Al maleter del coche d'en Raúl hi ha tot el que necessitem per fer el descens. Però, i les meves coses? El meu germà s'ha encarregat d'aconseguir les que ell no em podia deixar. Jo no vaig sospitar res en cap moment!!
Ens equipem n'Estorki, en Rubén, en José Carlos i jo, ja que en Raúl ha decidit que ens esperarà a Cala Tuent (així ens evitem combinació de cotxes). Comencem a caminar a les dotze de la nit amb la llum dels nostres frontals. Quasi no hi ha lluna i la temperatura a la plataforma és molt bona: ni fred ni calor. De fet, jo faré el descens amb la disfressa. Des de la plataforma del funicular tirem cap al coll, i, des d'aquí, a on comença la part esportiva del torrent. Ens plantem a l'inici del barranc en cinquanta minuts aproximadament (i això que no es veu un prebe).
Aquí ens acabem d'equipar i feim una mossegada abans de començar el descens. Jo feia molt de temps que volia fer un descens nocturn a aquest torrent. L'havia davallat un parell de vegades, però sempre durant el dia, no per la nit, així que avui serà tota una experiència!!!
Aquest és un torrent fòssil, que es davalla en sec durant tot l'any (encara que té tres gorgs permanents) i té una successió d'uns vint-i-vuit ràpels. No és un descens difícil, però sí bastant físic. Té un parell de reunions on la sortida no és molt còmoda, però els ràpels són nets i molt estètics.
Ens trobem, un poc abans de la meitat del tàlveg, a un grup de barranquistes que han decidit fer un vivac a dintre del torrent. No ens esperàvem trobar a ningú, i crec que ells també es sorprenen quan veuen venir un grup de persones comandat per un element vestit com als anys vint. Més sorpresa em duc jo quan veig que un dels barranquistes que intentaven dormir és en Jaume, que va ser professor meu al curs de Tècnic Esportiu en Barrancs. Després de parlar una estona amb ells, els deixem continuar dormir i nosaltres seguim el nostre camí.
Poc a poc les hores passen i aprofitem per fer una aturadeta i menjar un poc de taleca. Després d'aquest petit descans continuem fins arribar al primer gorg permanent. Avui vespre no ens volem banyar, així que al salt d'abans ens desviem cap a la dreta per anar a cercar una reunió amagada que ens deixa just després del gorg. Els altres dos gorgs els passem sense necessitat de tocar l'aigua, que a aquestes altures està un poc estancada, clar.
El dematí comença a compareixer a la part final del barranc, quan ja hem acabat la part esportiva. En cap moment hem tingut fred, tots anem ben lleugers de roba, perquè, de fet, fa molta, però que molta calor. En sis hores i mitja des de que hem sortit del cotxe arribem a Cala Tuent. Allà trobem a en Raúl al cotxe, que ens explica que quasi no ha pogut dormir durant la nit, ja que hi ha hagut una festa a la platja. Ha acabat just a les sis del dematí, mitja hora abans de que nosaltres haguem arribat, perquè nosaltres no hem vist res.
Deixem les coses i berenem del que té en Raúl al cotxe, tot un luxe!! Després de berenar toca un dia de platja a Cala Tuent. A mitjan demaí arriben les nines, amb na Yolanda també disfressada. Passem el dematí i anem a dinar al Restaurent des Vergeret, a la mateixa cala. Una terrassa impressionant amb la millor companyia. A més dels que hem davallat el torrent i de na Yolanda, na Maria José i na Marina, venen a dinar, en Lluís, en Xisco i na Lita.
Tot ha anat perfecte, com sempre ha estat un gust gaudir de la natura amb els qui estimes.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues: M Any 2010
|
