 |
|
|
14 de Desembre de 2008
Viatge a la neu: Cerler 2008
Aquest hivern, com cada any, vàrem fer una escapadeta als pirineus, per practicar un dels pocs esports que a la nostra illa no podem fer, l'esquí alpí. Vàrem repetir l'estació d'esquí alpí de Cerler, al pirineu aragonés, com a destinació d'aquesta expedició. Ens quedàrem a Benasque, a un dels hotels de la localitat. Allà gaudírem de la hospitalitat i dels plaers gastronòmics de la regió.
El primer dia esquiàrem a l'estació de Cerler, amb bona neu i bon temps. Arribàrem als -8ºC al sector d'Ampriu, però sense passar gens de fred. La setmana prometia ser intensa, molta neu, bon temps i bona cuina a la nit per recuperar forces.
Però a la nit començà un vent que degut a la seva intensitat va fer que l'estació romangués tancada els tres següents dies. Per això no ens va quedar més remei que cercar unes alternatives. El dimarts decidirem anar al pirineu català i esquiàrem a l'estació de Baqueira Beret. Després d'una horeta i mitja de camí arribarem a Vielha i d'allà a la primera base de l'estació a Baqueira 1500. El paisatge era increible, molta més neu encara que a Cerler.
El dimecres, com que el vent no ens va donar cap descans, vàrem decidir arribar continuar al pirineu aragonés i ens desplaçarem fins a l'estació de Formigal. Va ser uns dels dies més divertits del viatge. És cert que el camí es va fer un poc més llarg, aquesta vegada foren tres horetes, però va valer la pena.
El dijous confiavem en poder esquiar a Cerler, però una vegada més el vent va fer de les seves. Una pena perqué els dies que feien a Benasque eren clar i amb bona temperatura, però no aturava de bufar el vent. Aquesta hornada vàrem decidir anar una estació on no haviem estat mai (ja coneixiem tant Baqueira com Formigal). Després de dues horetes de camí arribàrem a la part francesa dels pirineus, a l'estació de Piau-Engaly.
El darrer dia vàrem poder esquiar a l'estació de Cerler. El vent es va comportar i ens donar un descans. Vàrem poder esquiar per quasi tota l'estació i ens va permetre arribar a zones de l'estació que el primer dia romangueren tancades. La neu havia minvat degut al vent, però encara hi havia com per poder disfrutar sense problemes d'una de les estacions més belles que tenim al nostre país.
Encara que ens haguérem de moure un poc més del que haviem planejat, va valer la pena. Ha estat un dels viatges en que més he disfrutat d'esquiar, i ja no dic res de la part gastronòmica: cèrvol, senglar, ànec, vadella de la terra... han estat els plats forts que hem disfrutat (boníssims!!!). Per poder veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
05 de Desembre de 2008
Torrent de Coanegra
Després de les darreres pluges d'aquests dies (més de 400 litres per m2 a algunes zones de la Serra de Tramuntana) ens decidirem a realitzar el descens d'un dels torrents més bells de la nostra serra. Situat a la zona d'Orient, te moltes avantatges: està a prop de Palma, la seva aproximació és molt curta, el descens és ràpid i el retorn no es fa gens feixug. De fet, es pot plantejar com un barranc per fer en un dematí, i poder aprofitar així l'horabaixa. Hi ha que recordar que un descens fàcil, es pot tornar un malsón per culpa de la imprudència de no valorar el risc dels factors externs al nostre descens: l'experiència del grup, el cabdal del torrent, les precipitacions dels dies anteriors, la predicció del temps per a la mateixa jornada, etc. Això ho hem de tenir en compte en qualsevol torrent, inclosos els que pensem que són molt fàcils.
Els ràpels més grans els trobem al començament del torrent. El primer és el Salt des Freu de 25 metres. La reunió és natural, a una de les moltes alzines que hi ha per la zona. Després de dos ràpels tenim una estona de caminar pel llaç del torrent obert, fins que poc a poc es comença a tancar i a fer més estret.
La part final del torrent ens permet gaudir d'uns bots i ràpels magnífics, que sense ser molt espectaculars, fan que el descens es faci molt divertit. Després de dues hores, amb tranquilitat i fent fotografies, arribarem al final del torrent. Durant tot el torrent trobarem equipacions (químics i parabolts) en bon estat, llevat de la primera part en que les reunions són naturals.
Una vegada iniciat el retorn tenim dues opcions, agafar el camí en direcció a Santa Maria o fer el retorn cap a l'inici del torrent. Si agafem aquesta opció tenim una horeta i mitja de camí fins a tornar al lloc on hem deixat els cotxes.
Podeu veure totes les fotografies del descens del torrent pitjant aquí.
_______________________________________________________________________________________________
08 de Novembre de 2008
Volta pels embassaments
Aquest dissabte hem aprofitat per anar a donar una volta pels embassaments. El dia ha començat amb núvols, encara que no pareixia que ens hagués de ploure. Hem deixat el cotxe a la Font des Noguer, i voliem arribar fins al coll de Cúber.
Però una vegada hem passat el refugi de Cúber, als pocs minuts, ens hem hagut de tornar ràpidament perque la pluja ha fet acte de presència. Per això l'excursió d'avui ha estat més curta del que ens pensàvem.
Tant l'embassament del Gorg Blau com el del Cúber estan molt plens, l'aigua arriba fins als peus dels dos refugis. És una alegria que en aquestes dates ja s'hagin omplert fins aquest punt. Segur que les pluges dels darrers dies han ajudat molt al bon estat dels nostres embassaments. Pluja que els qui ens agrada fer barranquisme rebem amb goig. La temporada que entra, en quant als torrents, té una pinta molt bona.
_______________________________________________________________________________________________
04 de Novembre de 2008
Torrent del Gorg Blau - Sa Fosca
Una vegada més ha començat la temporada dels torrents aquàtics a Mallorca. I quin millor per començar que un dels torrents més valorats de tota Europa, tant per la seva bellessa com per la seva dificultat. Aquest pic ens decidirem iniciar-lo per la antiga central elèctrica.
El cabdal que duia era alt des de l'inici del torrent. Vàrem aprofitar tots els bots que poguerem fer. A més de la diversió del salt, també ens estalvia temps. Però encara que botar sigui una opció molt divertida, no deixa de ser un risc. Així dons en cada bot ens hem d'assegurar que el gorg de recepció sigui profund i no hagi acumulat pedres o branques que ens puguin lesionar. Branques que per cert vàrem trobar en diversos gorgs, a la seva capçalera.
Hem de pensar que quan arriba aquesta època els dies s'acursen ràpidament, la nit pot agafar-mos sense que ens adonem, i fer que les persones que ens esperem a casa passin un poquet de pena per nosaltres. Aquesta vegada només tenim fotos fins la sortida a l'Entreforc perque des d'aquí fins al final (al restaurant d'Escorca) vàrem haver de correr, perque la darrera hora de camí l'haguerem de fer amb l'ajuda dels frontals.
_______________________________________________________________________________________________
21 d'Octubre de 2008
Torrent de Son Gallard
Les rutes més tradicionals del barranquisme a Mallorca a vegades deixen oblidats certs torrents d'allò més interessants. Consultant els llibres que hi ha sobre els torrents a les Balears, hi ha que ni tans sols anomenen un torrent , el de Son Gallard, que pot estar a l'altura d'altres més coneguts.
La zona on es troba tant a prop de Palma, entre Valldemossa i Deià, fan que ens ho poguem plantetjar com una alternativa aquells dies que anem més justos de temps. Començam el dia des de les cases de Son Gallard. L'aproximació és inexistent, degut a que el començament del barranc s'inicia des de la pròpia carretera (Ma-10, Km 67).
La primera part del torrent és un poc més fluixa que el darrer tram, tant en paissatge com en els ràpels que em de superar. Però la darrera part supleix totes les mancances abans anomenades. Les vistes sobre la mar, na Foradada i els quatre darrers ràpels, amb la reunió abans del darrer ràpel volat de 30 metres, fan que s'oblidi tot i es gaudeixi del que ens pot donar aquest torrent.
Segons l'època en que facem aquest torrent ens podem plantetjar, sense problemes per entrar i sortir de la mar, acabar donant-mos un bany en les roques del final, inclús més endavant durant el camí de tornada trobem una petita zona on les roques han esdevingut còdols, i ha tornat semblança a una petita cala de còdols.
Podeu veure totes les fotos aquí.
_______________________________________________________________________________________________
10 d'Octubre de 2008
Torrent del Gorg dels Diners
Una vegada que l'estiu deixa de castigar-mos amb la calor, podem tornar a començar la temporada de torrent. Per a aquesta ocasió hem triat un barranc que durant tot l'any està sec, però no per aixó deixar de tenir un gran encant. Després de fer la corresponent combinació de cotxes, comencem des del nu de la corbata per anar a cercar el seu començament. Una vegada dins del llaç del torrent es succeeixen tota una sèrie de rappels de gran bellessa.
Durant tot el barranc podem disfrutar del descens, en sec. Tans sols a un dels gorgs no ens quedarà més remei que posar en remui els nostres peus. Si tenim prou traça podrem evitar-ho fent una grimpada pròpia de l'escalada per la paret de l'esquerra. Si no sóm tan hàbils i no ens queda més que banyar els peus, quan estem dins del gorg podem anar voretjant-lo per l'esquerra, que és per on cubreix menys.
El final del nostre itinerari ens durà quasi fins a la platja de Cala Tuent, on podrem arribar caminant o amb el cotxe. Segons l'època de l'any en que facem aquest torrent, ens permetrà acabar el dia dins de les aigües transparents de les nostres platjes.
Per veure totes les fotos pitjeu aquí.
___________________________________________________________________________________ 27 de Maig de 2008
Torrent del Gorg Blau - Sa Fosca
Després d'uns dies de pluges, i gràcies a que el temps ens ha donat una pausa vàrem poder fer aquest magnífic torrent. Sense dubtes és el més interessant que hem fet fins ara. L'inici el férem al Pont Natural, per arribar-hi aproximadament una horeta de camí. Això sí, hi ha que anar alerta perque és fàcil no trobar la part final del camí, que després d'uns ràppels ens deixarà a la vora del torrent.
Des del Pont Natural fins a l'inici dels obscurs vàrem poder botar tots els passos. El primer ràppel que montàrem va ser el de l'Acollonament. Gràcies al dia que feia, la temperatura al torrent var ser molt bona i, per tant, quasi no vàrem passar fred (ni tan sols al tros de la Fosca).
Després de sis hores des del nostre inici al Pont Natural vàrem arribar a l'Entreforc, al Torrent de Pareis. Una vegada aquí, i després de recuperar forces, optàrem per remontar-ho fins al restaurant d'Escorca (una horeta i mitja o dues més).
L'esforç va mereixer la pena!!
Podeu consultar totes les fotos aquí.
____________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
|
