 |
|
|
Desembre de 2012
Volta a l'embassament de Cúber (Escorca) i torrada a sa Bassa (Fornalutx).
La darrera entrada de l'any és la sortida que fèrem amb els papis del Sant Pere. Una volta, més curta del que esperava, pel embassament de Cúber. La idea era arribar fins al Coll de l'Ofre i tornar, però finalment, l'horari i el fred varen fer que només donassim la volta. Des de la Font del Noguer fins a l'entrada de Cúber. Per aquí agafem vorejar l'embassament de Cúber per la seva dreta i tornar per l'esquerra (fent així la volta completa). El més divertit que vàrem haver de creuar un petit torrent que passava pel camí.
Després de la volta, ens atracàrem a l'àrea recreativa de sa Bassa. Allà els més petits no aturaren de jugar en el parc, mentres els grans fèrem una bona torrada. Bon profit!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Darreres entrades 2012
Serra des Teixos-Puig Massanella-Puig Galileu i Torrent de Biniaraix (Sóller).
Per acabar l'any 2012, vos deix dues sortides que em quedava pendent penjar. La primera és una excursió d'en José Carlos i en Víctor en una ruta ben interesant. Visitar la Serra des Teixos i dos dels cims més meravellosos de la nostra Serra, el puig Massanella (1.364 m) i el puig Galileu (1.064 m), és una activitat molt recomenable. I si vas en bona companyia molt milllor.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
La segona sortida és un descens del torrent de Biniaraix, a Sóller. El cabdal que es varen trobar els nostres companys, na María José, en Rubén, n'Estorki i en José Carlos, va fer un descens ben divertit i molt interesant.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha vídeo a la seva secció.
_______________________________________________________________________________________________
17 de Desembre de 2012
Torrent de Muntanya (Pollença).
El torrent de Muntanya és un dels clàssics que ens faltava afegir a la nostra llista. Classificat com a torrent fàcil, ideal per a iniciar-se en l'esport del barranquisme, és un torrent que ens ha deixat un molt bon gust a la boca. Una aproximació còmoda, un descens amb quince ràpels i un retorn immediat fan d'aquest torrent una magnífica opció per triar-lo en més d'una ocasió.
Després de quedar a Palma ens dirigim cap a Pollença, per agafar la carretera que ens portaria fins a Lluc. Anant direcció el santuari, damunt el quilòmetre 5'3, després de passar un pontet, veim a l'esquerra una desviació asfaltada amb un pi ben gran. L'agafem fins arribar, després de poc més d'un quilòmetre, fins a l'entrada de la fnca de ca'n Melsion. Aquí aparquem el cotxe sense molestar. La veritat és que hi ha molt de lloc. El torrent que tenim a la nostra dreta és el de Muntanya. D'aquí seguim el camí asfaltat, que continua en pujada, deixant l'entrada de ca'n Melsion a la nostra dreta. Anem a cercar un punt clar per desviar-mos cap a la dreta i agafar un caminoi que continua de pujada. Seguint aquest camí, sense perdua, ens anem trobant amb cartells indicatius. Seguim sempre en direcció Lluc. Més endavant creuem una barrera de fusta amb un cartell amb mapa de situació. Arribem a una pista clara que ens continua duent amb la mateixa direcció. Sense aturar arribem a la font de Muntanya. Aquí feim una aturada per fer una mossegada. Abans d'aquest punt hi ha una altre entrada al torrent, però per problemes amb l'amo de la finca que creua, millor entrar per la font de Muntanya (recomenació feta, a més, des de la pròpia Federació Balear de Muntanya). En total tardem uns cinquanta minuts en arribar fins a la font.
En aquest mateix punt ja es pot accedir al torrent, però com que porta aigua (i això que fa dies que no ha plogut) davallem el camí que hem fet fins a una corba i ens tirem cap al llaç del torrent. És molt clar, no te cap tipus de confussió. Iniciem el descens caminat pel tàlveg del torrent. En poc temps aquest es creuat per una pista, que superem sense problemes i continuem el descens. Feim desgrimpades i fins a quince ràpels. Són ràpels fàcil i amb poca alçària, ideals per a la gent que s'està iniciant. Més endavant el torrent s'encaixona, amb unes vistes d'allò més espectaculars. Estem convençuts que amb aigua deu ser molt inetressant.
El que ens crida l'atenció és el mal equipament que tenen pràcticament tots el ràpels. Llevant tres o quatre del final, ens trobem naturals i espits rovellats. Pàrabolts hi ha ben pocs, i alguns no estan molt ben col-locats. Ens extranya que un torrent com aquest estigui tan mal equipat. Potser més endavant hi hagi algun projecte de reequipament per part de la Federació. No ens hem de dormir, ja que encara que pareix que el torrent sigui curt, té quince ràpels, i nosaltres hem tardat unes tres hores en davallar-lo.
Després del darrer ràpel continuem pel llaç del torrent uns vint-i-cinc minuts més fins travessar dues barreres metàl-liques que hi ha dins el tàlveg. Aquestes barreres es poden aixecar estirant de la seva part superior. Uns metres després de la segona barrera ja podem sortir cap a la dreta, fent una petita pujada fins donar a la carretera, Al punt just on hem deixat aparcat el cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha vídeo a la secció del mateix nom.
_______________________________________________________________________________________________
06 de Desembre de 2012
Biniaraix-Es Cornador Gran-Es puig Sementer Gran-Biniaraix (Sóller).
Aprofitant aquests dies festius en José Carlos, en Nando i en Víctor decideixen anar a fer un volt per la serra. Partint des de Palma es dirigeixen cap a Sóller i, d'aquí, cap a Biniaraix, punt de partida d'aquesta excursió. A la vora del rentador comença el camí per pujar el barranc de Biniaraix, també conegut com barranc de l'Ofre. Aquest puja fins arribar a les cases del mateix nom (es pot continuar fins arribar als embassaments i continuar camí cap a Lluc i Pollença). Abans d'arribar a les cases es desvien per agafar un caminoi que els porta fins al refugi lliure d'en Xim Quesada i, un poc més envant, al cim del Cornador Gran (956 m).
Una vegada arribats adalt el proper objectiu va ser el puig Sementer Gran (1.013 m) que varen assolir sense problemes. Des d'aquí vàren agafar el camí de pujada per fer-lo aquesta vegada de davallada. Per arribar de nou a Biniaraix.
Per veure totes les fotos d'aquesta excursió pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Novembre de 2012
Torrent d'Almadrà (Lloseta).
Segon torrent aquàtic d'aquesta temporada. Per aquesta vegada ens juntem el meu germà, en José Carlos, en Rubén i jo. Els comentaris que tenim sobre el cabdal que porta el torrent aquests dies enrera no són molt bons. Pareix que porta poca aigua, ja fa temps de la darrera vegada que va ploure amb ganes. Però la sort es posa de part nostra, les darreres vint-i-quatre hores han plogut més de quaranta litres. Estem molt contents.
Com ja es costum decidim fer l'aproximació des de Lloseta. Probablement és un poc més llarga que des de Cúber, però només el fet de fer les pujades abans del torrent, fan que no ens ho pensem. Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha on comença el camí cap al refugi de Tossals. Seguint aquest camí, una pista ampla i còmoda, ens trobem tot d'una amb el torrent i podem comprovar que porta un cabdal ben alegre. Pareix que serà, inclús, la vegada que més aigua durà de totes les que l'hem fet. Ens desviem cap al camí de la canonada que ens durà fins a l'inici de la part esportiva. Aquesta part millor prenir-la amb calma. El primer túnel està ben anegat, els altres quatre es passen millor. Aquest tram de l'aproximació es fa feixuga, sobretot la darrera pujada abans d'arribar al coll (punt més alt del camí, després queda molt poc i a més en davallada).
Ens canviem just a la vora del camí. Generalment ho feim al llaç del torrent. Sol haver pedres planes on fer-ho còmodament, però avui l'aigua ho cobreix tot. Així que una vegada canviats en fiquem dins del tàlveg. Avui estren el meu nou vestit de neopré. L'antic ja tenia quasi uns sis anys, i estava ben tocadet. El nou és un bot qualitatiu important. Esper que em duri el mateix, o més...
Ja des del principi es veu que porta més aigua que en altres ocasions. Quan arribem al primer bot no queda cap dubta, avui disfrutarem.
Poc a poc anem avançant, disfrutant del dia tan bo que ens fa i del paisatge i el cabdal que porta. Al primer bot important que hi ha, molt estètic, es adonem de la força de la corrent. Una vegada botat pràcticament no hem de nedar, el cabdal ens porta. Arribats al ràpel de vint metres ens trobem una parella de barranquistes. L'al-lot està abaix i l'al-lota el comença a davallar. Més endavant tornarem a coincidir a un parell de ràpels.
Al gorg maragda jo faig el bot des de l'esquerra, en José Carlos el fa en tobogan i en Rubén el bota des del centre. Tres estils diferents per superar un mateix obstacle. Aquest gorg és magnífic i per estar ple ha de tenir una quantitat important d'aigua.
Continuem per arribar al final del torrent, a la pressa. Les vessants treuen aigua amb una força inusual. D'aquí queden dues passes per sortir per l'esquerra del llaç. Ens canviem i en dues passes més tornem a agafar la pista de pujada. Només fa falta davallar cap a l'aparcament. La cosa ja està feta.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi haurà un vídeo a la secció corresponent.
_______________________________________________________________________________________________
23 d'Octubre de 2012
Torrent des Boixos (Capdellà).
El meu germà ja fa temps que m'havia comentat per fer aquest torrent. Poca informació teniem, però suficient per tirar cap endavant i mirar de disfrutar al màxim d'una jornada a la Serra. L'aproximació comença des de la finca pública de Galatzó. Per arribar aquí tirem cap al Capdellà, just després del poble de Calvià. Quan agafem la desviació cap a l'esquerra per entrar a la finca, en poc temps arribem a una barrera de fusta. La passem i arribem a l'aparcament, on deixem el cotxe i ens repartim els estris. Aquí ens adonem que la càmara de fotos den José Carlos està espenyada. Vaja èxit!!! Si contem les càmares espenyades i les perdudes, en aquest darrer any ja en duim quatre, tres rompudes (dues aquàtiques i una normal) i un perduda. Bé, com que duim la de video, decidim que grabarem i farem les fotos amb ella. Llàstima que la qualitat de les fotos fetes amb aquest tipus de càmara tenguin tan poca qualitat.
Comecem a caminar des de l'aparcament cap a les cases de Galatzó, que estan aproximadament a un quilòmetre. El camí es ample i planer, gaudint d'unes vistes típiques de prats de conreu amb garrovers, amatllers i alguna olivera. En arribar a les cases, continuem tot recte, passant per davall del porxo. Al cap de cantó de l'edifici, que era una ermita, es poden veure les marques que va deixar, segons conta la llegenda, el cavall del Comte Mal, una de les vegades que va pujar cap a les habitacions dels senyors. La llegenda del Comte Mal, tres quart de llegenda i un quart de realitat, és perfecta per contar-la als més petits quan fecem alguna ruta per aquesta zona. En una altra ocasió la contarem més detalladament.
Creuem per davall del porxo, tot recte per continuar pel camí que tenim al front nostre. Aquest camí és torna més muntanyenc, però continua essent un camí de carro evident. La direcció és cap al Pou de les Sínies i també cap a s'Esclop. En poc temps arribem a un forn de calç restaurat, es fa curiós, perque així com ens hem trobat barraques de carboner restaurades, és la primera vegada que veim un forn de calç. Continuem el nostre camí sense perdua. Després de deixar un dipòsit d'aigua circular a ma esquerra, arribem a una àrea recreativa a la dreta. Pocs metres més endevant es troba el Pou de les Sínies. Te una bomba d'extracció d'aigua que encara funciona. Aquí feim un petit descans i gaudim de les vistes del tram final del que serà el nostre objectiu d'avui. A paritr d'aquí el camí comencerà a tenir més pendent que fins ara, així que ens ho haurem d'agafar amb calma.
A mesura que continuem i guanyem altura, també milloren les vistes que tenim. Es veu fins la mar i això que el dia no acompanya, està tapat encara que no ens ha plogut fins ara. Tira a tira continuem pujant fins arribar, després d'una bona estoneta, fins a una cruïlla, amb cartells informatius. Si girem cap a la dreta arribarem al Puig del Galatzó, si ho feim cap a l'esquerra arribarem cap a la Mola de s'Esclop. Ho tenim clar, direcció sa Coma den Vidal i sa Mola de s'Esclop. En uns vint minutets després d'aquesta cruïlla arribem a un collet, si continuem cap a la dreta (en davallada) anirem cap a sa Coma den Vidal, però nosaltres tirem cap l'esquerra (en pujada), per anar cap a s'Esclop. No massa més tard arribem a un coll on podem distingir les restes d'una era i de les seves cases. És en aquest coll on deixarem la ruta cap a s'Esclop, per anar a cercar el començament del torrent. Per això tirem en direcció cap a l'únic pi que es veu, per un dels molts caminois que hi ha. L'entrada del torrent es troba a la nostra esquerra i es distingeix sense problemes.
Una vegada entrem al torrent, ens trobem un llaç un poc brut. Aquest torrent només te quatre ràpels obligats i equipats. La resta és una successió de caminades i desgrimpades. Hem de dir que les desgrimpades d'aquest torrent tener el seu puntet. Hi ha de ben altes, en comparacó de les desgrimpades que es solen fer. Quan arribem al primer ràpel decidim fer una mossegada. Ens fixem que hi ha una cova a la paret de la dreta. Li faig una visita: és ideal per resguardar-se un dia de pluja, llàstima que estigui plena de femta de cabres. Aquí trobem molts d'exemplars de boixos, m'imagin que d'aquí el nom del torrent.
El primer ràpel te una llarg passamans fins a la reunió, que està molt bé, però no te gens de dificultad. El primer ràpel tendrà uns trenta metres. El disfrutem i després guardem la corda, ens queda un altre tram de caminar. Dins del llaç trobem molta roca nova i restes de desprendiments. Els ràpels que resten estan molt seguits, cap d'ells te cap complicació. Des del darrer podem veure de lluny el Pou de les Sínies i el tram de tornada del camí. Una vegada feim aquest darrer ràpel encara ens queda una estona de caminar i desgrimpar fins a un tram més pla del llaç i, d'aquí, cap el camí de pujada.
La tornada des del Pou de les Sínies no te cap tipus de problemes. Les cases des Galatzó ens esperen i d'aquí cap al cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha vídeo a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
20 d'Octubre de 2012
Puig de Randa (543 m) per la ruta dels tres santuaris (Algaida).
Avui toca una sortida fàcil amb els més petits de la casa. Ens atraquem fins a Randa, punt d'inici de la nostra ruta. Aquí deixem el cotxe a l'aparcament municipal, que es troba entrant al poble a ma dreta. Des d'aquí tirem cap a la dreta pel carrer d'entrada al poble, en pujada, fins trobar tot recte, els antics rentadors. Aquests estan restaurats i plens d'aigua, encara que avui en dia no crec que hagi molta gent que els faci servir per rentar la roba. Continuem pel carrer empedrat fins arribar a una creu de pedra.
No deixem el nostre camí i agafem la carretera que ens pujaria fins al monastir, si anassim en cotxe clar. Amb molt de compta, la seguim fins arribar a una barrera metàl-lica a ma dreta de la carretera (haurem deixat enrera una cruïlla a una esplenada), a una curva marcada cap a l'esquerra. Passem la barrera i agafem un caminoi que, en poc temps, ens durà novament a la carretera, botant abans un marge. Just a la nostra dreta podem veure les columnes de pedra que donen l'entrada al primer dels tres santuaris que avui podem visitar, l'ermita de Gràcia. Aquí nosaltres només ens atraquem al mirador que hi ha just després de les barreres.
Tornem a la carretera i girem cap a la dreta en direcció de pujada. Poc després de començar a caminar trobem una fita a la dreta que ens torna a posar en marxa, per un caminoi de pujada. Sense deixar aquest camí continuem per arribar novament a la carretera. Fem alguna dressera per arribar de nou a la carretera, on girem cap a l'esquerra, sempre en pujada, per arribar a una nova cruïlla. Aquí veim un cartell que ens inidica el camí cap a l'ermita de Sant Honorat. L'agafem i, en poc temps, arribem fins a la seva entrada.
Des d'aquí, i mirant l'única torre metàl-lica, agafem el camí que surt a ma dreta de la torre. En poc temps creuem una barrera de fusta i continuem pel camí marcat. Aquest ens duu novament a la carretera, superant un marge amb una reixa metàl-lica. El millor punt és anant al màxim cap a l'esquerra. Una vegada a la carretera girem cap a l'esquerra, davallem per trobar a la primera curva marcada cap a l'esquerra una fita (a la dreta). L'agafem per continuar pujant cap al nostre destí. Cada vegada es veuen més a prop les antenes i el Santuari de Cura. El camí ens deixa, sense perdua, a l'alçària de les antenes propietat d'AENA. Ja queden pocs metres fins al monastir. Al recinte podem trobar una fonda, un restaurant, tenda de records i el santuari. Quan passem les portes trobem un pati interior amb un pou, i més endavant un nou pati amb unes taules de pedra, un camp de terra de futbol i els miradors.
Aquí aprofitem per berenar-dinar i descansar una estona. Un parell de fotos i els nins que no aturen d'anar d'un lloc a l'altre del camp de futbol. Després de "descansar" un poc ens decidim a fer la segona part de la ruta. En comptes de davallar pel mateix camí de pujada, continuerem per l'altre cara del puig, per acabar una ruta circular. El mòbil es queda sense bateria i, com ja vos vaig comentar, la càmara de fotos perduda, així que a partir d'aquí ja no hi ha més fotos.
Tornem per les nostres passes fins arribar al tancat de les antenes. Aquí trobem un punt quilomètric i just aquí un caminoi que surt cap a lesquerra. No l'agafem i continuem un poc més endavant, a l'altura del final del tancat tornem trobar un caminoi cap a l'esquerra que es veu clarament que ens durà cap una casa de pedres amb antenes al seu sostre. L'agafem i ja no el deixem. Quan el camí està a l'altura de la casa trobem una cruïlla, el camí de pujada ens duu en pocs metres fins les cases, però no l'agafem, sinó que continuem el camí que duiem. En pocs metres comença a davallar. No deixarem aquest caminoi en davallada fins al final. Seguim el camí, primer en tendència cap a la dreta i després cap a l'esquerra. El camí surt a un camps i a una barrera que hem de botar. Estem a la carretera que uneix Montuiri amb Randa. Tirem cap a l'esquerra per arribar, en qüestió d'un quilòmetre fins al poble de Randa i, d'aquí, a l'aparcament. Bé tir jo i vaig a cercar el cotxe per venir-los a cercar, ja no tenien més ganes de caminar. A les tres de l'horabaixa ja tornem a estar a Palma.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
18 d'Octubre de 2012
Torrent Fondo de Mortitx (Pollença).
Ja feia dos anys des de la nostra darrera visita a aquest torrent tan especial. Per jo el torrent més divertit i un dels més guapos de la nostra illa. Tot el grup queda a ca na Maria José, a Binissalem per anar amn un cotxe. Jo qued amb tot ells directament a l'entrada de la finca de Mortitx. Arrib jo primer i quasi no hi ha lloc per deixar aparcat el cotxe, i això que es entre setmana.
Després d'organitzar-mos, el grup ja està llest per començar, i amb moltes ganes!!. Na Petra, n'Estorki i jo ja l'hem fet altres vegades, però na Maria José i na Marina no. De fet ho havien intentat en altres ocasions, però no havien pogut dur mai a terme el descens, sempre alguna cosa passava per a que al final no poguessin anar-hi.
Comencem l'aproximació agafant el camí de carro que ens duu cap a les vinyes de Mortitx. Si la barrera està tancada hi ha un botador a la dreta. Avui es barreres estan obertes, així que passem per damunt les barres del sistema de drenatge d'aigües i tirem cap endavant. En poc temps deixem un transformador i l'entrada a les bodegues de Mortitx. Continuem davallant per a que s'obrin les vistes i tenguem les vinyes de Mortitx a la nostra esquerra. Poc després trobarem un portell tancat amb una barrera. Hi ha un botador a la dreta que ens deixar creuar. Just a l'altra part tenim el refugi de Mortitx. Des d'aquí ja queda poc per arribar al punt on ens hem de desviar a la dreta per anar a cercar l'afluent que ens durà de cap al torrent de Mortitx. Aquest punt està marcat amb una fita. Des d'aquest punt el camí es torna caminoi i hem d'estar atents a les fites, per trobar el millor itinerari possible. Intentarem anar en tendència a la dreta i sempre vegent l'encletxa que és l'inici de la davallada que ens deixarà al llaç del torrent de Mortitx. Aquesta davallada és fàcil i va per un caminoi ben marcat i fàcil de seguir. Només hem d'estar atents si ha plogut fa poc, ja que serà fàcil relliscar.
Una vegada arribem arribats al tàlveg de Mortitx (es veu clar el llaç del torrent com davalla de la nostra esquerra cap a la dreta) només l'hem de seguir. Prest ja trobem els primers gorgs plens d'aigua. Això és un molt bona senyal... tendrem aigua corrent. El primer d'aquest gorg que és un poc més complicat és el Pas de la roca llisa. Aquest està just abaix del Bec d'Oca, una formació rocosa clarament identificable, ja que te la mateixa fisomia que el bec d'un ànnera. El Pas de la roca llisa el superem per la nostra esquerra, anant un poc alerta. Realment és bastant fàcil. Aquí ja ens podriem canviar, de fet la darrera vegada que vaig venir així ho ferem, però decidim fer-ho just on comença la part deportiva del torrent. Continuem per l'esquerra del tàlveg, intentant no perdre el caminoi, encara que hi ha un moment que no el trobem i feim el nostra avanç d'una forma més primitiva... "tira com puguis".
Quan arribem a l'inici del Torrent Fondo de Mortitx, la part esportiva del torrent de Mortit, fem una aturda i ens posem els neoprens i la resta de l'equip. Hem tardat unes dues horetes (un poc més del que tenia previst). Una mossegada ràpida i a mans a l'obra. En aquest punt es veu clarament el caminoi per on tornarem si es fa la sortida per la via ferrata... és a dir veim el nostre camí de tornada. Aquest torrent només té un ràpel obligat, la resta es pot botar, lliscar o desgrimpar. Així dons primer bot al primer gorg. Hi ha que anar alerta, la sortida del bot és un poc incòmoda i la recepció a l'aigua un poc ajustada si no volem pegar per les roques. Tots botem, uns amb més decisió i empenta que altres, però tot botem que és l'important.
Les roques del terra rellisquen d'allò més, hem d'anar molt alerta mentres caminem, no volem cap ensurt. Les vistes que tenim dins d'aquest torrent són espectaculars. Les seves parets, els seus gorgs, les roques, l'aigua... tot fa que ens quedem encisats!! A més de les vistes disfrutem de totes les maniobres que es podem fer dins d'aquest barranc. Caminem, nadem, saltem, desgrimpem, llisquem, rapelem... i tot això dins del mateix torrent.
No ens adonem i arribem al final del descens, a la mar, en poc més de dues hores i mitja. Sorprem veure la diferència de color entre el blau marí de la Mediterrània i el blau turquesa del torrent. Una vegada arribats a la mar es pot fer un capfico, sempre que deixem corda fixa en aquest gorg per poder remontar-ho. Hi ha que anar molt alerta ja que és una zona de corrents. Mai plantejar-se fer la sortida per la mar, hi ha hagut casos de barranquistes que han mort degut a les corrents. La sortida s'ha de plantejar abans de començar el barranc, ja que te dues opcions: haver deixat corda fixa a tots els bots necessaris per poder sortir remontant el torrent, o o sortir per la via ferrata que tenim a la nostra dreta, mirant la mar. Aquest camí te un cable de vida d'acer que protegeix els passos més complicats. És bastant aeri i te un tram d'escalada de IV+ (que normalment te una corda per poder ajudar-te, però no hi ha que confiar). Si trieu aquest opció, tenir en compte que tot el grup ha de tenir un nivell d'escalada de, al manco, IV+. Nosaltres sortim per aquí, sempre ho hem fet. Si les vistes dins el torrent són espectaculars, les de la sortida per la ferrata són espectaculars, impresionants i un parell més d'adjectius més.
Quan es surt del tram de la ferrata, arribem a un tram de roques afilades, que són d'allò més incòmodes, vamos un "coñazo". Seguim, com podem, les fites que hi ha, sempre en tendència cap a la dreta, per anar a cercar un fita que que veu clarament, ja quasi fora d'aquestes puntes emprenyoses. Només ens queda seguir el caminoi, en davallada, fins arribar al punt d'inici de la part esportiva.
Ens canviem, per a continuar el retorn. Jo com que tenc pressa, ho faig sense perdre temps. Em despedeixo de tots i tir cap a dalt totsol. Si no no arribaré a temps. De totes formes el camí no te perdua i, si em passa res, segur que em trobaran. A més ells tiraran cap a dalt en no massa més temps. Jo faig la pujada en una hora i un quart clavats, cosa que fa que arribi bé al cotxe i pugui arribar a temps al meu compromís. Més tard em confirmen que ells també han arribat sense cap problema al cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi haurà video a la secció corresponent.
_______________________________________________________________________________________________
08 d'Octubre de 2012
La Ley del deseo, V+ (Sa Gubia).
Avui ens dirigim a l'escola de sa Gubia per fer una via d'un parell de llargs (el parell mallorquí, es clar!). La via triada... la Llei del desig. El mestre... n'Estorki, l'alumne... jo mateix. Quedem prest a l'aparcament de Ca'n Penaso, per anar amb un cotxe cap allà. Una vegada aparcat el cotxe tirem cap a les vies, amb una aproximació a peu d'uns trenta minuts. Quan arribem ens anem a cercar el sector Bombers.
La via que hem triat és la Llei del desig (V+). No ens trobem més que una parella que també vol fer la mateixa via, quina casualitat. Arribem pràcticament plegats, encara que nosaltres ho feim uns minuts abans. Ens demanen passar primers, ja que tenen pressa. Els deixem passar sense problemes, a més es veu que tenen bon nivell i segur que aniran més ràpid que nosaltres, bé que jo, millor dir. Quatre instruccions i recordatoris de darrera hora, ens canviem, feim una mossegada i en marxa.
El primer llarg és un V+ de placa i molt sobat. Vaig jo de primer i entre els nervis i que és el primer em costa un poc pujar-lo, però ho aconsegueixo. N'Estorki m'agafa el relleu i tira de primer cap el segon llarg. Finalment, com que la corda ens dona, junta el segon i tercer llargs (V+ i IV+). El proper llarg em toca a mi, es tracta d'un (V). El nou llarg que ens queda per davant és el més guapo de tots. És un IV+ que comença amb una travessa, amb unes vistes maravelloses. Només ens queda ja un V+, que he de fer jo de primer. La sortida se ressistix, així que serà n'Estorki qui tiri de primer. Al darrer tram d'aquest llarg tenc un parell (també mallorquí) de caigudes, entre que és una placa i ja es nota el cansament, els braços no responen com a jo m'agradaria. Però finalment arrib a dalt de tot de la via, la meva primera via de llargs. Molt content iniciem la davallada, ens toca rapelar tot el que hem pujat.
Una vegada a baix, feim un petit descans, recollim els estris i a tornar al cotxe, uns vint-i-cinc minuts. Del cotxe de n'Estorki cap al meu, que està a l'aparcament de Ca'n Penaso i d'aquí cap a cases.
Quan arrib a Palma m'adono que he perdut la càmara de fer fotos. Quina ràbia, totes les fotos de la meva primera via perdudes. Segurament se m'ha caigut, i no m'he adonat, on es deixa el cotxe o a l'aparcament de Ca'n Penaso. Per això només puc posar tres fotos fetes amb el mòbil. Vos deix la direcció del meu mail per si alguna bona persona l'ha trobada i es vol posar en contacte amb mi per retornarme-la (www.sergio1978@terra.es).
_______________________________________________________________________________________________
06 d'Octubre de 2012
Torrent del Gorg dels Diners (Escorca).
Aquest cap de setmana ens han visitat uns amics d'en José Carlos de la Península. La seva idea és fer un torrent a Mallorca. Són joves acostumats a caminar per la muntanya, però no molt experts en el barranquisme. El meu germà els acompanya per la Serra de Gredos, quan passa l'estiu per aquelles contrades. Ara toca ensenyar-lis un punt devista diferent de la nostra serra.
En principi estaven pendents de les pluges per decidir quin barranc fer i en quines condicions, aquàtiques o en sec. Les pluges varen fer acte de presència, però dies enrera, i com que la previsió era de sol i calor, i els gorgs no era clar que estiguessin plens... tot això va fer que finalment la decisió es decantàs per un torrent sec. Jo finalment no puc acompanyar-los, una llàstima.
El torrent triat... el Gorg dels Diners. Una còmoda aproximació, els seus vint-i-tres ràpels i la finalització amb la possibilitat d'acabar donat-se un capfico a la platja de Cala Tuent, són uns més que bons motius per prendre aquesta decisió.
Aquí hi ha una petita selecció de les fotos fetes durant aquest torrent.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
Setembre de 2012
Torrent de Pareis (Escorca).
El torrent de Pareis és un dels indrets més visitats de la nostra Serra. La seva bellessa fa que sigui conegut fora de les nostres fronteres.
Des del restaurant d'Escorca es realitza una aproximació al llaç del torrent. Mentres caminem poden gaudir de vistes espectaculars, al nostre objectiu i a la serra. La davallada no és difícil, encara que, a vegades, es pot fer un poc més llarga del que un es creu.
Una vegada arribem al tàlveg, girem cap a l'esquerra i no ens queda més que gaudir dels paissatges, les parets verticals i els animals que ens hi podem trobar. Ens queden un "parell mallorquí" d'hores per arribar al final del torrent. Val la pena agafar-ho en calma!!
El final del torrent forma la platja coneguda com sa Calobra. Una de les més visitades de la costa nord de la nostra illa. Aquí s'han filmat escenes de la película Cloud Atlas, de Tom Hanks i Halle Berry (que s'estrenarà pròximament).
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
22 de Setembre de 2012
Volta per sa Comuna de Bunyola (Cas Garriguer, 600 m).
No fa ni dos dies que hem tornat del refugi de s'Arenalet, quan ja tornem a estar en marxa. Els papis del Sant Pere volen fer una sortideta. El primer lloc triat és una volta pels embassaments. Una ruta molt fàcil on poden venir tant en Xavi com en Sergi, amb els carretons. Lloc de trobada per partir cap a Escorca... l'aparcament del centre comercial d'Alcampo.
Arribat el moment hi ha un parell de baixes de darrera hora. Entre això, i que fa un sol ben potent, decidim canviar el lloc de l'excursió a la Comuna de Bunyola. És una excursió més potent, però ens evitem estar tot el temps sense cap ombra, com passaria a l'altre ruta. Així dons, tirem cap a Bunyola on deixem aparcats els cotxes al poble.
L'excursió comença a la plaça del poble. D'aquí agafem el carrer que hi ha davant de l'esglèsia i tirem cap a dalt. Ràpidament arribem al final del carrer, aquí agafem les escales que pujen fins arribar al carrer d'Orient, on girem cap a la dreta. Més envant tornem a trobar, a ma esquerra, unes escales, son el carreró de sa comuna. Les agafem i continuem en pujada. Seguim el camí evident fins arribar a una cruïlla on el camí que seguim fa una davallada ben marcada (hi ha un cartell de fusta, just després d'una porta metàl-lica ben gran d'una finca). No agafem el camí de davallada, i ens desviem pel caminoi de l'esquerra, que va en pujada. No deixarem en cap moment aquest camí.
Arribem a un forn de calç, on feim una aturada. Aquí aprofitem per berenar i explicar l'antiga indústria de la calç que hi havia a la Serra. Després de recuperar les forces continuem el camí. Continuem en pujada durant quasi tota la ruta. Tots es porten com a campions, i, poc a poc, anem fent.
Arribem a una desviació, cap a la dreta davallem a Bunyola, cap a l'esquerra la nostra ruta cap a Cas Garriguer. En aquest punt també hi ha un cartell indicatiu de fusta. Continuem pujant fins arribar novament a una cruïlla, on agafem la desviació de la dreta. Deixem a la dreta un dipòsit d'aigua per incendis forestals i, en poc temps, trobem la pista per on pujen els cotxes a l'àrea recreativa de la Comuna. En aquest punt si seguim la pista, sense quasi pendent, arribem, després d'una tiradeta, fins a Cas Garriguer (àrea recreativa). Si agafem la desviació de l'esquerra, en pujada, podem pujar fins al cim dels Penyls d'Honor (hi ha cartell indicatiu). Fins aquesta pista hem anat per dins de l'enzinar, a l'ombra i ben fresquets. El tros de la pista és amb sol, i com es nota la calor!! Menos mal que no és un tros molt llarg.
A Cas Garriguer dinem ben tranquils, de fet som els únics que ho feim. Tenim tota l'àrea recreativa per a nosaltres. Només veim dues o tres parelles de gent que estan de passada. És curiós que sent dissabte no trobem més gent per la zona. Després de dinar feim un cafetet, i després una petita migdiada. Els nins juguen plegats i no aturen en cap moment. Ara, això sí, es porten genial.
El camí de davallada surt des de la mateixa àrea recreativa. Deixem el refugi de sa comuna a la dreta, just a davora d'un pou tancat amb pany, es veu una camí evident en davallada, amb una senyal de prohibit anat a més de vint quilòmetres per hora (les bicicletes, es clar!). Sense deixar aquest camí, sempre en davallada passem per forn de calç, rotllos de sitja... fins hi tot trobem una caseta de carboner restaurada.
Després de superar una barrera arribem a una zona on s'acaba l'enzinar i comença una zona de conreu amb oliveres. Més endavant, una nova barrera, i una zona amb un tancat i dos cavalls (ben guapos, però molt afamegats). Aquest lloc es diu sa cova... perque hi ha una casa ficada dins una cova. Continuem pel camí, una nova barrera. Trobem un senyor amb una somera, de nom "Cadernera", i la seva cria, en "Tià". Els nins estan ben contents per tots els animals que estan veient (cavallas, someres, vaques, ovelles, cans, moixos...). Aquest camí arriba fins a un altre ja asfaltat. El seguim sempre en tendència cap a la dreta fins a un cartell d'una urbanització. Aquí seguim recte fins arribar a la carretera vella de Santa María a Bunyola, on girem cap a la dreta per anar cap al poble. Quan arribem ens trobem amb unes festes i una exhibició d'aus rapinyaires. Després de donar una volta i gaudir de tan magnífiques aus, ens tornem cap a Palma.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
18 al 20 de Setembre de 2012
Refugi de s'Arenalet d'Aubarca (Artà).
Partim cap al terme municipal d'Artà, aquí es troba el refugi de s'Arenalet d'Aubarca. Hem reservat tot el refugi per passar tres dies i dues nits en companyia de setze amics més. El refugi és per vint-i-dos persones, que són els qui hauriem de ser, però dues baixes de darrera hora, que no s'han pogut cubrir, fan que només siguem vint. Tenim el refugi per a nosaltres.
El viatge comença a Palma, a la una i mitja del migdia... Primer ens reunim tota la family amb n'Estorki i na Noa, na María José i na Julia, na Marina i n'Adrián i en Raúl i na Marina. Tots plegats, repartits en cotxes, tirem cap a Manacor. Com que és migdia i no em dinat, feim una aturada pel camí i dinem a una restaurant. Després del cafetet tornem a agafar carretera i tirem cap Artà.
Tardem una horeta mitja en arribar al lloc on deixem aparcats els cotxes. Col-loquem bé les coses dins de les motxilles i comencem l'aproximació al refugi. El camí no és complicat, segueix la costa per arribar, en primer lloc, a Cala Matzoc. Només hem de seguir un camí marcat, anant alerta en alguns punts, i superant alguna barrera de fusta que trobem pel camí. Cala Matzoc és una platja totalment verge, amb acumulació d'algues on romp la mar a la sorra. Creuem la platja i, en poc temps, el camí augmenta de pendent fins que arribem a la torre de defensa del mateix nom que la cala. Aquí aprofitem per fer un petit descans i, de pas, visitar l'interior de la torre, que no està tan brut com me l'esperava trobar. Bastant ben conservada, a la seva part d'adalt trobem les restes del canó que tenia per defensar les nostres costes dels pirates àrabs en segles passats.
L'anada cap al refugi la feim per la variant interior del camí. Aquesta és un poc més llarga que la variant de la costa, però no tenim pressa així que, tira a tira, anem fent. La torre de Cala Matzoc es troba, més o manco, a la meitat del camí. Abans d'arribar a s'Arenalet d'Aubarca passem per davora de la platja de la Font Celada. El camí de la costa la travessa, el d'interior la deixa a un costat. Ja quasi no queda res per arribar al refugi.
Una vegada arribem ens trobem amb l'altre part del grup, que ha anat arribant des del matí. Ens repartim en les diferents habitacions i ens preparem per fer el sopar. En total som vint persones, i ocupem tot el refugi. El menjar l'ha pujat el guarda amb el cotxe. Els menús ja estan pensats i decidits de fa dies, de fet la compra la varen fer en funció d'aquests menús. Després d'aquest primer sopar ens quedem una bona estona a la terrasa, fent una xerradeta. Avui hi ha núvols, així que podem disfrutar poc de les estrelles.
Els nins estan cansats així que ens retirem cap a les habitacions. La nostra es troba fora de la part principal del refugi. És una caseta annexa que te dues habitacions per a quatre persones cada una. Una habitació per a dues persones, un bany i un armari a la part d'abaix i un altell amb dos matalassos a la part d'adalt.
La nit anterior ens adonarem que ningú havia comprat pa, per això n'Estorki i jo ens oferirem per donar un bot fins Artà i comprar-ne. De pas jo també compraré gel de bany, que també se m'havia oblidat agafar-lo. Ens aixequem a les vuit del dematí i, sense berenar, tirem cap al poble. N'Estorki vol fer-lo corrensos i jo no les tenc totes amb mi, ell està fort i no sé si aguantaré el seu ritme. Bé comencem a la carrera i, llevat d'un parell de trams més inclinats, no aturem fins als cotxes. És cert que el ritme no és molt fort, però el fet d'aguantar tant m'anima molt. Tardem des del refugi fins als cotxes quaranta-tres minuts, al meu ritme. Segur que si hagués anant ell al seu ritme hauria tardat menys.
Mentres nosaltres estem per Artà fent les compres i berenant, els menuts també ho fan al refugi. Després una caminadeta pels voltants de la casa, per visitar un petit torrent. A la tornada descansem un poc i ens posem amb el dinar. Avui dinem d'arròs brut. Els cuiners s'ho curren d'allò més.
L'horabaixa passa per descansar, jugar a jocs de taula, llegir, parlar, jugar a voleibol a la platja o fer qualsevol cosa que a un li vengui en ganes. Nedar està molt difícil, la mar està massa moguda i no coneixem totes les corrents de la zona. El dia és bo, però l'estat de la mar no.
Poc a poc passa l'horabaixa fins que arriba l'hora de sopar. Per aquesta menjada el menú diu que toca ous trencats amb botifarra. Primer sopen els nins i després els grans. Si el dinar havia estat bo, el sopar el guanya de molt, disfrutem d'allò més. La nit està totalment clara, i plena d'estrelles. L'ossa major i la menor es veuen molt bé. Una part del grup es queda parlant de coses "filosòfiques", mentres nosaltres ens retirem a l'habitació, els nins volen dormir... estan reventats!!
El darrer dia ja és aquí... Tenia pensat pegar un bot fins a la Talaia Moreira, però finalment m'ha fet mandra. Remolejem un poc i ens atraquem a la platja, on montem un petit torneig de volei platja. El meu equip el formem en Pelayo, na Marina i jo. Feia molt de temps que no jugava, i no em crec com vàrem guanyar tantes partides. Na Yolanda també disfruta ben molt, ja que també feia molt de temps que no hi jugava. Mentres els grans juguen, els nins fan de les seves per la sorra, la vorera de l'aigua, la caseta de fusta... Finalment els petits també proven la xarxa.
Després de jugar, i embrutar-nos tots de sorra, toca una dutxa i a dinar. El dinar d'avui, macarrons a la bolonyesa, per a tots. Tenim menjar de sobres, ens ha sortit una ollada de pasta. De fet, convidem a dinar a una parella d'estrangers que es despisten i es pensen que hi ha servei de bar al refugi. Ahir ja va passar el mateix, vàrem convidar a una parella major de Suècia a cafè i picada. Els convidats d'avui són una parella jove de ciutadans de Suïssa, que finalment es queden a passar la nit al refugi, després de parlar amb els guardes i tenir sort de trobar dues places buides.
Poc a poc tot arriba al seu final, recollim les nostres coses, tornem a fer motxilles i, sobre les cinc de l'horabaixa sense cap ganes, ens tornem cap als cotxes. La tornada decidim fer-la pel camí més curt, el que voreja la costa. Bona elecció, a més de fer-se més curta en distància i temps, també te millors vistes. Aquesta vegada també feim un descans a la torre de cala Matzoc. Una vegada arribats als cotxes només queda tornar cap a cases. Els nins en dos segons queden fregits als seients del darrera.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
01 de Setembre de 2012
Reserva Natural del Puig de Galatzó (Puigpunyent).
La Reserva Natural del Puig de Galatzó és el lloc triat per fer la nostra sortida. Aquesta vegada la feim amb tot el grup de pares, mares i nins del col-legi Sant Pere. Encara que ja hem quedat algun altre pic per fer alguna torrada al camp, aquesta serà la primera vegada que caminarem junts. L'opció triada és suau i molt fàcil de seguir, ideal per a que el grup de "caminadors" tengui un primer contacte.
El dia comença amb un poc de barull, ja que el lloc on hem quedat per juntar-mos tots i anar cap a Puigpunyent, no va quedar clar. La meitat del grup ens veim en un punt i l'altre meitat va directament a la reserva. Després d'un poc de descoordinació, i amb una hora de retràs, ens juntem a l'entrada de la reserva i comencem la nostra jornada. Primer toca comprar les entrades dels adults, ja que els nins no paguen perque tenim invitacions per a ells. Lloguem dues cadires portanadons, per a en Sergio i en Xavi, i comprem menjar pels animals. Ja estem preparats així que ens juntem a la vora del llac dels cignes per fer-mos la foto de grup de rigor.
Un a un passem per tots i cada un dels punts marcats a l'itinerari. El recorregut és una ruta circular d'aproximadament tres quilòmetres i mig, amb uns quince punts d'interés. Veim óssos, emús, muflons, mussols, paons, ànecs, etc. fins que arribem a la zona del menjar.
Aquí podem gaudir d'un minizoo amb dianes, cabretes, ovelles, porcs vietnamites, aus, ponis, conills, etc. El més interessant és poder tocar-los i donar-lis de menjar, el contacte amb la natura i els animals és molt proper. Els més petits disfruten de tenir-los tan a prop. Les plomes de les mil-lanes i falcons que trobem pel terra també fan entretenir-se a nins i nines. Després d'una volta, i que els nins juguin al parc, ens posem a dinar. Hi ha una part del menjar que ja està fet, i l'altre el feim a les torradores de la reserva.
Abans de començar a menjar fan l'espectacle de les aus rapinyaires. Volen mil-lanes i falcons, fent una exhibició del seu vol i la forma que tenen per caçar, diferent segons l'espècie d'au que és. És presciós, i en acabar mostren de ben a prop les aus a la gent.
Una vegada acabats de dinar, un cafetet i a fer la xerradeta. Però, de sobtes, comença a ploure i s'accelera la nostra tornada. Primer pensem en esperar a que aturi, pareix que durarà poc, però vegent que no encertem, que no atura i que el cel continua ben negre, decidim arreglar la tornada amb l'organització del parc. Des del parc, molt amablement, ens deixen que els nins i tots els trastos (neveres, bosses, etc.), davallin amb els cotxes de la reserva, i els adults a posar-se l'impermeable i ànims. Finalment, pareix que millora i quasi no ens banyem gens durant la davallada. Hem rigut més que ens hem banyat, ja va bé!!.
Una vegada arribats a la sortida, cada un al seu cotxe i cap a cases.
Per veure totes les fotos de l'excursió pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Agost de 2012
Escalada i paella a Tijuana (Cala Santanyí).
Hem tengut visita des de Madrid, en Paco i el seu fill, en Raúl, estan passant les vacances per Mallorca. Enguany en Paco ha vengut preparat i ha portat les ballarines. Per això hem decidit fer una sortideta que tengui un poc de tot... escalada, platja, bon menjar, etc. El lloc triat ha estat Cala Santanyí, l'any passat ja ho vàrem provar, sense en Paco, i ens quedàrem més que contents.
Després d'uns tres quarts d'hora de viatge en cotxe des de Palma arribem a l'aparcament de Cala Santanyí, just a davora de l'arena de la platja. Aquí aparquem i anem a deixar les coses a la platja, montem les sombrilles i tirem cap al sector Tom and Jerry. Na Vane, que no te cap ganes d'escalar, es queda vigilant totes les coses. En arribar a les vies ens duim una grata sorpresa, estem totalment totsols. Ja ho haviem pensat en veure els pocs cotxes que hi havia a l'aparcament. Quin luxe, en ple mes d'Agost i sols a unes grans vies a prop de la platja, bé bé!!. Com que han vengut els més petits ens tirem cap a les vies que hi ha a l'esquerra del "diedro". N'Estorki i jo montem Ebam un IV+ i Ebamsa un V. És l'hora d'en Paco i na María José, que pujen sense més problemes. Na María José ho prova com a primera amb molt bon resultat... enhorabona!!
Els nins s'entretenen ells totsols, no aturen ni per un moment, però es duen molt bé. Això sí, hem d'estar pendents de que no caiguin, no aturen de pujar i davallar les parets, o s'atraquin massa a la vorera dels penyassegats i caiguin a la mar. Però na Vero i na Yolanda estan pendents d'ells en tot moment.
Una vegada acabats els adults deixem pas al nostre relleu generacional. Primer comencen en Raúl i na Noa i, encara que a la sortida necessiten un poc d'ajuda, ho fan d'allò més bé. Després ho prova n'Adrià i, com abans, puja sense problemes fins al pas complicat de la via, on ha de davallar.
Na Yolanda també s'anima i puja la Ebam IV+. Ja fa bastant de temps des de la darrera vegada que va escalar, però poc a poc va guanyant altura, fins que arriba a la reunió. Pareix que encara conserva un poc d'estil. Segur que després d'un parell de vies més ja estarà en plena forma.
Els petits tornen a la platja amb na Yolanda i na Vero, i els grans a la feina. Mentres na María José i en Paco monten Tom and Jerry V, al sector del mateix nom, n'Estorki i jo anem cap al sector Colesterol party, per fer també la via que porta el mateix nom que aquest nou sector. N'Estorki és l'encarregat de montar-la, i ho fa sense gaires problemes. La via és magnífica, molt i molt guapa. La sortida ja és tot un repte, un sostre d'allò més inclinat. És un 6a+ que intimida a primera ullada, però després te n'adones que les preses són molt bones. Una vegada a dalt vaig pujant més del que tenia previst, pensava que no faria ni la sortida, però poc a poc vaig fent, fins que arrib a la reunió, amb dues caigudes i un petit descans i de segon, clar. Però més content que unes pascues!!! I també acalorat, perque fa una calor important. D'aquesta via no hi ha fotos, una llàstima.
Després de la meva pujada ja quasi no tenim temps, hem reservat al restaurant, i no volem arribar tard, així que recollim els estris i ens tornem cap a la platja. Una capbuçada abans de dinar i cap al restaturant on tenim encomenada les paelles, una de mixta i una altra de negrea. Aquí ens juntem tots per dinar. Una vegada acabats els nins cap a l'arena amb qui vol fer un poc de migdiada, i uns quants a fer un cafetet i una xerradeta. Després de descansar un poc, tenim tot l'horabaixa per gaudir de la platja. Llàstima que l'aigua no estava molt neta, tenia massa algues.
Damunt les set decidim recollir el campament i tornar cap a cases... a més jo faig feina de nit a l'hospital. Quina mandra!!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Agost de 2012
Escalada a S'Estret (Valldemossa).
Aquesta vegada hem quedat per escalar a s'Estret amb en José Carlos, n'Estorki i na María José. A més ha vengut en Víctor i en Mario, els meus nebots. És el primer pic que el meu germà escala després de la lesió d'espatlla que va tenir al torrent de sa Fosca, així que decidim començar en vies no molt difícils.
Arribem al sector Mario i montem Mario Moreno (V+). El faig jo de primer i en José Carlos l'encadena de segon. N'Estoki monta Mario Moreno II (V) i na María José la puja sense problemes. Una vegada fetes les dues vies per tots ho prova en Víctor. És la primera vegada que escala, així que sense forçar puja fins a la meitat de la via. Estem contents del seu intent.
Després ens desplacem fins al sector Pasión. Aquí montem Pasión oculta i Pasión interminable que són dues vies molt guapes, sobretot la darrera, que està considerada una de les cinquanta vies més guapes de l'illa.
Una vegada acabades les dues vies anteriors, encara queda un poc de temps abans d'anar a cercar als nins a l'escoleta, així que anem al sector Pipe per montar una via fàcil per a que ho intenti novament en Víctor. La via triada és Zarzamora (IV+). Després de montar-la ho prova en Víctor. Ho fa perfecte. Puja quasi sense problemes i cap caiguda... Enhorabona acaba d'encadenar la seva primer via d'escalada!!!
Només queda recollir les coses sense enredar-mos i tirar cap a Palma, per anar a recollir els més petits.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Agost de 2012
Plataforma-Cabeza Nevada (2.433 m)-Plataforma (Serra de Gredos).
Com a darrera ruta d'enguany de les vacances a la Serra de Gredos, de'n José Carlos i tota la seva família, vos deix unes fotos d'una ruta un poc més exigents que les anteriors. El Cabeza Nevada o Mogote del Cevurnal és una de les muntanyes més altes de la Serra de Gredos. La seva ascensió no és tècnicament difícil, encara que requereix d'una bona preparació física.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Juliol-Agost de 2012
Entreteniment a la Serra de Gredos.
Durant la seva estada a Hoyos del Espino les activitats d'esplai no han faltat. Voliebol, muntar a cavall i parc de cordes son un exemple de lo bé que s'ho han passat aquest estiu.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
19 de Juliol de 2012
Plataforma-Puig Morezón-Canal de los Hermanitos-Refugi de Elola-Plataforma (Serra de Gredos).
Com és costum a l'estiu el meu germà, i tota la seva tropa, vàren anar a passar un mes a la serra de Gredos, a Àvila. Tenint la seva base al poble de Hoyos del Espino, han gaudit d'uns paisatges i activitats envejables. La primera excursió va ser cap al Morezón, al circ de Gredos.
Començaren camí a la Plataforma (1.750 m), on havien deixat aparcat el cotxe. Aquesta vegada en Víctor es va afegir al grup. Des de la plataforma agafaren el camí que porta cap a la Laguna Grande i el Refugi d'Elola, encara que en aquesta ruta no hi arribaren. Des d'aquí cap al Prado Pozas i al Refugio del Rey (2.180 m) que actualment està mig esbucat. Dins del refugi es trobaren la companyi d'uns dels habitants de la zona. A uns doscents de metres del refugi hi ha una font on poder avituallar-se del preciós líquid.
Una vegada plenes les cantimplores es posaren novament en movimient per anar a cercar el cim del seu objectiu de la jornada, el puig Morezón, amb uns 2.393 m d'alçària. I ho aconseguiren!!!
Després de les fotos al cim tocava la davallada... aquesta vegada per la Canal de los Hermanitos. En Víctor va portar-se de forma espectacular, tant en la pujada com la davallada, per un camí que no es pot dir que sigui facilíssim. Està clar que ja està preparat per pujar de categoria, prest serà un xoriguer.
Una vegada arribats a la Laguna Grande, un descans al refugi d'Elola i tornada cap a la plataforma pel camí normal que molta gent transita en aquests magnífics dies d'estiu.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Juliol de 2012
Vivac i escalada a l'Agulla Forcada-Puig de Galatzó (Puigpunyent).
La calor de l'estiu fa que les nostres activitats a la muntanya siguin menys freqüents del que ens agradaria. Però encara així intentem no desconectar del tot. Per aquesta ocasió hem triat una activitat que combina el trekking amb l'escalada. El lloc, l'Agulla Forcada, als peus del Galatzó. A més avui ens acompanyarà na Leti, la delegada del grup a la seu de Barxeta, València, que està de visita per Mallorca.
Quedem a Puigpunyent, al restaurant que hi ha just a l'entrada del poble, a les quatre de l'horabaixa. Aprofitem l'espera de tot el grup per hidratar-mos un poc, i encarregar el dinar de demà. Després d'una xerradeta tirem cap al punt d'inici de la nostra ruta. Allà apraquem els cotxes i ens repartim el material comú. Com sempre tothom ens queixem ben molt del gran pes que duim a les nostres motxilles. Així ja tenim excusa per intentar que siguin els altres qui carreguin amb cordes, mosquetons, friends.. Però com sempre ningú fa cas i no podem encolomar-li a ningú, toca repartir-lo equitativament. Aixó ens posem en marxa na Marina, na María José, na Leti, n'Estorki i jo mateix.
Des de la Font des Pi comença el nostre camí, que des del seu inici és ja en pendent. Fa calor i les motxilles pesen com un mort, però tots estem animats i amb ganes de pujar. Ens ho agafem amb molta calma, poc a poc que no tenim presa. Sort que prest entrem al bosc i el sol no ens dona de ple. El coll des Carniceret és el nostre proper objectiu (703 m).
Una vegada arribats al coll les vistes s'obrin i aprofitem per reagurpar el grup, fer un descans i quatre fotos. Ja veim el nostre objectiu, l'Agulla Forcada (uns 861 m aproximadament). El camí es replana, inclús davalla, per tornar a pujar en la darrera part de la ruta. El pes de les motxilles es nota, però agafant-lo amb calma no te més problema.
Després d'una horeta de camí arribem al peu de l'Agulla Forcada i trobem el nostre vivac. El lloc és inmillorable, un tancat de pedres amb l'ajuda de la vegetació ens protegeix del vent. Tenim vies per entretenir-mos avui i estem, pràcticament, als peus de les vies que ens permetran pujar fins a dalt de tot de l'agulla.
Una vegada deixades les motxilles montem les dues vies que hi ha per escalar un poc. La veritat és que el grau que tenen és massa per quasi tots del grup, excepte per n'Estorki, clar. Ell és l'unic que pot pujar-les les dues. La primera les encadena, la segona les puja amb alguna caiguda, però hem de dir que aquesta segona vegada no fa servir ballarines, sinó les botes de muntanya. Està clar que és un crac!! Ho fa amb la intenció de preparar-se pel viatge que te als Alps a final d'aquest mes. Una horeta més tard arriba en Rubén, el darrer en incorporar-se al grup per aquesta activitat.
Quan comença a fer fosc aturem d'escalar (o d'intenta-ho, al menys) i decidim partir cap al cim del puig Galatzó per veure allà la posta de sol. Com que partim un poc tard, la posta de sol ens agafa de camí, quasi arribant a dalt. Però això no li lleva la seva grandiositat. Disfrutem asseguts al camí, tirem unes fotos i cap a dalt. En res arribem al cim del Galatzó (1.027 m), amb unes vistes espectaculars. Aquí trobem un llibre de visites, on firmem i veim com surt la lluna pel costat contrari on s'ha posat el sol. La sortida de la lluna, amb els llums de ciutat al fons, és encara més espectacular que la posta de sol. Fotos, videos, exclamacions... quina Serra més maravellosa que tenim a Mallorca!!
Davallem amb l'ajuda dels frontals cap al lloc del vivac. Una vegada arribats, ens preparem el sopar. Cada un ha duit coses diferents. Na Leti i jo sopem de sopeta calenta i pa amb taleca. La idea era sopeta i carn a la planxa, amb el fornet, però el meu cap no ha donat per més i m'he deixat la carn a la gelera de l'apartament. Menys mal que sempre hi ha un pla B. Redistribuim el menjar i avui vespre toca sopa i pa amb taleca. Però tots compartim, i la resta del grup no deixa d'oferir-mos coses. Les més gustoses, el xoris i el salsixó que en Rubén ens ha duit de terres navarres, on ha estat fa poc fent una part del camí de Santiago. Una menció especial hem de fer a les herbes dolces i mesclades que na Marina a tengut bé a dur-mos (i això que ella ni les prova). El cel està ple d'estrelles, encara que com és nit de lluna plena, no podem gaudir d'elles d'una forma tan brutal com al darrer bivac que ferem a la zona del Teix.
Una vegada feta la xerradeta tots ens fiquem als sacs. Jo em quedo dormit ben aviat, bé quasi ni m'enrecord de dir bona nit. Poc a poc la resta cau. Durant la nit ens despertem per torns, jo ho faig tres o quatre vegades, però no em costa gens tornar-me a dormir.
Amb les primeres llums del dia em despert. La resta encara dorm, així que jo surt del sac, he passat calor i tot. Al principi estic superbé, però poc a poc vaig agafant fred. Fins que es desperten tots i berenem d'un cafetet ben calentet. Una vegada berenats, recollim les coses, deixem les motxilles preparades i ens dirigim cap a les vies de l'Agulla Forcada. Des d'on hem dormit es tarden uns dos minuts, quin luxe.
Una vegada als peus de les vies, comença la jornada d'ecalada clàssica. N'Estorki monta la primera via. Una cinta, un fisurer i els claus que ja hi ha posat son més que suficients. Mentre la resta comença a fer aquesta via, montem també una altre que hi ha al costat d'aquesta. Al cim, nova firma al llibre de visites d'adalt. Na Leti, a pesar que no volia escalar, també ho prova.
Escalem fins al migdia i després de que tots hem fet les dues vies, tornem al vivac, acabem de recollir-ho tot i tirem cap al poble. Allà ens espera el dinar. Una vegada arribats al restaurant, dinem d'una paella exquisita. La veritat és que ha estat tot un encert triar aquest lloc per dinar. Pel dinar es junten na Marina, en Raul i en Xisco. Després d'un cafetet tots tirem cap a cases. Una jornada irrepetible!!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues: M Any 2010
|
