 |
|
|
Juny de 2009
Torrent de Vibolí (Astúries)
En José Carlos va poder realitzar el descens d'un dels torrents del Concejo de Ponga, el Vibolí. És un torrent curt i ràpid de davallar. No te problemes a cap ràpel i es pot realitzar algun bot interessant. És una bona opció per començar a tocar els torrents d'aquest comunitat.
Per veure totes les fotos del torrent pitjau aquí. Hi ha video.
_________________________________________________________________________
05 de Juny de 2009
Torrent de sa corbata o del gorg de sa Figuera (Escorca)
La zona d'Escorca, al ben mig de la serra de Tramuntana, és plena de magnífics torrents, tant aquàtics a la temporada de plujes, com secs durant tot l'any. El torrent del Gorg de sa Figuera és un dels afluents del torrent de Pareis que està sec durant tot l'any. Està situat paral-lelament al torrent del Clot de l'Infern, més conegut que aquest.
Té el seu començament al nu de sa corbata, a la carretera que ens fa arribar fins a la Calobra o Cala Tuent. Necessitarem la combinació de dos cotxes, un el deixarem a sa Calobra, i l'altre al punt del seu inici. Des del nu de sa corbata, a davora del bar, começa un caminoi evident que en pocs metres es perd. Des d'aquí anirem a cercar el llaç evident del torrent, que tenim just davant nostre, davallant pel costat esquerra. Si anem més a l'esquerra, passant per la faldilla del Castellot, podrem arribar fins al torrent del Clot de l'Infern. Idó bé, haurem de davallar com poguem, la zona és molt oberta i plena de càrritx, fins arribar al primer ràpel.
Després de tot un seguit de ràpels, amb millor o pitjor equipament (el torrent està mitjanament reequipat), arribarem al darrer bot de 50 metres. Una vegada fet aquest bot estarem ja dedins del torrent de Pareis, després d'unes tres horetes de descens des del nu de sa corbata. Una vegada al torrent de Pareis el seguirem per arribar, en una hora i mitja de camí, a la seva desembocadura a la mar, a la platja de sa Calobra. I des d'aquí podrem agafar el cotxe i tornar cap a l'inici de l'excursió.
Per veure totes les fotografies pitjau aquí. Per veure el reportatge videogràfic anar a la secció de videos.
_________________________________________________________________________
16 de Maig de 2009
Visita cultural al Zoo-Park (Cala Millor)
Aquesta vegada ens hem decidit a visitar el Zoo-Park de Cala Millor per a que els més petits puguin contemplar en viu animals propis de països molts llunyans. Per un preu raonable (els menors de 2 anys no paguen) es pot gaudir d'un dia rodejat de zebres, lleons, monees, jirafes, etc. També hi ha dos espectacles, amb tigres i magia, i una zona de jocs infantils on la canalla es pot entretenir. El dinar es pot fer a la cafeteria-restaurant del parc, o portar-lo de casa i dinar a una zona amb taules i bancs de picnic.
Per veure totes les fotografies pitjau aquí.
_________________________________________________________________________
14 de Maig de 2009
Torrent de s'Esmolar (Escorca)
Ja fa setmanes que no plou per l'illa, i el temps ja ha començat a ser d'allò més estival, per això ens hem decidit a realitzar el descens d'un torrent sec. És cert que alguns dels torrents més aquàtics encara poden mantenir un petit cabdal, o els seus gorgs plens, però no tenen aigua abastament per poder dur el neopré sense que sigui tot un petit suplici, per la calor que ja fa. El torrent de s'Esmolar, per aquestes dates, està pràcticament sec en tot el seu recorregut, i encara que manté una decena de gorgs amb aigua, tots ells són evitables.
Aquesta vegada hem decidit començar el torrent pel seu afluent de la dreta. Per fer-lo d'aquesta manera hem deixant la carretera a uns 800 metres des de l'aparcament del restaurant d'Escorca, en direcció a Sóller. Just abans de la primera casa que es troba a la dreta de la carretera, en direcció als embassaments, ens hem tirat cap a la dreta, seguint el marge que delimita la finca, i paral-lels en tot moment a en aquesta paret. Quan el marge s'acaba, girant cap a l'esquerra, nosaltres hem continuat en tendència a la dreta, passant per un rotllo de sitja fins que hem trobat un altre marge. Novament l'hem de seguir paral-lels cap a l'esquerra (anant en davallada) fins que no ens queda més remei que creuar-lo. El trevassem i continuem anant a cercar el llaç del torrent, que podem distingir sense problemes. Es una aproximació, fins al primer ràpel, molt bruta, així que val la pena agafar-ho amb calma.
Quan arribem al primer ràpel (que nosaltres hem reforçat amb un altre cordí, ara doble), a un arbre a l'esquerra, ja no ens queda molt per arribar, després d'un seguit de bots, fins al llaç principal del torrent de s'Esmolar. Dintre del torrent, ara més ample, ens hem trobat una culebra a un dels gorgs. El torrent l'hem davallat sense problemes fins als darrers bots. Es cert que l'equipament és de fortuna, hem reforçat tots els punts que hem trobat que estaven pitjor, per això no hi ha que oblidar-se de dur material per reequipar, per si un cas. Els tres darrers bots que ens donen l'entrada al torrent de Pareis, espectaculars. El fraccionat de 15 + 24 + 30 metres (són 30 i no 24 com posa alguna topografia) és magnífic. La darrera reunió és per a tres persones, encara que més a l'esquerra hi ha una altra repisa que permet que es puguin juntar més barranquistes alhora.
La tornada l'hem feta tornant cap a Escorca, remuntant el torrent de Pareis. Amb paciència i bona lletra, encara que ens ha plogut un poquet, hem remontat Pareis fins sortir per un caminoi de la dreta, que ens ha tornat, després d'una hora i quart i moltes ziga-zagues, a l'aparcament del restaurant d'Escorca (on haviem deixat el cotxe). Per cert, pujant ens hem trobat a una cosina de la serp del torrent, una altra culebra que rondava un caragol.
Per veure totes les fotos del descens pitjau aquí. Per veure el reportatge videogràfic anau a la secció de videos.
_________________________________________________________________________
20 d'Abril de 2009
Torrent d'Almadrà (Escorca)
Un dels torrents clàssics de la nostra Serra, té el seu inici a la presa de Cúber. Es pot fer l'aproximació des de Lloseta o des de l'aparcament de l'embassament del Cúber. Si optem per l'aparcament, tendrem una aproximació d'una mitja hora i un retorn d'unes dues horetes. En el cas contrari serà a l'enrevés. En aquesta ocasió l'opció triada per en José Carlos i en Rubén serà per la ruta del Cúber.I el dia pareix que se comportarà!!
La presa de Cúber ja no desborda, cosa que fa que el cabdal no sigui tan important com fa uns dies. El torrent és preciós i l'aigua està neta i clara. Tots els gorgs estan plens, per això els nostres barranquistes poden fer tot un seguit de bots, sense cap problema.
Arriben a un tobogan d'uns 5 metres, i poc després a una petita presa que hi ha al final del torrent, per anar a cercar el camí de tornada, que puja paral-lel al barranc, fins al punt de partida. Han disfrutat ben molt, quina enveja!!!
Podeu veure totes les fotos pitjant aquí. Hi ha un video del descens a la secció de videos.
_________________________________________________________________________
10 d'Abril de 2009
Puig de l'Ofre (1.093 m)
Part del grup ens hem decidit a sortir a estirar les cames per les nostres muntanyes. Hem sortit de la Font des Noguer per anar cap a l'embassament de Cúber, passant per la seva presa (que encara amollava aigua cap al torrent d'Almadrà), i des d'aquí, a cercar el coll de Cúber. Un dia per a que els pollets més petits del grup hagin pogut començar a caminar sense ajuda del carretó.
Una vegada al coll, i després de recarregar les forces, dos membres del grup hem pujat fins al cim del puig de l'Ofre, a 1.093 m d'altura. El temps no ens ha acompanyat gens, a dalt del cim estava tot tapat, sense poder gaudir de les magnífiques vistes que té aquest puig en un dia clar.
De retorn ens hem aturat al mirardor del coll i hem pogut veure el poble de Sóller. El temps ha millorat un poquet cap al final de l'excursió. Des del coll hem retornat pel mateix camí d'anada (GR 221) fins a la font del Noguer. Allà hem dinat tots plegats, per després arribar fins a l'embassament del Gorg Blau (tot ple), i des d'allà tots cap a cases!!
Podeu consultar la resta de fotografies pitjant aquí.
_________________________________________________________________________
08 d'Abril de 2009
Torrent de Binifaldó (Escorca)
L'àrea recreativa de Menut II, al terme municipal d'Escorca, és el punt de sortida per anar a cercar l'inici d'aquest torrent. Abans hem deixat un coxte a l'aparcament de Lluc. Una vegada a Menut, anirem a cercar el torrent a la part del fons, tirant cap a l'esquerra. Quan trobem el torrent, que pareix més una torrentera, haurem de caminar uns 35 minuts per arribar al primer ràpel. Al començament el torrent és molt obert, tancant-se poc a poc, fins que a la capçalera del primer ràpel està totalment encaixonat.
A partir d'aquí gaudirem de tot un seguit de ràpels que no deixaran que amaguem la corda pràcticament fins al final, degut a que tots estan ben seguits. Bastarà amb una corda de 30 m ó 2 de 15 m per fer tot el barranc. El cabdal que hem trobat està bé, ni massa (cosa que faria complicat 2 ó 3 punts) ni massa poca. Hem tengut aigua durant tot el barranc. Això sí, l'aigua duia molts de sediments, per això només hem pogut fer un bot (després de cofirmar que el fons era profund i no hi havia branques amagades). Si l'aigua està clara es poden fer 4-5 bots ben interessants.
Quasi al final el torrent de Binifaldó s'uneix al torrent d'Alquedar, fent una tombada a l'esquerra molt singular. Només queda un ràpel de 15 m i després de caminar uns minuts arribem a una zona on el torrent pareix que es filtra. Si ens fixem a la part d'adalt trobem un caminoi en direcció a l'esquerra que ens du en pocs minuts fins a una pista. Aquí haurem d'agafar cap a l'esquerra per anar cap al monastir de Lluc. Hem de pensar que passem per una finca privada, per tant haurem de ser encara més respetuosos. Nosaltres ens hem trobat al guarda forestal que ens ha tractat d'allò més bé. Ha estat molt agradable i no hem tengut cap problema.
Després de unes dues horetes de camí arribem al Monastir de Lluc, i per tant a l'aparcament on hem deixat el primer cotxe. El torrent és fàcil i està molt ben equipat. Val la pena anar-hi després de pluges perqué es seca molt ràpidament (el dia següent l'aigua ja es filtraba a la meitat del torrent).
Per veure totes les fotos pitjeu aquí. Hi ha un reportatge videogràfic a la secció de videos.
_________________________________________________________________________
05 d'Abril de 2009
Volta a la Moleta de Binifaldó (Escorca)
Avui hem tengut una bona ocasió per sortir a dona una volta per les nostres muntanyes, el temps continua magnífic i hen tengut un sol esplèndit duant tot el dia. Per això ens hem decidit anar a donar una volta per la zona de Menut, a Escorca. La Moleta de Binifaldó i els seus voltants seràn els prortagonistes de l'excursió d'avui.
Des de les cases de Menut iniciarem el nostre recorregut voltant la Moleta de Binifaldó (835 m), agafant la barrera de l'esquerra (passant pel costat esquerra de la mateixa). Per ample camí de carro començarem a guanyar altura sense problemes. Amb poc temps arribarem a la font des cossi (una font de mina amb un cossi que recull l'aigua) i a les cases de Binifaldó. Un poc més endevant trobarem una altra font, la des Pedregaret, uns 25 m abans d'un portell de fusta amb un botador de pedra al seu costat dret.
Passat el desviament cap a l'embotelladora de Binifaldó i creuant aquest portell pel botador, entrarem dins del Bosc Gran que va perdent altura des del principi. El darrer tram, una vegada hem creuat la torrentera que tenim a la nostra dreta durant tota la davallada, és en pujada (la més inclinada de tot el camí) fins arribar al Coll Pelat. Avui tenim la sort de trobar una vegetació ben verda i amb abundància d'aigua per tots els torrents que passen a prop del camí. Els darrers dies ens han deixat pluges abundants per la zona de la serra.
Des del Coll Pelat, continuarem en davallada fins al final de l'excursió. Seguirem sempre per un camí evident, creuant un altre portell pel botador del costat. Així arribarem novament a la part del darrera de les cases de Menut, i en pocs metres fins a on hem deixat aparcat el cotxe.
L'excursió és circular, dura unes dues horetes i mitja és molt fàcil de fer. És un itinerari ideal per iniciar-se en el senderisme o per dur per primera vegada als més menuts.
Per poder veure totes les fotografies pitjeu aquí.
_________________________________________________________________________
02 d'Abril de 2009
Torrent del Salt de Vistamar (Valldemossa)
Aprofitant que els núbols ens donen un descans, hem decidit anar a Valldemossa per fer un dels barrancs que encara no hem pogut descendir per aquesta zona. El torrent del Salt de Vistamar, que s'uneix al del Lli de sa Marina en el seu troç final abans d'arribar a la desembocadura al port de Valldemossa, és un torrent espectacular, de gran verticalitat i amb un desnivell d'uns 250 m en aproximadament 400 metres de llargària que té. Amb les mateixes avantatges que el del Lli, està ben aprop de Palma i la seva aproximació i retorn són pràcticament inmediats, és una magnífica opció per davallar en cas de voler estar prest a cases.
El començament és tot un seguit de desgrimpades molt bones de fer, i que fan que es gaudeixi des de el primer moment d'aquest barranc. Abans dels grans salts hi ha un ràpel de 14 m que es pot desgrimpar, si el cabdal d'aigua ho permet. Durant tot el torrent hi ha que anar molt alerta perque genega molt (sobretot quan ens d'atracar a les reunions més exposades).
Una vegada arribat al primer salt, d'uns 47 m, hi ha que arribar a la seva sortida amb l'ajuda d'un passamans que hi ha a la dreta. La repissa permet que hi hagi a la vegada tres persones. Després tendrem tot un seguit de salts, fins davallar ràpidament uns 170 m de desnivell, fraccionats en quatre grans ràpels (el de 47 m, un de 33 m, un de 48 m i un de 50 m) amb reunions a vegades un poc complicades. Després del darrer ràpel hem d'anar a cercar un caminoi que hi ha a la dreta del gorg, o continuar davallant pel torrent fins arribar a l'alçada de les cases de can Deu, llavors pujarem cap a la dreta, amb una bona pujada i arribarem a la carretera. El cotxe no estarà lluny (mateixa localització que quan feim el torrent del Lli).
Aquest és un torrent bastant tècnic que requereix un bon maneig de les cordes. Si plou o el cabdal d'aigua és molt fort pot tenir un parell de punts un poc complicats. Com sempre hem de valorar si podem entrar al torrent o si tornem un altre dia (sempre hi haurà més dies per tornar).
Per veure tot el reportatge fotogràfic pitjeu aquí. A la secció de videos podeu veure un reportatge gràfic.
_________________________________________________________________________
27 de Març de 2009
Torrent de l'Ofre o de Biniaraix (Sóller)
Encara que ja han passat molts de dies sense ploure, i els torrents de Mallorca pràcticament estan tots secs, hi ha qualcuns que encara duen una micona d'aigua. Un d'aquests és el de Biniaraix, amb la conca de recepció més gran de la nostra illa, i degut a les abundants pluges dels passats mesos, un rollet d'aigua encara corria pel seu llaç. Una petita sorpresa per a aquest descens primaverenc. La pujada com de costum un plaer per a la vista. El Barranc de Biniaraix té un encant màgic. Les vistes de la vall, amb la sort d'un bon dia com el d'avui són esplèndides. Després d'una horeta i mitja s'arriba sense problemes al començament del torrent (quasi arribant a les cases de l'Ofre).
L'aigua fresqueta, però sense passar gens de fred una vegada dins del torrent. Els gorgs nets i el roll d'aigua que corria feia més alegre el descens. Es clar que un desitja un bon cabdal d'aigua, però no hen de demanar impossibles, després de tants de dies sense que el cel ens regalès les seves llàgrimes. Fins que les pluges no tornin, esperem que prest, ens haurem de conformar en trobar els gorgs plens. Ara això sí, no ens poden comparar amb els cabdals dels barrancs de Pirineus, però la temperatura i els dies que tenim aquí, no crec que els tenguin per allà.
La jornada va concloure sense cap incidència per als dos barranquistes, en José Carlos i n'Abraham. Quina envega no haver anat amb ells. Però prest serà la meva, torrent del Salt de Vistamar prest en veurem!!!
Si voleu veure totes les fotos pitjeu aquí. Hi ha un video del descens a la secció de videos de la pàgina.
_________________________________________________________________________
09 de Gener de 2009
Ascensió al Puig Massanella nevat (1.364 m)
Una vegada més la neu va fer acte de presència a les nostres muntanyes. Aquesta vegada ens decidírem a pujar a un dels cims més alts de la Serra de Tramuntana. El puig Massanella, amb els seus 1.364 m és un mirador magnífic per gaudir d'un paisatge blanc. Començàrem l'excursió deixant el cotxe al Coll de sa Batalla. Des d'allà, pel portell del Guix pujàrem fins al Coll de sa Línia (abonant el "peatge" que els amos d'aquesta finca han decidit cobrar per deixar passar als excursionistes per les seves terres -no entrarem en polèmica i no farem cap reflexió sobre si és o no lícita aquesta situació-). Fins al Coll de sa Línia, ens trobàrem gran quantitat d'aigua pel camí. El torrent de Comafreda, paral-lel durant el primer tram de la ruta, anava amb un bon cabdal. Una vegada arribats a aquest coll, ens posàrem les polaines i no aturàrem de disfrutar de la neu fins al final de l'excursió.
A mesura que guanyàvem altitud, el gruix de la neu era mayor. Per dinar ens vàrem aturar a un pla que hi ha abans de fer la darrera pujada al cim, a uns 1.200 m. El vent i la boira que s'acostava ens varen fer decidir a fer el descans en aquest lloc, ja que així ens quedàvem resguardats. La temperatura en aquest punt era de 0ºC, amb una sensació térmica de uns quants graus sota zero. Les vistes en tot moment, tant durant el camí de pujada com en el pla, espectaculars!!!!!
Una vegada recuperades les forces, vàrem anar a cercar la cresta per poder escometre el darrer tram de pujada. Aquest tram el férem obrint nosaltres camí. Les pitjades que fins ara ens marcaven el camí a seguir havien desaparescut. A partir d'aquí la nostra orientació i bon criteri varen ser els que guiaren la ruta del nostre itinerari. Fins ara la neu ens arribava fins als genolls, a partir d'aquí la neu ens arribà, fins i tot, a les engonales. El camí es tornar molt més dur, però amb un encant molt major que a una excursió sense la presència de la neu. Les vistes i la nostra sensació, com si fóssim als Pirineus. No té preu poder gaudir d'aquesta manera a tan sols una horeta de Palma.
Una vegada arribats al cim estàvem a -4ºC amb una bona boira, vegent que el temps cada vegada es posava pitjor, vàrem haver de davallar pel mateix camí de pujada, sense poder anar a visitar la font. La davallada molt més ràpida i divertida (a vegades davallant de cul) ens va deixar novament al Coll de sa Batalla. Sa pluja va fer acte de presència al final del camí, ja quasi arribant al cotxe, i que millor que fer un cafetet al restaurant del Coll per entrar en calor.
A la secció de videos en trobareu un sobre l'excursió. Per poder veure totes les fotos pitjau aquí.
_________________________________________________________________________
12 de Gener de 2009
Volta pels embassaments del Gorg Blau i Cúber
Després del cap de setmana i les pluges que han caigut, fent que la neu s'hagi fos quasi tota (tant a les cotes baixes com a les altes) ens atracàrem a donar una volta pels embassaments. La presa del Gorg Blau continuava drenant aigua (segur que el cabdal del torrent del Gorg Blau-sa Fosca continua ben alt, tenir-ho en compta si qualcú vol fer el descens d'aquest torrent). Les vistes de les muntanyes nevades, encara que fos a la part més alta, i els embassaments plens era tot un plaer per als ulls de qui és un enamorat de la nostra Serra.
Totes les fotos las podeu veure aquí.
__________________________________________________________________________________
08 de Gener de 2009
Neu a la Serra de Tramuntana II
Nou intent d'arribar als embassaments per la carretera que uneix Sóller amb Lluc, i novament ens quedàrem sense poser arribar. Aquesta vegada la carretera la trobàrem tancada al Mirador de ses Barques. Llàstima que les feines per obrir la carretera al trànsit hagin tardat tant de temps.
Si voleu veure la resta de les fotos, pitjau aquí.
___________________________________________________________________________________
07 de Gener de 2009
Neu a la Serra de Tramuntana
La primera nevada forta del 2009 i la segona d'aquest hivern varen fer que intentàssim pegar un bot a la serra i gaudir de la neu. El dia 07 na Yolanda, sa petita i jo vàrem arribar fins a Fornalutx, però trobàrem la carretera tancada. No ens va quedar més remei que fer una aturada a un dels restaurants de Fornalutx i fer un cafetet i un pa amb oli a davora del foc de la xemeneia. El pa amb oli var ser espectacular i el tracte d'allò més bé. La tornada la férem per Valldemossa, impressionant la tornada.
Per veure totes les fotos, pitjau aquí.
___________________________________________________________________________________
05 de Gener de 2009
Torrent des Lli de sa Marina o torrent de Valldemossa
Després de tornar d'esquiar al pirineu, i aprofitant les fortes pluges que caigueren a la nostra illa, vàrem fer una visita a aquest torrent. Va ser la primera vegada que el davallarem i segur que no serà la darrera. Ens quedàrem ben admirats de la seva bellesa. L'aproximació quasi inmediata i el retorn pràcticament inexistent, el fan un torrent per gaudir del seu descens de forma pausada, disfrutant de tots els racons i moments.
Partint prest, es pot fer en un dematí, i ser a cases a l'hora de dinar. Això sí, hi ha que valorar el cabdal abans d'entrar-hi. Te dos o tres punts en que es pot passar malament si el cabdal és massa fort (val més tornar un altre dia i gaudir del descens, que passar un mal moment o tenir un accident). Hem de pensar que la seguretat ha de ser sempre el més important.
A la secció de videos podeu trobar el reportatge videogràfic que vàrem grabar d'aquest descens. Per veure la resta de fotos podeu pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
14 de Desembre de 2008
Viatge a la neu: Cerler 2008
Aquest hivern, com cada any, vàrem fer una escapadeta als pirineus, per practicar un dels pocs esports que a la nostra illa no podem fer, l'esquí alpí. Vàrem repetir l'estació d'esquí alpí de Cerler, al pirineu aragonés, com a destinació d'aquesta expedició. Ens quedàrem a Benasque, a un dels hotels de la localitat. Allà gaudírem de la hospitalitat i dels plaers gastronòmics de la regió.
El primer dia esquiàrem a l'estació de Cerler, amb bona neu i bon temps. Arribàrem als -8ºC al sector d'Ampriu, però sense passar gens de fred. La setmana prometia ser intensa, molta neu, bon temps i bona cuina a la nit per recuperar forces.
Però a la nit començà un vent que degut a la seva intensitat va fer que l'estació romangués tancada els tres següents dies. Per això no ens va quedar més remei que cercar unes alternatives. El dimarts decidirem anar al pirineu català i esquiàrem a l'estació de Baqueira Beret. Després d'una horeta i mitja de camí arribarem a Vielha i d'allà a la primera base de l'estació a Baqueira 1500. El paisatge era increible, molta més neu encara que a Cerler.
El dimecres, com que el vent no ens va donar cap descans, vàrem decidir arribar continuar al pirineu aragonés i ens desplaçarem fins a l'estació de Formigal. Va ser uns dels dies més divertits del viatge. És cert que el camí es va fer un poc més llarg, aquesta vegada foren tres horetes, però va valer la pena.
El dijous confiavem en poder esquiar a Cerler, però una vegada més el vent va fer de les seves. Una pena perqué els dies que feien a Benasque eren clar i amb bona temperatura, però no aturava de bufar el vent. Aquesta hornada vàrem decidir anar una estació on no haviem estat mai (ja coneixiem tant Baqueira com Formigal). Després de dues horetes de camí arribàrem a la part francesa dels pirineus, a l'estació de Piau-Engaly.
El darrer dia vàrem poder esquiar a l'estació de Cerler. El vent es va comportar i ens donar un descans. Vàrem poder esquiar per quasi tota l'estació i ens va permetre arribar a zones de l'estació que el primer dia romangueren tancades. La neu havia minvat degut al vent, però encara hi havia com per poder disfrutar sense problemes d'una de les estacions més belles que tenim al nostre país.
Encara que ens haguérem de moure un poc més del que haviem planejat, va valer la pena. Ha estat un dels viatges en que més he disfrutat d'esquiar, i ja no dic res de la part gastronòmica: cèrvol, senglar, ànec, vadella de la terra... han estat els plats forts que hem disfrutat (boníssims!!!). Per poder veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
05 de Desembre de 2008
Torrent de Coanegra
Després de les darreres pluges d'aquests dies (més de 400 litres per m2 a algunes zones de la Serra de Tramuntana) ens decidirem a realitzar el descens d'un dels torrents més bells de la nostra serra. Situat a la zona d'Orient, te moltes avantatges: està a prop de Palma, la seva aproximació és molt curta, el descens és ràpid i el retorn no es fa gens feixug. De fet, es pot plantejar com un barranc per fer en un dematí, i poder aprofitar així l'horabaixa. Hi ha que recordar que un descens fàcil, es pot tornar un malsón per culpa de la imprudència de no valorar el risc dels factors externs al nostre descens: l'experiència del grup, el cabdal del torrent, les precipitacions dels dies anteriors, la predicció del temps per a la mateixa jornada, etc. Això ho hem de tenir en compte en qualsevol torrent, inclosos els que pensem que són molt fàcils.
Els ràpels més grans els trobem al començament del torrent. El primer és el Salt des Freu de 25 metres. La reunió és natural, a una de les moltes alzines que hi ha per la zona. Després de dos ràpels tenim una estona de caminar pel llaç del torrent obert, fins que poc a poc es comença a tancar i a fer més estret.
La part final del torrent ens permet gaudir d'uns bots i ràpels magnífics, que sense ser molt espectaculars, fan que el descens es faci molt divertit. Després de dues hores, amb tranquilitat i fent fotografies, arribarem al final del torrent. Durant tot el torrent trobarem equipacions (químics i parabolts) en bon estat, llevat de la primera part en que les reunions són naturals.
Una vegada iniciat el retorn tenim dues opcions, agafar el camí en direcció a Santa Maria o fer el retorn cap a l'inici del torrent. Si agafem aquesta opció tenim una horeta i mitja de camí fins a tornar al lloc on hem deixat els cotxes.
Podeu veure totes les fotografies del descens del torrent pitjant aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Anys anteriors:
|
