 |
|
|
17 de Desembre de 2010
Morro den Pelut (1.319 m), Escorca
Una nova oportunitat d'anar a la Serra plena d'un blanc poc habitual. Llàstima que jo no tengui més remei que anar a fer feina. El meu germà, com que té el dia lliure, decideix atracar-se a sa Coma Fosca, per pujar finalment fins al Morro den Pelut. Des de Palma pareix que hi ha més neu que el pic que ens atracàrem al Gener d'enguany, però finalment no va ser així. Probablement el fort vent que ha bufat aquests dies sigui el causant de que hagui tan poca acumulació de neu. El vent es feia notar, però no era tan fort com fa dos dies al Puig des Teix, a Valldemossa.
L'excursió comença a la plataforma del funicular, que està situada a la carretera Lluc-Pollença, després d'agafar el desviament cap a la Calobra. Aquí en José Carlos comença a trepitjar neu, cosa que l'altra vegada no va ser així. Per a que la neu aparagués va ser necessari arribar fins ben entrada la Coma Fosca. Puja des de la plataforma fins al camí des Binis, i una vegada aquí es desvia cap a l'esquerra a l'altura de l'inici de la Coma Fosca. Aquí sense perdre la neu continua en pujada, el camí és clar, no deixar es comellar fins a dalt del coll. En arribar a la variant, tria continuar cap a la dreta, en comptes d'agafar la deviació de l'esquerra (més tècnica). Sense perdua segueix en pujada fins al coll de sortida, aquí es desvia a la dreta i va a cercar el cim del Morro den Pelut, a 1.319 m d'altura.
Després de fer fotos i aprofitar a fer-se algun autoretrat fent servir l'automàtic, inicia la davallada pel mateix camí de pujada. Aprofita aquests moments per ampliar el reportatge fotogràfic, ja que va bé de temps.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Desembre de 2010
Més pràctiques d'escalada a s'Estret (Valldemossa)
Diuen que "no hay dos sin tres", així que tornem a practicar. Inicialment voliem anar a les vies de sa Gubia, però novament per qüestió de temps, no ens queda més remei que anar a s'Estret (per jo perfecte, ens ho hem passat superbé cada vegada que hem anat!). El dia va començar bé, encara que el final no va ser tan bo.
Comencem amb un llarg V en deportiva fins a la reunió amb dos parabolts. Fins aquí cap problema, disfrutant de la pujada. Una vegada allà tenim dues opcions: continuar cap a l'esquerra amb un V+ en deportiva o anar cap a la dreta amb un V en clàssica. Triem aquesta segona opció. N'Estorki obri camí sense problemes, col-loca els ancoratges i tots tres cap a dalt. Superem aquest segon llarg sense cap inicidència. La davallada de forma intuitiva per cercar el millor camí possible. Tot perfecte!!
La segona vegada que pujem decidim fer el meu germà el mateix primer llarg, però en comptes d'anar a cercar el segon tram en clàssica, anem cap el llarg de l'esquerra (V+) en deportiva. Vaig jo de primer, tot bé fins arribar a un punt on tenc dues caigudes més o manco seguides, de poca altura, ja que estic molt a prop cada vegada de l'esprés que m'assegura. Però en la segona caiguda, encara que és de menys d'un metre em copeig directament contra el genoll (quin mal!!). Prenc la desició d'arribar fins a la reunió i aquí m'atur a descansar. El meu germà arribar sense problemes, però com que anem molt malament de temps no pot continuar amb el segon llarg, encara que ja quasi el tenia enfilat. He de davallar. El genoll es comença a inflar (no vegis quins dies m'ha donat, encara ho arrosseg). Però no m'ha llevat les ganes de tornar per llevar-me l'espineta que tenc. Un altre dia serà!!.
Per veure totes les pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Puig des Teix, 1.064 m (Valldemossa)
Estem encara a la tardor, però pareix que un descens en les temperatures degut a un front que ve del nord amb unes bones ràfegues de vent, ha fet que la neu hagi comparegut a la Serra de Tramuntana un parell de pics. Han estat nevades de poca quantitat en centímetres, cosa que ha fet que la durada de la neu hagi estat de pocs dies. La idea d'avui era arreglar moltes coses pendents per Palma, però a primera hora veig les muntanyes amb neu, sobretot a la zona d'Escorca, però fins i tot a la de Valldemossa. Com que tenim molt poc temps, faig una trucada al meu germà per fer una sortida ràpida fins al puig del Teix. Feim ràpidament la motxilla i tirem cap allà. Ens decidim per pujar cap al refugi de Son Moragues i tirar cap a la Serra dels Cairats, per fer cim des d'allà. Deixem el cotxe a la urbanització de l'Arxiduc i agafem el camí de carro que hi ha fins al refugi, encara que no hi arribem, ja que una vegada a la font dels Polls, agafem un caminoi que surt a la dreta (fitat amb un cartell). Des del cotxe fins a la font dels Polls tardem uns 35 minuts. Aquí fem una petita aturada per fer una mossegada i beure un poc d'aigua. A la font dels Polls és quan apareix de forma continuada la neu.
Continuem el camí en pujada, cada vegada amb més neu, amb la intenció d'arribar a un coll. El caminoi és evident en tot moment, excepte en el darrer tram on es converteix amb un tirany, encara que no és difícil orientar-se. L'única cosa que hem de tenir ben en compta és a agafar una desviació cap a l'esquerra que hi ha fitada, en aquesta desviació és on el caminoi passa a ser tirany. La neu perfecta, la temperatura també. Només amb una térmica, i al final amb una segona capa, hi ha més que suficient.
Una vegada arribats al coll sí que ens hem de posar més capes, ja que el vent es torna molt més intens i la sensació tèrmica cau en picat. En aquest darrer tram hi ha menys neu de la que ens pensàvem, segurament pel vent que bufa i que se l'endú constantment. Quan arribem al cim (1.064 m) el vent és encara més intens, i ens hem de aferrar al vèrtex geodèsic per a que no ens endugui, per la força de les seves ràfagues (aprox. 100 km/h, segons fonts oficials consultades). Hem tardat menys de dues horetes des de que hem sortit del cotxe. Al cim coincidim amb dos excursionistes més. Ens feim mutuament les fotos de cim ja que és impossible deixar la càmara recolçada a les roques per fer unes en automàtic, la tira el vent. Podem gaudir d'unes vistes blanques de part de la Serra, encara que el dia no és clar per complet. No podem estar gaire temps, axí que comencem a davallar, per guarir-nos del força del vent.
En la davallada ens entretenim a fer més fotos que de pujada. No aturem de disfrutar d'un paisatge que no és l'habitual de la nostra Serra, ni tan sols a l'hivern. En aquest tram intermig el renou de les nostres petjades sobre la neu és música per a les nostres orelles. Foto rera foto fins arribar de nou a la font dels Polls. Allà ens trobem a una excursionista de pujada, després de parlar un poc amb ella, dient-li com es trobarà el tema per allà adalt, feim una altra mossegada, ens llevem les polaines i continuem cap al cotxe. En unes quatre horetes des de que hem sortit (amb el temps de les aturades per menjar, beure i fer les fotos inclòs) tornem a estar al punt d'inici de la nostre ruta, a la urbanització de l'Arxiduc.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
24 de Novembre de 2010
Continuen les pràctiques d'escalada a s'Estret (Valldemossa)
Continuem amb les pràctiques d'escalada per agafar rodatge amb el maneig de les cordes, a més de pujar per segona vegada una paret amb un grau V de dificultat. La via és la mateixa que la vegada anterior. Deixem el cotxe aparcat a l'aparcament de l'Estret, que hi ha a mà esquerra pujant cap a Valldemossa. A deu minuts estan les vies on n'Estorki ens ensenya moltes coses noves sobre l'escalada, tant deportiva com clàssica.
Per veure totes les pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
19 de Novembre de 2010
Pràctiques d'escalada a s'Estret (Valldemossa)
Aquest hivern tenim ganes de fer una sortida a Pirineus per poder disfrutar d'una ruta d'alpinisme càssic. La idea és fer un corredor a la Serra del Cadí. Ja teniem ganes de fer alguna coseta d'aquestes, nosaltres pensàvem començar per la Serra de Gredos, però n'Estorki ens va convencer (no li va costar molt) de fer un corredor que ell ja coneixia. Per aquest motiu ens hem posat en marxa a l'hora de preparar la nostra sortida. En primer lloc hem començat a equipar-nos de material (no vegis qui pal a la cartera). En segon lloc hem començat a practicar, que ens fa falta. I en tercer lloc a posar-nos en forma (quina mandra!).
La primera pràctica ha estat a l'Estret, a la carretera Palma-Valldemossa, abans d'arribar al poble, fent escalada deportiva. La vía ha estat molt adecuada per inicir-nos. Ens ho hem passat d'allò més bé, i a més hem aprés moltes coses. El profe a estat n'Estorki, quina paciència i que bons consells ens dona. És una alegria poder comptar amb ell per una cosa d'aquestes. Te dona molta seguretat i tranquilitat.
Aquí teniu un petit recull de fotos de les pràctiques. Per veure la resta pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
18 d'Octubre de 2010
Torrent des Cables o de sa Cova (Valldemossa)
Ja fa bastant des de la darrera vegada que ha plogut com per fer correr amb alegria els torrents, per això el meu germà i jo ens hem decidit a fer un torrent totalment sec. Es cert que torrents com Biniaraix, Mortitx i sa Fosca encara duen aigua, però el seu cabdal es baix, i nosaltres els preferim amb un poc més de força. Si ens hem de banyar que sigui per poder disfrutar de bots, ràpels pel mig d'un bon "xorro" d'aigua, nadades, etc.
Finalment el torrent triat ha estat el des Cables, a prop del poble de Valldemossa. És un torrent curt, només set ràpels, que te una quasi nul-la aproximació i un retorn ràpid, sempre i quan es faci una combinació amb cotxes. Aquesta vegada ens hem decidit per dur els dos cotxes, el primer el deixem a prop del lloc on finalitza aquest torrent. Partim de Palma cap a Esporles, d'aquí cap a la carretera cap al port des Canonge, a 2.100 m aprox. agafem una pista no asfaltada i en mal estat, a la nostra dreta, que ens deixa en 1.700 m aprox. al lloc on aparcar, a prop d'una barrera que indica l'entrada a una cantera. Amb el segon cotxe ens atraquem fins a la urbanització George Sand, entre Esporles i Valldemossa, on aparquem a la rodona que hi ha pocs metres després de l'entrada a la urbanització (te una olivera al seu mig). Mirant cap a la urbanització, a ma esquerra veim un bosc i un caminoi que ens duu cap a ell, el seguim posant atenció (si ens despistem sabem que hem d'anar amb tendència a la dreta). En no més de set minuts arribem al llaç del torrent, veurem una gran penya pelada que ens pot servir de referència.
Aquí comença el primer ràpel que, en poc temps (dos ràpels comptant el primer), ens duu fins al bot més gran del torrent, fraccionat en tres ràpels d'uns 44 + 44 + 26 metres, segons referències que trobem als llibres (a nosaltres ens pareixen més curts). Després dos ràpels més i el llaç del torrent ens du directament fins una pista forestal. Si anem cap a la dreta podrem remuntar el torrent (si només hem duit un cotxe) fent un itinerari circular fins a la urbanització George Sand. Però nosaltres girem cap a l'esquerra, i seguim en tot moment la citada pista. En un quart d'hora, més o manco, arribem a l'entrada de la cantera. El dia és fresc, amb unes bones ràfagues de vent al bot fraccinat, però ens respecta i no ens banyem.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
18 d'Octubre de 2010
Torrent d'Almadrà (Escorca)
El torrent d'Almadrà, també conegut com a torrent de Muro, és el més llarg de la nostra illa (3.000 m de longitut, amb un desnivell de 350 m). Hi ha dos camins possibles d'aproximació: per l'embassament de Cúber ó per Lloseta. La primera opció era la que normalment triabem per arribar a la capçalera d'aquest torrent. En aquesta ocasió ens hem decidit per fer-ho des de Lloseta. Hem quedat molt contents, crec que repetirem per aquest camí.
Deixem el cotxe a l'entrada del camí que arriba fins al refugi de Tossals Verds. Per això ens dirigim cap a Lloseta, abans d'arribar al poble ens desviem cap a l'esquerra per cercar el camí que ens porta cap al Clot d'Almadrà. Deixem el cotxe a l'aparcament improvisat (hi caben un parell de cotxes) que hi ha al front de una porta amb reixa de ferro. Creuem la reixa per un botador de fusta que hi ha a mà esquerra. Seguim el camí de carro, creuant una nova porta amb reixa (-que sol estar oberta-), i en pocs metres creuem el llaç del torrent. Arribem a un dipòsit de distribució d'aigua. Seguim per la pista, amb unes bones costes, per tornar a creuar el llaç per un pont de pedra (el torrent ens quedarà ara a mà esquerra). Creuem una nova porta i metres després trobem un cartell informatiu. Passat aquest cartell arribem a una cruïlla on ens hem de desviar cap a l'esquerra i creuar el torrent (hi ha cartells indicatius per anar cap a Alaró). Entre el camí que du cap Alaró, i el que duiem fins ara, neix una pista ampla que, en pujada, ens durà fins a la canonada que porta aigua des de Cúber fins a l'estació de Lloseta.
Una vegada arribats a la canonada, la creuem i entrem en el primer túnel. Seguirem aquest camí, amb moments de una bona pujada, creuant els tres túnels, fins arribar a un coll. Aquí comencem la davallada i, abans d'arribar al punt on es torna a creuar el llaç del torrent, entrem en ell pel costat de la dreta. Aquí ens podem canviar i iniciar el descens. Hem tardat, més o manco, una hora i vint minuts d'aproximació.
Després de fer una petita berenada comencem el descens. El barranc porta més aigua del que ens esperavem, encara que no dóna cap tipus de problema. El temps molt bó, quasi no fa vent, a estones tenim un poquet de sol i la temperatura és molt acceptable. El barranc és una succesió de ràpels entre 6 i 8 metres, encara que també trobem altres de més llargs, 11, 12, 14 i 19 metres (no per aquest ordre).
Després de la Font del Pi, que es pot veure a la dreta del llaç en sentit de davallada, arribem al Gorg Maragda, que reb aquest nom degut al color verd que pren l'aigua. Aquí podem realitzar un ràpel, un tobogan o un bot. A més si ens fixem a mà esquerra, veim una canaleta, per on es pot fer un bot d'uns 12 metres (més si pugem per la paret de roca). El gorg és molt ample i amb una profunditat que permet fer-ho sense cap tipus de preocupació (encara que sempre el primer revisarà que no hagi roques o branques noves al punt de recepció del bot).
Continuem davallant pel llaç fins arribar a una presa. La creuem pel costat esquerra per agafar un camí evident que ens durà, una vegada creuem de nou el torrent, fins a la cruïlla en que ens hem desviat durant l'aproximació. Hem tardat unes tres hores i mitja. Només queda davallar pel camí de carro fins arribar novament al lloc on hem deixat aparcat el cotxe (uns vint-i-cin minutets de davallada).
Per veure totes les foto pitjau aquí. Hi ha video d'aquest descens a la seva secció.
_______________________________________________________________________________________________
26 de Setembre de 2010
Sa Fita des Ram (833 m), Esporles
Sa Fita des Ram és una muntanya amb una altura discreta i amb un cim ple de vegetació, però es disfruta ben molt durant tot el seu camí de pujada. La proximitat a Palma la fa una opció molt recomenable quan es vol fer una sortida ràpida, permetent tornar prest a casa i poder aprofitar l'horabaixa del dia de l'excursió. Per arribar al punt de sortida haurem d'arribar fins al poble d'Esporles. Des del carrer principal girarem a l'esquerra pel camí de Son Tries (amb indicacions cap a l'àrea recreativa i cap al Verger). Una vegada girats, arribarem fins al fons de tot, on el carrer gira cap a l'esquerra i es converteix ja en carretera. La seguirem, fent ziga-zagues, de tant en tant, i passarem l'àrea recreativa de Son Tries. Un poc més endavant podem trobar el portell d'inici de l'excursió. Els cotxes els podem aparcar a l'esquerra, a una vorera del camí (es poden deixar uns quatre cotxes). Una vegada superat el portell de ferro, amb indicacions cap a l'ermita de Maristel-la, iniciem el nostre camí directament en pujada. En un minut passem per davora de les cases de Son Ferrà, que deixem a la nostra esquerra, on haurem de creuar una barrera metàl-lica (que la deixarem tal qual l'hem trobada, segurament tancada, per evitar que els animals puguin sortir). Continuem caminant per arribar a una nova barrera, on ferem el mateix. El camí està ple d'arbres des del seu començament: figueres, garrovers, arboceres, etc.
Ens ho prenem amb calma ja que el camí agafa unes bones pendents. A estones està reforzat amb ciment per evitar que es faci malbé quan plou. Desprès d'una bona estona de caminar, ens desviem cap a la dreta del camí (està marcat) per anar a visitar el Sagrat Cor de Jesús, un mirador esplèndit cap al poble d'Esporles. La darrera vegada que el visitarem hi havia tant boira que quasi no veiem ni l'estatua que hi ha. Ens feim unes fotos i continuem.
Una vegada retornem al camí, continuem sense pèrdua, sempre en pujada, fins arribar a l'Ermita de Maristel-la. Aquí aprofitarem per refrescar-mos i recuperar forces fent una bona berenadeta. L'ermita està tancada, com quasi sempre, i curiosament no trobem altres excursionistes, només un grupo de practicants de BTT.
Una vegada recuperades les forces, creuem el clariany de davora l'ermita, deixant-la enrera, per anar a cercar un portell de pedra que ens dona l'entrada al bosc (està mirant al front, a mà esquerra, a davora unes runes del que deguè ser un tancat de pedra pels animals). El creuem i ens endinsem al bosc. Aquí deixem el camí de carro que hem tengut fins ara per continuar per un caminoi de muntanya, però sempre amb l'ajuda de fites de pedra i marques de pintura de colors blau, verd o vermell. En poc temps arribem a l'única part del camí on podem tenir qualque problema per seguir el camí correcte. Sortirem del caminoi del bosc i veurem com s'inicia un camí de carro cap a l'esquerra, en aquest punt ens hem de fixar que al front nostre neix, novament, un altre caminoi marcat amb una fletxa de color verd. És aquest el camí que seguim. Continuem el nostre camí passant pel davora d'una caseta que està essent restaurada (ja podria ser per fer-hi un refugi de muntanya públic) i un altre petit clariany. Arribem a un forat al terra (pareix molt fondo, però ràpidament es tapa amb terra), a l'esquerra del camí. Continuem cap al front, sense desviar-mos del camí evident, i sempre en pujada. Més endavant travessem una paret de pedra i girem, tot d'una, cap a l'esquerra. Seguim pujant fins arribar a unes basses, per recollir aigua, amb cobertura de pedra i un coll de pou al seu damunt. Després d'una aturada, per beure un poc d'aigua, continuem per girar cap a l'esquerra en pocs metres.
No deixem de pujar pel mig del bosc, i encara que a vegades pareix que je hem d'arribar, ens podem fixar que l'altura màxima de la zona encara no arriba. Per arribar-hi hem de travessar novament una paret de pedra, continuar pujant i arribar a una pared de roca. Aquí ja podem veure el vètrex geodèsic del cim. No ens queda més que fer una petita grimpada i ja ens hem plantat a dalt de tot del nostre objectiu.
Hem superat un desnivell positiu d'uns 520 metres des del nostre inici. El cim està ple de vegatació, però ens permet veure el cim Galatzó, la Serra d'Alfàbia, el Mare Nostrum, etc. Aprofitem per fer un parell de fotos, dinar, prendre es sol i fer una xerradeta. El dia és magnífic. La tornada la feim pel mateix camí de pujada.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
13 de Setembre de 2010
Torrent de Son Gallard, Valldemossa
Abans de que comenci la temporada de pluges d'aquest hivern, i aprofitant que na Merche està per aquí uns dies, en José Carlos, en Rubén i ella, varen decidir fer una sortida ràpida per recordar desgrimpades, ràpels... i altres "tècniques" de descens de barrancs. El descens com de costum va ser ràpid i amb unes vistes magnífiques a la costa nord de Mallorca.
Després del ràpel volat, en poc temps, arribaren a peu de mar. Amb el temps tan bo que feia, varen aprofitar per fer una nadadeta, i disfrutar d'una aigua cristalina i bona de temperatura. La tornada, aquesta vegada, cap a na Foradada i el camí que la conecta amb la carretera, és a dir mirant cap a la mar, giraren cap a la dreta. Aquesta opció és més bona (tant en qualitat de camí com en tipus de pendent) que l'opció cap a l'esquerra, que també és factible.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha un video a la secció del mateix nom.
_______________________________________________________________________________________________
03 de Setembre de 2010
Sa cova tancada des Cap de Menorca i sa platja des Coll Baix, Alcúdia
Aprofitant el bon temps una part del grup va fer una escapada a la cova tancada des cap de Menorca. Després varen davallar fins a la platja des Coll Baix per fer un capfico.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
30 i 31 d'Agost de 2010
Vivac al puig Caragolí (945 m), Valldemossa
Dies enrere, un parell de tronats, vàrem decidir montar un vivac al puig Caragolí. Poc a poc es va anar apuntant gent, fins que, finalment el dia 30 d'Agost, tretze persones vàrem sortir cap a Valldemossa, amb un temps un poc inestable, per gaudir de la natura. Això sí que és una aventura!!! Aquí teniu el relat...
Hem quedat tots al pàrking de l'hospital, per repartir-mos en els cotxes i partir junts cap a Valldemossa. Una vegada arribats a la urbanització de L'Arxiduc, poc abans d'arribar a l'entrada del poble, hem d'entrar en ella i pujar, en tendència cap a l'esquerra, per arribar al damunt del carrer de Xesc Forteza. Aquí veim el camí de carro per on comença la pujada cap al refugi de Son Moragues. Una vegada aparcats els cotxes, i feta la foto de grup, comencem a caminar. L'inici és suau, passant pel costat d'una sèrie de barreres, però sense deixar el camí evident. El paisatge predominant és l'olivera. Arribem a una cruïlla, però un cartell de fusta ens inidica que el camí del refugi és cap a la dreta, així que continuem cap amunt.
Ara arribem a una barrera amb un botador de pedra per la dreta, aquí ja entrem a dins l'alzinar. Podem contemplar rotllos de sitja, forns de calç, de llenya i barraques de carboner amb relatiu bon estat. Comencen la costes, i quines costes!!, fins al refugi. Ens ho prenim amb calma, i amb esforç, arriben a la font dels polls. Aquí descansem, recuperem les forces, i tornem a partir, fent un darrer esforç fins arribar al refugi de Son Moragues. El refugi avui està tancat, encara que té un sostre obert (magnífic pla B en cas de tempesta). Just a davora de la casa podem veure una casa de neu. La pujada continua, però amb una inclinacio molt menor que la que hem fet fins ara, encara que el camí comença a espatllar-se un poc.
Continuant en pujada arribem a un coll (885 m), a prop del qual trobem la desviació cap al puig de Teix (1.064 m) pel pla de sa serp (actualment tancat amb fil ferro electrificat per guadar bous). Però noltros no ens derviem, continuem amb tendència cap a l'esquerra, fins passar pel cim del puig Gros (938 m). Sense desviar-mos del camí, arribem al Pla des Aritges, lloc on tenim decidit passar la nit. Montem, en no res, el "campament" i ràpidament es fa de nit. Una vegada ens hem canviat de roba (la que duim està suada), hem col-locat la funda de vivac als sacs i hem triat puesto per dormir, convé posar-mos amb el sopar. El sopar depèn dels gustos, des de l'entrepà fred, passant pel l'amanida de pasta freda, fins arribar a la sopa calenta i les salsitxes a la planxa (fent servir el fornet, res de fer foc en aquesta època de l'any!!).
Després de sopar, de pendre un cafetet i fer, una bona estona, la xerradeta ens anem a dormir tots. El cel està preciós, els estels es veuen amb tanta llum, es veu l'Óssa Major (el carro major), la Via Làctia, molts estels fugaços... Això veritablement és una passada!!. La temperatura bona, fa fresqueta, però podem dormir sense problemes de fred ni de rosada. Al dematí ens despertem prest i berenem.
Després del cafetet calent, una mica de xerrada i en marxa. Recollim ràpidament el campament i ens dirigim cap al cim del puig Caragolí. En poc temps hi arribem, 945 metres d'altura, amb unes vistes magnífiques. Ens feim les fotos de grup i continuem cap als Cingles de Son Rul-lan, sempre en camí evident. Des d'allà davallem cap al Plà del Pouet, sense deixar el camí. Passem per la cova de l'ermità Guillem, i trobem l'ermità, que no és en Guillem, sino n'Igor. Parlem un poc amb ell, els qui no havien estat mai fan un petit "tour" per dins de la cova i continuem. Des d'aquí cap a l'estret de Son Gallard, i continuant fins al Pla del Pouet. El travessem i continuem en davallada fins a Valldemossa. Allà no queda més que fer una aturada a la cafeteria per berenar (pa amb olis, coques de patata, panades, refrescs, cafés, etc.) i arribar als cotxes. Una gran sortida, en la que he disfrutat com un nin. Estic encantat!!!
Per veure totes les fotos del vivac pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
22 d'Agost de 2010
Plataforma de Gredos-La Laguna Grande-Pico Almanzor (2.592 m), Gredos
La pujada fins a la Laguna Grande la realitzarem pel mateix camí que férem a l'excursió anterior. Agafant forces al refugi de Elola ens quedaran unes dues horetes de camí, en forta pujada, fins arribar al cim del puig Almanzor, el més alt de la Serra de Gredos, amb els seus 2.592 m d'altura. La tornada la farem pel mateix camí d'anada.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
21 d'Agost de 2010
Plataforma de Gredos-La Laguna Grande-Refugio Elola (Serra de Gredos)
Des de la coneguda Plataforma de Gredos (1.750 m), situada al final de la carretera que va des del poble de Hoyos del Espino fins a la plataforma, s'agafa el camí empedrat, conegut com a Trocha Real, que comença darrera del quiosc que hi ha a la zona d'aparcament dels cotxes. El camí ens durà, sempre en pujada, fins a un cartell que ens indicarà la direcció cap a la Laguna Grande. Passarem pel Prado Pozas, seguint sempre camí fitat amb indicadors. Continuant aquest camí arribarem a la font de Los Cavadores. Seguirem punjant fins arribar al punt més alt de la ruta, conegut com Los Barrerones (2.170 m), a una hora i mitja de recorregut efectiu. Des d'aquí iniciarem la davallada cap a la Laguna Grande. A la seva riba trobarem el refugi de Elola. Punt final d'aquesta excursió. Aquí podrem disfrutar d'unes vistes espectaculars del Almanzor (2.596 m), la Galana, el Cabeza Nevada, etc. La tornada la farem pel mateix camí d'anada.
Per veure totes les fotografies pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
30 de Juny de 2010
Estany de Lastra, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La tercera excursió va ser Espot-Refugi JM Blanc-Estany de Lastra:
Novament sortiren del poble d'Espot en els taxis 4x4 per arribar al Refugi JM Blanc. Magnífiques vistes a l'Estany Tort de Peguera i a l'Estany Trullo (ambdós units, formant un espectacular estany únic). Des d'aquí continuaren fins a l'Estany Negre de Peguera.
Continuant pujant, arribaren fins a l'Estany de la Coreta i l'Estany de Lastra. Després de gaudir de les vistes i el paisatge, varen fer el retorn pel mateix camí de pujada al Refugi de JM Blanc. Passaren pel pletiu de Romes, els Estanys de Trescuro i el de Lladres. Més endavant el Planell de la Trapa, el Prat de Platets, el Pont del Salvador, el Prat de Peguera i el Pont de Faners. Una vegada suerats els mil metres de desnivell (en negatiu) arribaren fins al poble de Espot.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
28 de Juny de 2010
Refugi d'Amitges (2.367 m), Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La segona excursió va ser Espot-Estany de Sant Maurici-Refugi d'Amitges:
De nou varen sortir del poble d'Espot, en taxis 4x4, fins arribar a l'Estany de Sant Maurici. D'aquí, per camí marcat, arribaren a l'Estany de Ratera, per continuar fins a l'Estany de la Cabana i en poc més al Refugi d'Amitges, a 2.367 m d'altura.
Des del refugi arribaren fins a tres estanys preciosos: l'Estany dels Barbs, l'Estany de Munyidera i l'Estany Gran d'Amitges.
La tornada la feren pel mateix camí de pujada, fins a l'Estany de Sant Maurici.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
26 de Juny de 2010
Pic del Portarró (2.736 m), Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Aquest estiu en José Carlos and family varen passar uns dies al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pirineu Català (Lleida). Varen fer del poble d'Espot el seu camp base. Des d'allà realitzaren tres excursions pels magnífics indrets d'aquelles muntanyes.
La primera va ser Espot-Estany de Sant Maurici-Pic del Portarró:
Iniciaren la ruta al poble d'Espot, allà agafaren uns taxis 4x4 que els pujaren fins a la vora de l'Estany de Sant Maurici. Una vegada aquí iniciaren camí marcat, en ascens, per arribar al Refugi d'Ernest Mallafré.
De camí cap al pic, el grup es desvià cap al Mirador de l'Estany, mentres en José Carlos continuà pujant. Primer arribà fins al cim del Portarró d'Espot (2.424 m), per continuar ascendint, fins fer cim al Pic del Portarró (2.736 m).
Una vegada fet cim, davallà una altra vegada cap al Portarró d'Espot, per anar cap al Mirador de l'Estany i arribar a l'Estanyola de Ratea. Després de reunir-se novament amb el grup arribaren tots a l'Estany de Ratea, continuant camí de tornada. Més endavant passaren per la Cascada de Ratea, per arribar novament a l'Estany de Sant Maurici. Des d'aquí agafaren novament els taxis 4x4 que els dugueren al poble d'Espot.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
26 de Juny de 2010
Reserva Natural del Galatzó (Puigpunyent)
Na Yolanda, n'Adrià i jo, canviant la platja per la muntanya, tornem a visitar la Reserva Natural del Galatzó aquest estiu (el darrer pic era a la tardor). Aquesta vegada ho feim en companyia de'n Rubén, na Malu i na Laura.
La ruta és molt fàcil, tant pel desnivell tan escàs que té, com pel bon estat del camí que s'ha de seguir (camí de muntanya ben definit). Aquesta vegada ens sorpren la "poca" gent que hi trobem a la zona recreativa (en comparació de l'altre pic). Com de costum la platja deu estirar més de la gent, encara que no ha pogut amb nosaltres. Després de l'exhibició de les aus rapaços vàrem torrar tota la carn que duiem, dinant d'allò més bé.
Per aquestes dates les piscines ja estaven obertes, així que vàrem poder gaudir d'un bany ben refrescant (deu ni do com estava de freda l'aigua!!), i vàrem prende un poc el sol abans de fer el camí de tornada.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
16 de Maig de 2010
Serra de na Rius (1.057 m), Escorca
En José Carlos va tenir l'oportunitat d'anar d'excursió pocs dies després de fet el descens del torrent de Mortitx. Per qüestions de feina no el vaig poder acompanyar, quina pena. La zona triada va ser la Serra de na Rius, a Escorca. La ruta la va iniciar a la carretera que ens porta desde Lluc a sa Calobra, a la plataforma del funicular. D'allà va anar a cercar el cim pujant de forma bastant directe, ja que el te a la vista. Una vegada arribat al coll, per darrera d'un marge, va cabar d'assolir el cim
Una vegada arribat a dalt de tot, i després de fer una mossegada, va davallar per una coma evident, que no és la Coma Fosca (fàcilment identificable més enfora), fins al punt de partida.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Maig de 2010
Torrent de Mortitx (Escorca)
El torrent de Mortitx, situat a la possessió que porta el mateix nom, a la carretera que va des de Lluc a Pollença, és un dels més guapos de tota la illa. El seu recorregut efectiu és bastant curt, sense donar temps a que aparegui l'aborriment. Ple de bots i tobogans, i amb només un ó dos ràpels obligatoris (segons el cabdal i la transparència de l'aigua), fa que el seu descens sigui molt ràpid i divertit. Trobem una indicació de prohibició per arribar fins al Coll des Vent i les Basses de Mortitx (ens imaginem que per motius de nidació dels voltors negres). Nosaltres ens desviem cap a la dreta, i no arribem a aquesta zona, per tant no hi ha problema. A més és un dels torrents més complets de la Serra, combinant el treking, el barranquisme aqüàtic i l'escalada a un mateix barranc. L'aproximació es fa des de la carretera de Lluc a Pollença, per dins de la finca de Mortitx, una vegada hem superat el primer botador (just a on hem deixat aparcat el cotxe). Hem d'anar en direcció al refugi que hi ha, passant per davora de les vinyes de Mortitx -MO- (les més altes de la nostra Illa). Una vegada hem passat el refugi, fent un altre botador, hem de caminar un poc més i desviar-mos a la dreta, creuant una petita torrentera, quan vegem l'entrada del torrent. Després de passar una esplenada de càrritx, tot el temps amb ajuda de fites, arribem a l'inici del torrent, amb parets de roca a cada costat. Des d'aquí, i tot el temps en davallada, anirem a cercar on s'uneix el torrent de Mortitx amb el torrent de s'Hort des Molí (Gorg Llarg). Continuarem sempre en davallada i en tendència cap a la dreta fins arribar a un gorg que haurem de superar per la seva esquerra (el Gorg des Bec de s'Oca). D'aquí al començament del torrent Fondo de Mortitx, inici real de la part encaixonada, queden poc més de 10 minuts, encara que nosaltres ens canviem al gorg des Bec de s'Oca, ja que tenim una bona quantitat d'aigua, i ens pareix més còmode anar pel mateix llaç del torrent, que fer-ho per un dels seus costats (plens de càrritx, però amb caminois més o manco evidents). En total hi ha, aproximadament, una hora i mitja d'aproximació.
Una vegada s'inicia la part més encaixonada, gaudim de bots, tobogans i ràpels, que divertit!!. El cabdal és bo i la temperatura de l'aigua, i el dia que ens fa, encara millor. Com que el torrent és davalla en poc temps, decidim repetir molts dels seus bots i tobogans. Hi ha cordes muntades (unes en millor estat que altres) en tot el torrent, que ens permeten remuntar sense cap problema. Només hem de montar dos ràpels, un dels qual és el que sempre és obligat montar, 20 metres amb el cabdal pel mig de la davallada.
Una vegada arribats al final, disfrutem del contrast entre el color blau turquesa del darrer gorg del barranc i el blau marí del Mare Nostrum (impressionant!!). Des del primer gorg hem tardat unes dues hores, més o manco. Aquí decidim menjar un poc i preparar-mos per la tornada. En comptes de remontar pel llaç del torrent, feim la escalada, per la "via ferrata" de la paret de la dreta. Les vistes són per deixar muda a qualsevol persona, per molts de barranc que hagi fet a altres bandes (Pirineus, Suïssa, etc.). Després d'aquest tram, amb un grau IV+ com a màxima dificultat d'escalada, arribem a una zona de carst (quins fils més teants!!) i, poc després, a la capçalera de la part encaixonada.
Des d'aquí només queda tornar a remontar, amb paciència, tot el camí de l'aproximació inicial. Això sí, decidim donar-mos un bany refrescant a un dels gorgs, abans d'iniciar la nostra remuntada. Quin encert!!!! Arribem al cotxe en unes dues horetes i mitja, contant des del gorg que dona a la mar. Un dia d'allò més complet i divertit. Que bé que ens ho hem passat, i no ens podem queixar, quasi a meitats de Maig i amb un cabdal magnífic.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
28 d'Abril de 2010
Puig d'en Galileu, Escorca (1.182 m)
En José Carlos en companyia de na Vanesa i d'en Fran varen sortir a ascendir el Puig d'en Galileu, a la Serra de Tramuntana. Des de la urbanització de Son Massip partiren per anar a cercar les voltetes del Galileu i el cim d'aquesta magnífica muntanya.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
25 d'Abril de 2010
Castell de Bellver (Palma)
El bon temps ja fa dies que arribà a Mallorca, així que vaig decidir fer una sortida curta amb n'Adrià. La idea era passar un dematí disfrutant de la natura, però sense allunyan-mos molt de Palma. El lloc triat, el bosc de Bellver, fins arribar al castell. Vàrem deixar aparcat el cotxe al carrer de Camilo José Cela, i des d'allà, pel camí del bosc començàrem a pujar. Des del principi poguérem observar tot un seguit de diverses plantes i flors, a més de petites aus de bosc.
A mig camí arribàrem a una zona de jocs i taules, on hi havia gent berenant i, alguns, preparant-se pel dinar. Aquí trobàrem un parc infantil, amb un castell, tobogans i tot un seguit de jocs que, tant els més petits com els grans, estaven disfrutant. Després d'una estona de jocs, continuàrem el nostre camí fins al Castell de Bellver.
En poc temps arribàrem, sense molt d'esforç, a l'entrada del Castell. Presentant el DNI, els residents no paguen cap dia de la setmana. A més els diumenges no paga ningú, ja que les sales estan tancades, encara que es pot deambular per tot el castell. Es pot pujar fins a dalt de tot i gaudir d'unes vistes esplèndides de tota Palma i de la badia, amb la nostra magnífica Seu.
Una vegada acabada la visita, davallàrem per un altre camí diferent del de pujada. Així arribàrem a una petita ermita, vegent moltes flors i plantes. El camí de tornada ens dugué fins a la porta del bosc del carrer de Bellver. Des d'allà cap al carrer de Joan Miró, caminant fins al lloc on teniem aparcat el cotxe. Un magnífic dia en companyia del petit.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
16 d'Abril de 2010
Torrent de l'Ofre o de Biniaraix (Sóller)
Aquest mes d'Abril comença amb la sortida al barranc de Biniaraix d'en José Carlos i d'en Rubén. Aquest barranc és un dels més emblemàtics de la nostra illa, ja que es pot afrontar com una esplèndida excursió, pels amants del senderisme, o com un magnífic descens pel ben mig d'un torrent ple ràpels i aigua. La seva conca de recepció és la més gran de totes les de la Serra de Tramuntana, per això, encara que ja fa dies des de la darrera vegada que va ploure, tenen la sort de trobar un raig d'aigua més que aceptable (no esperaven trobar-ne gens). L'aproximació comença a Biniaraix, passat el poble Sóller, pujant per camí de pedra fins arribar quasi a les cases de l'Ofre, en una hora i mitja ó dues. Aquest camí està perfectament marcat. Les vistes durant la pujada són espectaculars.
El barranc és maravellós, una part més oberta i una altra més encaixonada, que fa les delícias dels qui disfruten el seu descens. El color de la roca i el verd de les pareds combinen a la perfecció, en un ambient humid i fred. La temperatura de l'aigua és baixa, encara que ja estem a la Primavera. Dona la sensació que aquest torrent sigui el que té la temperatura de l'aigua més baixa de tots els de la Serra (a tenir en compta a l'hora de fer el seu descens en ple hivern).
Una vegada arribats al gorg de can Catí, darrer gorg de la part tècnica del descens, van a trobar novament el camí de pujada. Ja només queda davallar tranquilament fins a Biniaraix i arribar fins a Sóller.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha penjat un video a la seva secció de "videos" de la pàgina.
_______________________________________________________________________________________________
28 al 31 de Març de 2010
Esquí alpí a l'estació de la Molina (Girona)
Pareixia que la temporada de neu ja s'havia acabat per enguany, però un darrer viatge ens va permetre gaudir de pistes, davallades, neu, cafés, sopars... en definitiva, de grans moments en companyia dels nostres amics. A Palma es junta un gran equip, cinc pardals: en Pau, en Rubén, n'Andrés, en Lluís i jo, i tres pardaletes: na Marina, na Yolanda i na Malu, que agafàrem avió cap a Barna un bon diumenge al migdia. El plà eren tres dies d'esquí alpí a l'estació de la Molina. Una vegada arribats a l'aeroport del Prat, agafèrem els cotxes de lloguer i partírem cap a La Molina. Després de dues hores de camí, que varen passar ben aviat, arribàrem a l'apartahotel Guitarts. Gran sorpresa, les fotos que vàrem veure a la web quan reservàrem varen ser un reflexe real de l'apartahotel, bona senyal. Tots ens quedàrem ben contents, una passada, la cosa pintava bé. Les vistes molt, molt guapes, i això que no hi havia molta neu.
Arribats a puesto ens vàrem repartir les habitacions, desférem les maletes i davallàrem a sopar a una pizzeria que hi ha just abaix de l'apartahotel (hi ha una gran oferta lúdica a la zona: un local de bitlles, un restaurant de menjar ràpid ben conegut, un minimarket, cafeteries, etc.). Després de sopar a dormir que al dematí següent ens haviem d'aixecar prest.
Primer dia d'esquí: La Molina. La gent que havia d'agafar esquí varen tenir sort, les classes al dematí, els de snow no tanta, les classes a l'horabaixa. En Pau i jo que no agafàrem classes ens vàrem anar a esquiar per la part de la Massella (vàrem agafar per dos euors més el forfait Alp 2500: la Molina + la Massella). Na Yolanda, n'Andrés i en Rubén varen decidir-se per les tables de snow, la resta a esquiar!!!. La neu molt primavera: a primera hora molt dura i, poc a poc, tornant-se molt aigualosa i feixuga. Pels qui sabiem esquiar cap problema, pels novells un poc més problemàtica, però res impossible de manejar.
Primer dia amb bona nota, tant pels novells en snow, com per les d'esquí. Jo estava alucinat de la velocitat en agafar la tècnica de la tabla de na Yolanda, quina passada!! Llàstima que només fes un dia, encara que segur que l'any que ve repeteix snow. Per sopar vàrem anar a Alp, encara que abans vàrem fer la compra pels propres dies. El restaurant triat pel Rubén, amb gran acert, Casa Patxi, al mateix Alp. El sopar boníssim, però el trace encara millor!!!
Segon dia d'esquí: Pas de la Casa (Andorra). Vàrem decidir, degut a l'estat de la neu, que ens donariem un bot fins a Pas de la Casa (a una horeta i mitja), ja que per internet pareixia que la cosa estava molt millor per aquella zona. I així va ser, la neu en perfectes condicions per disfrutar. Al dematí cada un va fer la seva: en Pau i jo arribàrem fins al Tarter, vàrem visitar un hotel-restaurant iglú, etc. La resta es quedà per la zona baixa de l'estació perfeccionant la seva tècnica. Na Yolanda va decidir anar de compres i veure a la gent des de la cafeteria. Abans de dinar vaig intentar ajudar a na Malu amb uns consells (només li faltava un poc de confiança, la tècnica la tenia), a l'horabaixa tots, menys na Yolanda i n'Andrés, vàrem continuar davallant blaves i fent les primeres pistes vermelles (que fort!!!). Tots vius, n'Andrés amb un poc de mal degut a una mala caiguda fent snow, però sense més importància, ens tornàrem fins a la nostra base, a la Molina. Allà sopàrem tots junts: un sopar d'escàndol, enhorabona als cuiners!!!
Tercer dia d'esquí: La Molina. Ningú agafà classes, per tant tots, menys na Yolanda que es va quedar al SPA i n'Andrés (encara un poc tocat) que es quedà a la part baixa de l'estació, ens pujàrem a la part alta de La Molina. Bona dosi d'esquí! Noves pistes vermelles (que es prepari Austria o Suïssa l'any que ve!) i, fins i tot, una negra pel Rubén i en Lluis. Això sí que és valentia!!!
A l'horabaixa, quan vàrem estar cansats d'esquiar, ens juntàrem tots a la cafeteria per reposar forces abans de la tornada cap a Barna. El camí va passar encara més aviat, per tornar els cotxes cap problema, i l'avió no va tenir cap retràs. Un final perfecte per un viatge superdivertit!!
Per veure totes les fotografies pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
17 de Març de 2010
Torrent de Comafreda (Escorca)
Enguany pareix que els nostres torrents no volen deixart de dur aigua. Entre les lleus pluges i que la neu de la darrera nevada ja estava quasi tota fusa, només quedaven restes a les parts més altes de les muntanyes, ens vàrem decidir per canviar el pla i fer un torrent. El de Comafreda pareixia que podria estar bé. Ens esperàvem trobar un poc més d'aigua, però amb la que tenguérem ja vàrem poder disfrutar. Iniciàrem el torrent des del Coll de sa Batalla, l'aigua molt, però que molt freda!!!
És un torrent amb una part més oberta, que afortunadament durant bastant de temps duia aigua. El dia espectacular, bona temperatura (que ajudava a soporta elfred de l'aigua) i sol. Vàrem realitzar bastants bots, però tenint en compta que en quasi tot no hi havia quasi profunditat. T'havies de saber tirar, perqué tocaves amb les cames o el cul en quasi tots.
Ràpels, bots, tobogans, aigua, sol... que més es pot demanar per passar un gran dia?!! El torrent acaba a la presa, des d'allà pel mig del torrent s'arriba a una pista forestal a prop del llogaret de Binibona. Allà ens esperava l'altre cotxe que duiem (vàrem fer combinació amb dos cotxes).
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Anau a la secció de videos per veure tots els bots i tobogans.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Març de 2010
Puig del Teix, Valldemossa (1.064 m)
La neu va decidir tornar a fer acte de presència a començaments d'aquest mes de Març. El meu germà, en José Carlos, va poder gaudir de la pujada al Puig del Teix amb unes vistes ben hivernals. Jo degut a problemes de salut i de feina no el vaig poder acompanyar aquesta vegada, quina llàstima!! La ruta la començà al poble de Valldemossa per anar a cercar el refugi de can Moragues. Des d'allà, per la ruta més coneguda, va arribar al pla de la serp i, finalment, al vèrtex geodèsic del Puig del Teix, a 1.064 m per damunt de la mar.
La davallada la va realitzar per la serra dels Cairats, fins a la font dels polls. I d'allà novament cap a Valldemossa. Al migdia ja estava a ca seva dinant. Va disfrutar d'un dematí a la neu, i va poder aprofitar l'horabaixa per fer les seves coses. Quin luxe!!
Per veure totes les fotos, pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
24 al 27 de Febrer de 2010
Esquí alpí a l'estació de Cerler (Pirineu Aragonés)
Encara que enguany pareixia que no podria anar a esquiar, degut a la feina (feinada!!), finalment i amb el gran recolzament de na Yolanda, vaig poder partir cap a Benasque, per a esquiar tres dies a l'estació de Cerler. En la companyia de'n Xisco vàrem partir el diumenge cap a Barcelona. D'allà en cotxe de lloguer fins a Benasque, després d'unes quatre horetes i mitja de camí, encara que fèrem una aturadeta a mitjan ruta.
El diumenge ens vàrem acomodar a l'hotel San Antón. Ja hi haviem estat altres ocasions, encara que aquesta vegada ens va tocar una habitació abuardillada. L'habitació era molt gran i amb vistes molt guapes cap al poble, que a més estava tot nevat. Després de donar una volta, mirar tendes i disfrutar de les vistes, vàrem anar a sopar al restaurant "La Parrilla". També ja el coneixiem, i si repetírem és bon senyal. La carn és magnífica, jo vaig sopar de cérvol al forn, amb un bon vi de la terra.
El primer dia d'esquí el vàrem aprofitar fins al migdia. Nevava, encara que no feia vent. La temperatura era soportable, el problema era que hi havia molt boira, i costava molt poder enforcar el relleu de les pistes. Això sí, neu a rompre i les pistes perfectes. El que esquiàrem ja ens va bastar per disfrutar. A la nit per sopar ous de corral amb llonganisa del pais.
El segon dia va fer millor temps encara. Les pistes continuàvem perfectes. Jo alternava estones d'esquí ttosol, amb estones amb en Xisco que perfeccionava el seu estil a les pistes verdes. A l'horabixa vàrem davallar plegats una piste blava. Molt divertit, la nata que es va pegar en Xisco quasi al final de la pista, ja a Cota 2000, va ser per haver-la grabat en video. A la nit, taleca de la terra i una sopa de ceba calenteta, muummm que bona!!!
El tercer dia va ser esplèndit. Sol i neu sense aturar!! Cap dels tres dies feiem ni tres segins de coa. Jo no trobava gent als telecadires de les pistes més altes. Obrir una piste negra, amb la neu en perfectes condicións i sense cap pitjada, tot llisa, essent jo qui la obria, una passada!!!
Després de dinar a pistes com cada dia i de davallar esquiant fins a la base de Cerler, vàrem tornar el material llogat (esports Güerri: bon preu i magnífic tracte), ens canviàrem i començàrem el camí de tornada cap a Barcelona. Arribàrem a Palma a les once de la nit, però amb un bon, bon gust a la boca.
Per veure totes les fotografies pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Febrer de 2010
Penyal des Migdia, Escorca (1.398 m)
La neu va fer acte de presència al mes de Febrer a la nostra illa i la serra es va vestir d'un blanc inmaculat. Amb tanta neu, i sense poder gaudir-la el dia just quan va caure, vàrem anar, uns dies després que nevàs, al Penyal des Migdia. Vàrem deixar el coxte a prop del túnel de Monnàber, al costat de Sóller i, des d'allà anàrem a cercar l'inici de la coma den'Arbona. De forma fàcil i directe començàrem la nostra pujada, passant per la font des Coloms, arribàrem a la primera casa de neu (a uns mil metres aproximadament).
Aquí ja hi havia molta neu, i se li afegia fred, boira i vent, amb unes ràfegues ben fortes. Abans de continuar punjat, quan s'acaba el recer de la Regana, ens posàrem les polaines, i ens abrigàrem adequadament. Passada la primera casa de neu arribàrem en poc temps fins a la segona, i d'aquí al coll de sa volta no quedava res. Una vegada al coll continuàrem en pujada, amb tendència a l'esquerra, fins a trobar la carretera i, des d'allà, mirant la petita paret de l'esquerra de la carretera, sortírem quan poguèrem per l'esquerra, a uns metres del coll. Amb una pujada molt més forta continuàrem pujant amb una clara tendència a l'esquerra, per anar a cercar la cresta final que ens duia al cim. Una vegada allà, vàrem cretetjar, a dos passos bastant aeris, fins arribar al cim. El troç des del coll fins al cim, amb la neu que havia acumulada, admitia perfectament la utilització de crampons i piolets (molt recomenables).
Una vegada a dalt del cim, amb una temperatura de cero graus, unes ràfegues mínimes de vent de 40 km/h, una sensació tèrmica de -15ºC i una boira que no ens deixava veure més allà d'uns metres, vàrem fer la foto de rigor, menjàrem una barreta i iniciàrem la davallada.
La davallada pel mateix camí de pujada és ràpida i molt divertida. En poc temps arribàrem de nou al cotxe, amb la sensació d'haver fet una excursió ràpida i molt interessant. Encara que haurem de tornar per poder gaudir de les vistes, que la boira no ens ha deixat disfrutar.
Per veure totes les fotos de l'excursió pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Gener de 2010
Torrent des Rafal-Lli (Valdemossa)
Han estat uns mesos de molta feina, tant a l'hospital com a casa, cosa que ha fet que no hagi pogut dedicar-li molt de temps a la pàgina. Ara que tot està un poc més estabilitzat, amb bastant de retràs vos deix les fotos del darrer torrent que vàrem fer, en José Carlos i jo mateix, al mes de Gener d'enguany. El torrent des Rafal és un afluent del torrent del Lli de sa Marina, que li aporta una quantitat considerable d'aigua despréss de pluges. És una magnífica alternativa a l'entrada habitual del torrent del Lli. Un poc més llarga, però molt més estètica i amb un ràpel llarg final, que ens deixa a dedins del torrent del Lli.
Per accedir-hi deixarem el cotxe al mateix lloc que quan feim el torrent del Lli. Si tenim la disposar de dos cotxes, ens evitarem el retorn a peu des del port de Valldemossa. A prop de l'inici del torrent del Lli, surt un camí que ens durà, passant per davora de les restes arqueològiques d'un poblat, fins al torrent des Rafal.
El torrent és una sèrie de desgrimpades i uns cinc ràpels no molt alts, d'entre 8 i 10 metres. Però si els comparem amb el primer tram del torrent del Lli, amb molta vegetació i moreres que s'enganxen d'allò més, són molt més recomenables. També és un poc més llarg, però hi ha que pensar que aquest torrent quasi no te aproximació ni retorn. Després d'aproximadament una horeta arribem al final del torrent, aquí podem fer una escalada (no recomenable) i sortir, o entrar a dedins del torrent del Lli amb un ràpel de 22 m i continuar per aquest fins arribar al port de Valdemossa. El torrent del Rafal, en general, està equipat amb anclatges naturals o bastant antics (vàrem reforçar alguns d'ells).
Entrarem abans del Salt de la Figerassa, de 35 m, i hem de pensar que, una vegada dins del torrent del Lli, es sumaran els dos cabdals (cosa a tenir molt en compte abans d'entrar en aquests dos torrents, per no tenir un susto sobretot de pluges molt intenses). Sa veritat és que nosaltres tenguerem molta sort i vàrem disfrutar d'un torrent que mezcla tècnica amb les cordes i les mans, amb els ràpels, tant curts com llargs, d'allò més divertits. El de 54 m espectacular!.
Una vegada arribem al final del torrent del Lli, ens tirarem cap a la dreta, per pujar uns metres i a arribar a la carretera del port que ens durà còmodament fins al port de Valldemossa. Des d'aquí no tenim més que tornar a cercar el primer cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha video a la secció corresponent.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Gener de 2010
Sa Mola de s'Esclop (928 m)
Va arribar el cap de setmana, i en aquesta ocasió el lloc que va triar en José Carlos per visitar va ser sa Mola de s'Esclop, pujant per Son Fortuny. L'excursió la realitzà en solitari perquè la feina enderrerida no em va perdonar. Partint de prest, va gaudir d'un bon dia.
Una vegada arribat a dalt, no hi ha un cim ben definit, clar és una mola i no un puig, va fer un parell de fotos i va prendre un mos i a davallar. Una excursió que va ser molt guapa i entretenguda, amb la part positiva que està relativament a prop de ciutat.
Podeu consultar la resta de les fotos pitjant aquí.
_______________________________________________________________________________________________
18 de Gener de 2010
Torrent del Salt de Vistamar (Valldemossa)
Ja tocava un altre torrent, encara que jo, novament, em vaig quedar amb les ganes. Aquesta vegada és va apuntar a darrera hora en Sergio, "gran alpinista" i amant de l'escalada. Així que es juntaren en José Carlos, en Rubén i en Sergio per disfrutar d'una jornada "torrentera". La idea que tenien era fer el torrent del Llí, però una vegada varen arribar al punt de sortida, varen considerar que el cabdal que duia els podia donar algún problema als ràpels més exposats. Finalment, es decidiren per tornar a fer el torrent del Salt de Vistamar, degut a la proximitat iamb el del Llí. El cabdal d'aquest era un poc menor que la darrera vegada que el fèrem, així que ja sabien que no hi hauria cap problema a l'hora de davallar-lo. La primera part no té cap tipus de problemes, fins arribar a les cascades més altes. Una vegada allà hagueren d'anar més en compte, però sense que aquest cabdal fos perillós.
El torrent supera un gran desnivell amb molt poc termps. Per això les grans cascades es succeixen sense haver de caminar molt entre elles.
Una vegada arribat al darrer ràpel tenim l'opció de cercar un caminoi que surt pel costat dret del gorg i ens torna a dur a la carretera del port de Valldemossa, o continuar davallant fins a trobar on es junta el torrent del Salt de Vistamar amb el del Llí. Ells continuaren fins arribar, aproximadament, a l'altura on deixaren el cotxe. D'allà sortiren del torrent girant cap a la dreta, per anar a trobar el cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Per veure el reportatge videogràfic, anau a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
13 de Gener de 2010
Morro d'en Pelut (1.319 m) per la Coma Fosca
Una vegada vistes les fotos de la pujada al Puig Galatzó amb aquesta magnífica estora blanca, i mort d'enveja per no haver-los pogut acompanyar, vàrem programar, amb el meu germà, una nova sortida per a que, per primer pic aquest any, jo pogués gaudir de la presència de neu a les nostres muntanyes. Jo no confiava molt en poder trepitjar--la, la nevada del divendres al dissabte no fou tan espectacular com la del 2009, i pensava que no duraria quasi cinc dies, deien que el dilluns pujarien les temperaures, el dimarts pluges a la vista, etc. Arribàrem al dilluns i pareixoa que la neu encara aguantava, però jo sense voler fer-me moltes il-lusions, que després és pitjor. Arribàrem al dimarts, i el mateix, encara que a l'horabaixa encara es veia neu a la Serra. Aquí vaig començar a fer-me il-lusions, quina alegria, que bé. Idó la vesprada abans d'anar d'excursió, ens deixà una pluja de nassos!! No en trobarem ni un floc, vaig pensar al dematí del dimecres.
Al dimecres dematí la temperatura a Palma era molt bona, no anem molt bé!!. Vàrem decidir pujar i provar sort a la cara Nord de la Serra. Ens decidírem per pujar al Morro d'en Pelut per la Coma Fosca, just a davora del Puig Major. És una zona que sol acumular una grapada de neu quan neva a la Serra. Una vegada arribats a la plataforma del funicular, i feta la foto de rigor, ens dirigirem al coll que hi ha just al nostre enfront, per un caminoi ben marcat i ple de fites, per anar a cercar el camí dels Binis. El caminoi puja fent alguna ziga-ziga.
Cada vegada esteim més convençuts que no en trobarem gens, vegent com estan de pelades les muntanyes. Atrevessam un portell (amb la inscripció de Bini) i donem la volta, vegent el nostra objectiu al fons, envoltada de boira a la part superior. La Coma Fosca és un corredor ampla, sense cap tipus de problema tècnic per pujar que es torna més estret a la part final. I el més important veim que sí, que trepitjarem un poc de neu.
Continuem pel camí dels Binis passant l'alzina fumadora fina anar a cercar la torrentera, procedent de la Coma Fosca, que atravessa el camí, per anar a cercar el començament del torrent del Gorg dels Diners. Aquí ens desviem cap a l'esquerra i, seguint les fites, sense cap possiblitat de pèrdua, comencem la pujada. Les fites ens acompanyen en tot moment.
Des de la meitat del camí comença a aparfeixer la neu, primer en forma de clapes, que poc a poc es fan més gruixades, fins arribar a ser una estora continua, que a cert punts esdevé amb gruixos que ens arriben fins als genolls. A la darrera part poden triar dos camins. El de l'esquerra és un corredor més estret , amb una inclinació d'uns 40º (en algun pas 45º), i un poc més llarg. El central és més ample, amb una inclinació menor, 30-35º (la inclinació l'he demanda a un compi que entén d'això) i més ràpid. Triem aquesta darrera opció per qüestió de temps.
Una vegada a dalt de la Coma Fosca, girem cap a la dreta i veim al fons el Morro de'n Pelut. Sense problemes crestejem fins arribar al primer cim (1.291 m). És un pas aeri, sense cap tipus de problemes, ja que si fa vent podem anar pel costat esquerre, resguardats del la seva força. Uns minuts després arribem al Morro d'en Pelut (1.319 m) fent, això sí, una petita grimpada. Des d'aquí les vistes són espectaculars. Durant l'ascens hem vist voltors i corbs, i a dalt tenim la sort de gaudir ben a prop del vol d'uns exemplars de voltors negres i lleonads. Després de fer una mossedaga, ens decidim a davallar pel mateix camí de pujada. La davallada és més ràpida i divertida, sobretot al seu inici, ja que podem aprofitar la neu com a mitjà de transport.
Després d'unes quatre hores i mitja (temps efectiu) ja tornem a estar al cotxe per partir cap a cases, amb l'espineta ja llevada. Quin dia més divertit, i quines vistes!!!!!!
Per poder veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Gener de 2010
Puig Galatzó (1.027 m)
Comencem aquest nou any amb un poc de retràs a l'hora de penjar les nostres sortides. La primera d'aquest any me la vaig perdre, quina ràbia!. Això de fer feina els caps de setmana és el que té. Coincidint amb la nevada del divendres al dissabte, en José Carlos acompanyat d'en Gabi i n'Oliver, aprofitaren aquest diumenge per pujar a dalt de tot del Puig Galatzó.
Començaren el seu camí des de la carretera que surt de Puigpunyent. No pogueren deixar els cotxes a la font des pí degut a l'acumulació de neu a la carrertera. Toca caminar per la carretera fins arribar al punt habtual de sortida per aquest camí. Encara que varen trepitjar neu en tot moment (fixau-vos com estava la carretera). Una vegada a la font, tot de pujada, s'inicia un camí ben marcat (ara un poc disimulat per la neu) que els dugué fins al Coll des Carniceret.
Des d'aquest coll continuaren pujant fins arribar a una senyalització de fusta que els va fer desviar-se per acometre la darrera pujada, aquesta amb un poc més de pendent, fins arribar al cim del Galatzó. Les vistes de la nostra Serra eren espectaculars!! (quina enveja). Sa Mola de s'Esclop coberta amb un mantell blanc, i cap a l'altre costat es pot veure com el Puig Massanella i el Puig Major estaven ben carregats de neu.
Després de la foto de rigor al vèrtex geodèsic (1.027 m) feren la davallada pel mateix camí de pujada. Això sí, amb un poc més de compta, degut a que la neu estava molt compactada (massa gent trepitjant-la) i llenegava que era un gust.
Si voleu veure totes les fotos d'aquesta excursió pitjau aquí. També hi ha un video a la seva secció.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues:
|
