Introducció a la Meteorologia

En aquesta secció de la nostra pàgina web podem trobar una petita introducció a la meteorologia de camp, que ens pot estalviar el trobar-mos amb qualque fenomen meteorològic sobtat no gaire agradable. Només tocarem un parell d'exemples de cada un d'aquests fenòmens, no vos penseu que serà un tema desenvolupat de forma científica.

Primer de tot hem de fer una distinció obligada entre els següents termes:

• Meteorologia. Ciència que estudia el temps en un lloc i un moment determinats.

• Climatologia. Ciència que estudia les característiques de l'atmosfera en un lloc , però basant-se amb l'observació de l'evolució del temps meteorològic al llarg d'uns períodes cronològics.

Tenint  en compta aquests conceptes podem afirmar que el clima de muntanya té unes característiques especials que no es donen al clima que podem tenir a les ciutats, degut a uns motius determinats:

• Les pressions que trobem a dalt de la muntanya són ben diferents que les que tenim més a prop de la mar. A dalt de la muntanya la pressió atmosfèrica disminueix.

• La força del vent augmenta a mesura que ens allunyem del nivell de la mar.

• La temperatura disminueix quant més augmenta l'altura a que ens trobem.

• Podem trobar fenòmens com la boira amb més facilitat quant més alts estem.

• Etc.

A més de conèixer totes aquestes característiques i tenir-les amb compta a l'hora de planificar una excursió, segons a l'estació de l'any que ens trobem (estar clar que estiu i hivern són ben diferents) ens haurem d'informar de les previsions sobre el temps, ja siguin via televisiva, via premsa escrita o per internet, que ens donen els diferents instituts meteorològics. De forma estandarditzada en fixarem amb les següents línies:

• Aquelles línies que estan associades a la lletra "A", representen els anticiclons o àrees de alta pressió atmosfèrica (per damunt dels 1.013 mb).

• Aquelles línies que tenen associada la lletra "B", contràriament, representen les borrasques (també anomenades depressions) o àrees de baixa pressió atmosfèrica (per davall dels 1.013 mb).

• Línies gruixudes de color blau i amb triangles. Representen els fronts freds.

• Línies fines de color vermell i amb semicercles. representen els fronts càlids.

• Si tenim una remenat de línies amb triangles blaus i semicercles vermells voldrà dir que el que estam veient és un front ocluit.

De la disposició d'aquestes línies podem deduir tota una sèrie de coses:

• Quant més juntes estiguin les isòbares, major força tendrà el vent.

• Les isòbares rectes ens indiquen inestabilitat. Si a més tenim depressió serà una clara inestabilitat.

• Les línies d'anticiclons i dorsals ens indiquen estabilitat.

Degut a la interacció de tots aquests fenòmens podem definir tres situacions típiques que es produeixen de forma constant:

    1. Règim anticiclònic dels Açores. Presenta:

• Pressions atmosfèriques altes.

• Vent fluixos.

• Nits fresques.

• Boires matineres per quotes inferiors als 2.000 m.

• Estabilitat. Ideal per a la pràctica de l'excursionisme.

    2. Borrasques i fronts peninsulars. Presenta:

• Solen iniciar-se a l'Atlàntic i creuen tota la Península en un temps que varia des d'unes hores fins a dos dies.

• Pressions atmosfèriques baixes.

• Disminució gradual de les temperatures.

• Disposició gradual, i amb aquest ordre, dels diferents tipus de núvols pel front càlid (Cirrus, Cirrustratus, Altostratus, Nimbostratus) i pel fred (Stratocumulus, Cumulus, Cumulonimbus), que sol anar després del càlid.

• Inestabilitat. Generalment aquest front fred arriba al Mediterrani amb poca força, però s'ha de tenir en compta.

    3. Temps amb inestabilitat de desenvolupament diürn. Presenta:

• De matinada. Absència de vent, ó aquest és fluix i càlid. Cel sense núvols.

• Durant el dematí els núvols comencen a formar-se, per cobrir els cims al voltant del migdia.

• Durant l'horabaixa continuen formant-se els núvols (Cumulonimbus) per a que finalment arribi la tempesta.

• Predominància estival i als horabaixes. Grans tempestes elèctriques, amb fortes pluges i granissada.

Segons l'observació dels núvols podem conèixer de quin tipus són i si estan associats a possibles problemes durant l'excursió:

En primer lloc en de dividir, mentalment, el cel en vuit parts, i mirar quantes parts estan ennuvolades i en quantes el cel està net. Segons les parts ocupades o netes podrem dir, per exemple, hi ha 4 octaves de cel net, ó 8 octaves de cel ennuvolat. A més d'això també hem de sabre identificar quin tipus de núvol predomina al cel.

L'Atles internacional dels núvols defineix 10 tipus de núvols que s'anomenen amb una rel llatina, i estan classificats segons la seva morfologia:

1. CIRRUS. Són núvols alts, fins, d'aspecte fibrós, amb un color blanc brillant amb una semblança a la seda.

2. CIRROSTRATUS. Són núvols alts, de color blanc lletós, amb aspecte de tel i d'aparença terça. Poden originar "halos" quan cobreixen el sol o la lluna.

3. CIRROCUMULUS. Són núvols alts, amb forma de bancs, mants o capes fines, sense ombres pròpies, disposats més o manco regularment.

4. ALTOSTRATUS. Són núvols de tipus mig-alt que cobreixen, total o parcialment, el cel com una capa uniforme de color gris o blavosa. El seu aspecte és regular o amb estries. Pot deixar entreveure el sol. Poden anar acompanyades de pluges febles.

5. ALTOCUMULUS. Són núvols mitjos, de color blanc o gris, generalment amb ombres pròpies. Solen ser més grans i visibles que els Cirrocumulus.

6. NIMBOSTRATUS. Són núvols de tipus mig-baix que tenen aspecte de mantell tancat amb tonalitats que van des del gris clar fins al gris fosc. Duen associades pluges, més o manco, continues, en forma d'aigua o neu i que, generalment, arriben al terra.

7. STRATOCUMULUS. Són núvols baixos, amb una tonalitat gris i/o blanca, en forma de bancs i que tenen qualque part obscura. Solen tenir un aspecte arrodonit i apilat. Rarament estan associats a pluges.

8. STRATUS. Són núvols baixos, en forma de capa amb una base uniforme. Quan el sol brilla el seu contorn es veu clarament, sense "halos". Solen dur pluges fines associades.

9. CUMULUS. Són núvols mig-baixos, amb cossos simples separats. Tenen una gran dimensió vertical (pareixen una colflori). La part de dalt sol ser blanca brillant i la seva base ombria i obscura. Solen dur associades pluges fortes.

10. CUMULONIMBUS. Són núvols espessos i pesats, amb una gran expansió vertical i forma d'enclusa. Duen associats fenòmens de tempestes, pluges fortes i granissada.

Aquí teniu uns dibuixos generals dels tipus de núvols que podem observar, relacionant la forma i l'altura a la que els solem trobar a l'atmosfera amb si porten pluges associades:

Com a recordatori podem afirmar que:

• Núvols baixos que passen les muntanyes è Bon temps.

• Núvols alts en moviment è Possibles pluges.

• Núvols allargats en forma de peix i color gris, que cobreixen les muntanyes è Possibles tempestes diürnes.

• Núvols baixos amb desenvolupament vertical è Tempesta.

CONSELLS QUAN ENS TROBEM AMB UNA TEMPESTA ELÈCTRICA A LA MUNTANYA

Si encara i tot hem pres totes les precaucions i ens veiem sorpresos per una tempesta elèctrica a la muntanya, no hem de perdre la calma i tenir ben en compta els següents consells:

• Intentar davallar a terrenys més baixos allunyant-mos dels puigs, si el temps ens ho permet.

• No situar-mos a prop de les arestes de les roques ni a les crestes de les muntanyes.

• Allunyar-mos d'arbres, caps de bestiar, grans pedres solitàries, etc. perquè atrauen l'electricitat.

• Deixar enfora de nosaltres tots els objectes metàl-lics que duguem damunt.

• Col-locar-mos a la gatzoneta o completament estirats al terra.

• Si entram a qualque refugi, tancar bé les portes i finestres, tapar les xemeneies i no encendre objectes electrònics.